"Achille Lauro: el creuer del terror", la història i els testimonis d'un segrest colpidor, a "Sense ficció"

A través de testimonis colpidors de passatgers, tripulants, familiars de víctimes i figures polítiques clau, "Achille Lauro: el creuer del terror", que "Sense ficció" estrena el 5 de maig, explora els fets d'aquells tres dies de tensió al Mediterrani. 

L'assassinat durant el segrest de Leon Klinghoffer, un passatger jueu nord-americà en cadira de rodes, va commocionar el món. El relat revela les operacions secretes dels Estats Units per capturar els segrestadors, el xoc diplomàtic amb Itàlia i la fugida final del cervell de l'operació, Abu Abbas. Amb un ritme intens i humà, el documental exposa els límits entre la diplomàcia i la justícia en un món marcat pel terrorisme internacional.

Per primera vegada, la història completa és explicada per testimonis de primera mà d'arreu del món: un dels segrestadors palestins, que mai ha parlat davant de la càmera; la vídua d'Abu Abbas; dos ostatges britànics; una mare suïssa segrestada amb el seu fill petit; les filles de la víctima nord-americana; l'assessor militar de la Casa Blanca en aquell moment; el pilot de caça dels Estats Units que va forçar l'enfrontament amb l'avió que transportava els segrestadors; l'hostessa italiana que va actuar com a intèrpret dels segrestadors, i el comandant de la base italiana que va gestionar el tens enfrontament militar.
 

El segrest i un assassinat

7 d'octubre de 1985. El creuer italià Achille Lauro, que transportava passatgers d'arreu del món, va ser segrestat davant la costa d'Egipte per un comando palestí. Va ser l'inici d'una prova de tres dies que va culminar amb l'assassinat d'un ostatge nord-americà i un enfrontament armat entre dos aliats de l'OTAN per capturar els seus assassins. Un esdeveniment que va catalitzar la política dels Estats Units envers la lluita contra el terrorisme i el conflicte arabo-israelià. Per primera vegada, aquest documental reuneix els principals protagonistes per revelar què va passar realment.

Hi havia uns oficials que cridaven que hi havia gent al vaixell amb armes, recordaMichelle Gillen, membre de la tripulació. 

Els segrestadors eren quatre homes armats d'una branca armada de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina de Yasser Arafat. 

El nostre principal objectiu era alliberar Palestina",explica el segrestadorAbdallateef Fataier. 

Van exigir l'alliberament de 50 palestins de les presons israelianes i van forçar el capità del vaixell a navegar cap al port sirià de Tartus. 

Els Estats Units van desplegar forces especials al Mediterrani per a una intervenció armada, però el govern italià va optar per una solució diplomàtica i va pressionar el líder de l'OAP, Yasser Arafat.

Després de dies de negociacions, els palestins van acceptar alliberar els passatgers a canvi d'un viatge segur a Tunis i van ser detinguts pels egipcis. Va ser en aquest moment que es va fer pública la notícia que un passatger havia estat assassinat. La víctima va ser Leon Klinghoffer, un passatger jueu nord-americà que anava en una cadira de rodes. L'assassinat havia estat mantingut en secret pel capità del vaixell, aparentment per evitar una massacre.
 

Crisi diplomàtica Estats Units-Itàlia

La notícia de l'assassinat de Klinghoffer va provocar una commoció internacional i el president Reagan va exigir ​​que els segrestadors fossin lliurats per ser jutjats als Estats Units. Egipte sostenia que els segrestadors havien abandonat el país, però la intel·ligència israeliana indicava que encara hi eren. Van localitzar l'avió en què tenien previst escapar, acompanyats per Abbas, i el president Reagan va ordenar-ne la intercepció. 

Avions de combat nord-americans van bloquejar l'avió d'EgyptAir i el van obligar a aterrar en una base de l'OTAN a Sicília. Després d'un tens enfrontament armat entre les forces nord-americanes i les italianes, que va durar més de cinc hores, el govern italià va insistir en la seva jurisdicció i va arrestar els segrestadors. 

Els nord-americans volien extradir Abbas, però els italians el van posar en secret en un vol cap a Iugoslàvia, cosa que li va permetre escapar. Va ser la pitjor crisi diplomàtica i militar entre els dos països de l'OTAN des de la Segona Guerra Mundial.

Inicialment, Yasser Arafat i Abu Abbas van negar qualsevol assassinat, fins que el cos de Klinghoffer va aparèixer a les costes sirianes. Abbas va continuar minimitzant la "mort d'un home" en comparació amb la difícil situació dels palestins, però l'assassinat de Leon Klinghoffer el va perseguir la resta de la seva vida. 

El 1986, els quatre segrestadors van ser jutjats a Gènova, Itàlia, juntament amb onze còmplices. Nou, inclòs el cervell Abbas, van ser jutjats en absència.