DISSABTE, A LES 00.05
Ada Colau, a "Les dones i els dies"
Ada Colau és la primera dona alcaldessa de la història de Barcelona i explica a "Les dones i els dies" els prejudicis a què ha hagut de fer front: "Des del primer moment et sents qüestionada, a vegades de forma explícita, per comentaris grollers sobretot de polítics de dreta, com que hauria de ser hostessa o venedora de peix, i d'altres de forma implícita, en gestos entre línies. El masclisme el tinc més normalitzat. A l'alcaldia, he notat més la qüestió de classe."
Sobre la relació amb el poder econòmic, destaca que "encara està més masculinitzat que la política", i que ha notat "la incomoditat de senyors de la Fira, el Consorci de la Zona Franca o el Port, que no estan acostumats a veure que a l'alcaldia no hi hagués algú que no coneguessin, de qui no tinguessin el telèfon i li poguessin trucar a totes hores".
Parlant de la feminització de la política, té clar que "qualsevol dona que ocupi un lloc de poder és impossible que no hagi sentit la síndrome de la impostora. Ens ha passat a totes." També argumenta per què defensa les quotes: "El fet que hi hagi dones no és suficient, també és una cosa de valors i formes de treballar, que també ha d'implicar els homes. La conciliació no només és un tema de dones."
En referència a la conciliació i vida privada, adverteix que s'ha "normalitzat que ser dona i mare és un tema a comentar constantment", cosa que ha "notat molt" durant la seva trajectòria com a alcaldessa: "És un plus del qual he de parlar constantment, perquè jo no recordo que els anteriors alcaldes diguessin a quin hospital tenien els fills. A mi se m'ha fiscalitzat absolutament tot de l'esfera privada." Per ella, "ser mare és cansat físicament", però, en el seu cas, li ha donat "fortalesa", fins al punt que "la serenor, l'anàlisi de què es important i què no, la presa de contacte amb el que és essencial de la vida" l'ha ajudat molt en la seva professió.
En relació a l'incident amb l'estudiant de la UPF, admet que li va "saber greu contestar amb contundència a qui menys s'ho mereixia", però tenia una càrrega acumulada de tantes vegades que l'hi han preguntat: "Són tants anys dient-me que si em vesteixo bé o malament, que si m'hauria de canviar de roba, que si em compro roba o no, que com em pentino, que si m'engreixo… Això no passa amb els alcaldes anteriors. Hi ha una part que entenc: soc un càrrec públic, represento tota una ciutat, i que hi hagi un cert pes estètic entra dins dels temes legítims. Però una cosa és que es plantegi des de la sororitat i des de l'anàlisi col·lectiva, i l'altra és tenir senyors que utilitzin això perquè et sentis insegura i intrusa".
Sobre el fet de mostrar el seus sentiment o plorar, no creu que les emocions s'hagin d'amagar: "En la forma històrica del poder, sempre hem vist homes que no dubten, no trontollen i no ploren, però aquesta visió del poder no és humana i no ens fa bé. Hem d'humanitzar les figures de poder i això vol dir incorporar les vulnerabilitats i les imperfeccions. No vol dir reivindicar-ho, però sí no amagar-ho."
També fa referència a la seva aparició al programa "Sálvame" i a la seva bisexualitat: "Crec que és rellevant no amagar la meva sexualitat. Si em pregunten directament, jo no m'he d'amagar. Havia viscut això amb molta naturalitat amb el meu entorn, però després d'explicar-ho vaig veure com d'important era fer-ho: moltes dones m'han aturat pel carrer i m'han donat les gràcies per dir-ho. Que una referent política ho expliqui amb naturalitat els dona força. L'heterosexualitat es dona per suposada i es comenta constantment. Per què carai no puc parlar jo de les meves nòvies?"
Pel que fa a les agressions a Barcelona, creu que "la base de tot és l'educació. Això no vol dir que ho hagin de fer les escoles soles, sinó que s'han de posar més recursos perquè hi hagi una formació específica". També recorda que "a les primeres juntes locals de seguretat, on hi ha totes les policies, tot eren homes" excepte ella: "Al cap d'unes quantes reunions, vaig veure que no hi havia cap dada de violència masclista en els indicadors de seguretat de la ciutat. Ara hi ha indicadors i protocols específics. Queda molt per fer, però ara s'estan produint coses que abans eren impensables."
Finalment, revela els seus referents i destaca la importància de tenir-los: ""M'identifico amb Frederica Montseny perquè era anarquista i mai s'havia plantejat entrar a la institució. Es va enfrontar a les seves contradiccions i va acceptar el càrrec perquè feia falta la unitat de les esquerres per fer front al feixisme. Tinc uns valors i uns principis als quals no renuncio, però per canviar les coses t'has d'enfangar i acceptar contradiccions". També admet que mai no li havia passat pel cap que podria ser alcaldessa i que "segurament no haver-ne vist mai cap hi té molt a veure". Per Colau, "els referents concrets importen molt perquè permeten que una nena ara pugui pensar que entre les opcions de vida que té pot ser alcaldessa".
"Les dones i els dies", realitzat i presentat per Montse Virgili, s'emet a Catalunya Ràdio les nits de dissabte i diumenge, de 00.05 a 01.00.