Adrià d'Utrecht, el bisbe de Tortosa que va arribar a papa
El solideu --el característic casquet de seda que els membres de la jerarquia eclesiàstica llueixen a la coroneta-- de color roig és exclusiu dels cardenals, però els bisbes de Tortosa també el poden portar. És un privilegi atorgat pel papa Adrià VI, que va ser prelat d'aquesta diòcesi. Ho documenta el canonge arxiver de la catedral de Tortosa, Josep Alanyà, a la biografia "El papa Adrià d'Utrecht, bisbe de Tortosa".
L'holandès Adrià Floriszoon va ser una destacada figura de l'Europa del Renaixement. Abans de ser nomenat papa havia estat rector de la Universitat de Lovaina i tutor de l'emperador Carles I d'Espanya i V d'Alemanya. Quan el rei no era a Espanya, Adrià n'era el regent. També va ser inquisidor general dels regnes de Castellà i Lleó. El 1516 va ser nomenat bisbe de Tortosa, tot i que la va visitar poques vegades i la governava a través dels seus vicaris generals.
El 9 de gener de 1522 va ser escollit papa per sorpresa, mentre ell era a Vitòria. El seu pontificat només va durar un any i mig, però va impulsar importants reformes al Vaticà i va haver d'afrontar l'expansió de la reforma protestant i de l'imperi otomà.
Tan aviat va ser nomenat, Adrià VI va tenir clar que calia eradicar la corrupció de la cúria romana i treure luxes del Vaticà, cosa que el va fer molt impopular entre els cardenals italians. Segons Alanyà, "per primera vegada el papa demana perdó per la corrupció de l'Església. Està convençut que si l'Església no hagués estat corrupta, el protestantisme no hauria nascut".
"El seu predecessor, Lleó X, un Mèdici, havia invertit molts recursos en totes les arts, en pintors com Rafael, músiques balls, teatres, àpats... Allò era un renaixement florent mediterrani i, esclar, després no quedaven diners", explica l'arxiver. Adrià VI va haver de posar ordre a les finances de la Santa Seu. Auster i rigorós, era l'antítesi de Lleó X. "Era tan diferent que, quan va arribar al Vaticà, els mateixos curials que eren allà s'estranyaven que el nou papa celebrés missa cada dia. Això vol dir que l'altre no ho feia."
Durant gairebé tot el seu papat, Adrià VI va continuar com a bisbe de Tortosa. Alanyà considera que ho va fer perquè necessitava els recursos de la diòcesi de Tortosa, llavors rica i extensa, per omplir les arques buides del Vaticà.
Va haver de lidiar amb l'esclat de la Reforma Luterana. "El papa demana perdó per primera vegada per la corrupció de l'Església. Perquè ell pensa que si l'Església no hagués estat corrupta, el protestantisme no hauria nascut"
L'enverinament, una hipòtesi sobre la seva mort
Josep Alanyà resumeix la seva estada al vaticà en una frase: "Va ser mal rebut, mal acompanyat i mal acomiadat". De fet, l'arxiver recorda que molts en van celebrar la mort a Roma, qualificant-lo de bàrbar i tirà, i diversos biògrafs han sospitat que fou enverinat. "No ho sabem i ho deixem només com una hipòtesi, però està demostrat que hi havia hagut intents d'assassinar-lo. De fet, hi havia àpats amb els cardenals en què ell no menjava res per precaució."
Alanyà reivindica la figura d'Adrià VI i el qualifica d'europeista. "Va intentar posar d'acord els prínceps europeus per afrontar reptes comuns, com l'expansió de l'Imperi Otomà." No ho va aconseguir, i tampoc va tenir temps per acabar la reforma de la cúria romana i de l'Església. El seu epitafi sembla fer referència a aquesta frustració: "Oh dolor, quant importa fins i tot al més fort el temps en què ha estat cridat a realitzar la seva vida."