La guerra a l'Orient Mitjà s'estén al Líban: mapa dels atacs, que arriben a una base britànica de Xipre

L'atac iniciat pels Estats Units i Israel a l'Iran aquest dissabte ja s'ha convertit 3 dies després en una guerra que va ampliant el radi d'acció, amb el país agredit bombardejant al seu torn els interessos dels dos països.

A més, també s'hi ha afegit Hezbollah, que aquest diumenge ha atacat instal·lacions militars d'Israel per venjar l'assassinat del líder religiós i polític de l'Iran, Ali Khamenei, i Israel ha respost amb contundència bombardejant el Líban.

L'ampliació ha arribat fins a Xipre, amb un atac a interessos britànics, però sobretot s'ha notat a Kuwait, on han caigut tres caces nord-americans, per foc amic segons els EUA, mentre l'Iran diu que n'ha abatut almenys un.

El règim de l'Iran ha denunciat que els bombardejos han continuat a Teheran i altres ciutats, també a instal·lacions nuclears d'Isfahan, Nataz i Fordow, i que han caigut bombes en hospitals i escoles.

Els atacs han continuat a la nit a la capital iraniana. Israel ha assegurat que ha bombardejat i "desmantellat" la ràdio i televisió públiques iranianes. Al mateix temps, les forces israelianes han detectat el llançament de més míssils cap al seu territori.

L'aviació israeliana ha bombardejat aquest dilluns a la nit Teheran i ha atacat les seus del Ministeri d'Intel·ligència iraniana i la Força Quds de la Guàrdia Revolucionària.

Tot plegat en un conflicte que en només tres dies ha deixat 555 morts a l'Iran, segons la Mitja Lluna Roja, i que, segons ha anunciat aquest dilluns Donald Trump, encara no ha arribat al punt àlgid.

Trump avisa que es pot allargar "setmanes"

En la seva primera aparició pública des que va començar la guerra, el president dels Estats Units ha avisat que encara no han llançat "la gran onada" d'atacs, però que podria arribar "molt aviat".

El president nord-americà ha afirmat que "l'operació" està "molt avançada" i que es pot allargar "setmanes". De fet, tant com sigui necessari per complir els objectius a l'Iran. Trump n'ha fixat 4: destruir la seva capacitat balística; destruir la seva armada; evitar que tinguin l'arma nuclear i evitar que financin organitzacions terroristes.

No ha fet cap referència a l'objectiu del canvi de règim ni s'ha dirigit al poble iranià perquè aprofiti l'oportunitat, com sí que havia fet en els vídeos que havia publicat fins ara.

De les tropes sobre el terreny no n'ha dit res en públic, però en una de les moltes converses que ha tingut amb periodistes ha deixat anar que ell no ho descarta.

Els Estats Units han elevat a sis la xifra de soldats nord-americans que han mort en el conflicte.

Hezbollah fa entrar el Líban en la guerra

Aquest diumenge a la nit milicians de Hezbollah han llançat des del Líban atacs amb míssils i drons a punts del nord d'Israel, després que els seus líders es comprometessin a "afrontar" la mort de Khamenei.

La resposta d'Israel no ha trigat a arribar: l'exèrcit ha atacat punts del sud del Líban i també dels suburbis de la capital, Beirut, en una ofensiva en què han mort una trentena de persones i han quedat ferides 150, segons fonts libaneses.

Segons l'exèrcit israelià, abans dels bombardejos han emès avisos als habitants d'una cinquantena de poblacions del sud i l'est del Líban perquè marxessin, i que han atacat càrrecs d'alt rang d'aquesta milícia xiïta aliada de l'Iran.

L'exèrcit d'Israel i "els dies llargs de combat"

Israel ja havia previst aquest escenari, el de Hezbollah donant suport a l'Iran amb atacs al nord d'Israel, i havia reforçat la zona nord del país. Per això la resposta als míssils i drons de la milícia ha estat molt ràpida.

El cap de l'estat major de l'exèrcit d'Israel, Eyal Zamir, ha dit que no operen només "a la defensiva" sinó que han decidit "passar a l'ofensiva" de manera "sostinguda" i "operant en onades contínues":

El portaveu d'aquest exèrcit, Effie Defrin, ha dit que "totes les opcions són sobre la taula", però poc després un altre portaveu, Nadai Shoshani, ha descartat que s'estiguin plantejant envair el Líban per terra.

I el ministre de Defensa d'Israel, Israel Katz, ha dit que tenen l'actual líder de Hezbollah Naim Qassem com a "objectiu marcat" per "eliminar". Aquest dilluns al migdia Israel ha assegurat haver matat a Beirut el cap de la intel·ligència de la milícia.

La impotència de l'estat libanès

El president del Líban, Joseph Aoun, ha condemnat els atacs d'Israel, però també els de la milícia proiraniana Hezbollah a Israel, queixant-se que s'estigui utilitzant el país com a plataforma de guerres amb les quals no té "res a veure".

Aoun va assumir el càrrec fa un any i, amb el suport dels Estats Units, intenta des de llavors aconseguir que la milícia proiraniana i propalestina es desarmi, de moment sense èxit.

Aquest dilluns el primer ministre libanès, Nawaf Salam, ha afirmat que l'executiu prohibirà "tota" l'activitat militar de Hezbollah i forçarà el seu desarmament.

Hezbollah ha quedat molt debilitada els últims anys per les diferents ofensives i atacs de l'exèrcit d'Israel, que han matat molts dels seus líders, però malgrat tot manté part de la seva capacitat operativa.

Continuen els atacs de l'Iran

El règim dels aiatol·làs es manté aparentment impertorbable. Dos dies després de l'assassinat del seu líder suprem, els tres homes que han agafat el poder interí mentre no es tria un successor han celebrat la primera reunió executiva, en què han volgut enviar un missatge clar als Estats Units: no volen negociar i estan preparats per una guerra llarga.

L'Iran continua llançant míssils contra el país que l'ha atacat, Israel, o que tenen bases militars dels EUA, i per primera vegada, han arribat a prop de Jerusalem, cosa que no va passar a l'anterior guerra del juny.

I a Kuwait un portaveu del Ministeri de Defensa ha dit que aquest dilluns han caigut al seu territori "diversos" avions nord-americans, sense precisar-ne el número ni tampoc el motiu, i ha afegit que els tripulants han sobreviscut i que els han portat a l'hospital.

Mitjans oficials de l'Iran han assegurat que, almenys un dels aparells, l'han fet caure les seves defenses antiaèries, mentre els Estats Units han dit que els avions caiguts han estat tres i que el motiu ha estat "foc amic" kuwaití.

Ho ha afirmat el centre de comandament de l'exèrcit dels Estats Units, que ha dit que ha passat quan eren objecte d'atacs iranians amb avions, míssils i drons:

D'altra banda, el Ministeri de Defensa de Qatar ha denunciat que dues instal·lacions energètiques han estat parcialment malmeses per atacs de l'Iran, a Messaieed i a Ras Laffan, cosa que ha fet augmentar molt el preu dels futurs del gas.

Atac amb dron a una base britànica de Xipre

D'altra banda, al sud de Xipre la base militar britànica d'Akrotiri ha rebut diumenge a la nit un atac amb dron que només hauria provocat "danys lleus", segons el govern d'aquest país insular, que forma part de la Unió Europea.

L'atac no l'ha reivindicat ningú, però ha passat una hora després que el primer ministre britànic, Keir Starmer, donés permís als Estats Units de fer servir les seves bases per atacar l'Iran.

Ha estat un dron Shahed de fabricació iraniana, que podria procedir de l'Iran o també de les bases de Hezbollah al Líban, molt pròxim a Xipre, i les bases britàniques a l'illa, on hi ha uns 3.000 soldats d'aquest país, s'han posat en estat d'alerta màxima.

Cap al migdia d'aquest mateix dilluns el govern xipriota ha assegurat que ha abatut dos drons més que es dirigien a la mateixa base britànica abans que hi poguessin arribar.

Grècia ha anunciat l'enviament de dues fragates de guerra i dos caces F-16 a Xipre per "contribuir de totes les maneres possibles" a la defensa de l'illa.

Aquest diumenge el Regne Unit, juntament amb França i Alemanya han advertit que estudien la possibilitat d'atacar "en origen" les llançadores de míssils i drons de l'Iran per defensar els seus interessos i els dels seus aliats al Pròxim Orient.

El president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat aquest dilluns un reforç de la capacitat nuclear de França "a l'altura del desafiament nacional i europeu".

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha condemnat l'atac a Xipre i ha dit que està treballant "dur per reduir l'escalada i detenir la propagació del conflicte" a l'Orient Mitjà.

"L'única solució és la diplomàcia i això significa una transició creïble a l'Iran, la paralització completa dels programes nuclears i balístics i la fi de les activitats desestabilitzadores a la regió", ha afirmat l'alemanya.

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha donat el seu suport a Xipre i ha fet una crida a la "desescalada immediata i respecte al dret internacional".

Espanya ha assegurat que no es permetrà que es facin servir les bases nord-americanes a l'Estat per atacar l'Iran. Per aquesta raó, segons Reuters, una quinzena d'avions militars nord-americans haurien abandonat les bases espanyoles. En resposta, el ministre d'Exteriors israelià, Gideon Saar, ha preguntat al president del govern espanyol si creu que està al "costat correcte" de la història.