Barcelona
"Adriana Lecouvreur" torna avui al Liceu i allarga les representacions fins al dia 30 amb tres repartiments diferents
Torna al Liceu de Barcelona "Adriana Lecouvreur", l'obra mestra de Francesco Cilea. I hi torna després de 22 anys amb tres repartiments diferents, de grans divos, i amb un muntatge elegant i acurat que reprodueix el món del teatre francès d'abans de la Revolució.
Redacció
"Adriana Lecouvreur" és una òpera verista amb música de Francesco Cilea i Llibert d'Artiuro Colautti, que es basa en l'obra teatral d'Eugène Scribe i Ernest Legouvé. A Catalunya es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 7 de maig de 1903. En aquesta òpera drama i comèdia apareixen feliçment fusionats.
L'òpera es basa en la vida real de l'actriu Adrienne Lecouvreur, que es va enamorar del mariscal francès Maurici de Saxònia, fill bastard de l'últim rei de Polònia.
Adriana Lecouvreur va ser al segle XVIII l'estrella principal del teatre més prestigiós de França, la Comédie-Française. Es va distingir a l'escena per una naturalitat que contrastava amb la pompositat que imperava a França. Entre els seus admiradors hi ha Voltaire, que li va dedicar versos que exaltaven la bellesa, la gràcia i les virtuts de l'actriu.
Lecouvreur era una dona apassionada. Es va cremar d'amor per Maurici de Saxònia, per qui ho va sacrificar tot, va empenyorar totes les joies i li va donar tot el patrimoni perquè recuperés el tron perdut. Quan Maurici va tornar, després d'una campanya desastrosa, va abandonar l'actriu per la duquessa de Bouillon. Poc després, Adriana va morir en circumstàncies misterioses i, segons la llegenda, emmetzinada per la seva rival.
El paper protagonista d'aquesta òpera ha estat sempre un dels favorits de les sopranos, ja que és molt dramàtic i ofereix lluïment a una cantant amb personalitat i temperament.
La versió que es presenta a partir d'avui a Barcelona és una nova coproducció del Gran Teatre del Liceu amb la Royal Opera House Covent Garden de Londres, la Wiener Staatsoper, l'Òpera de París i l'Òpera de San Francisco. La direcció d'escena va a càrrec d'un dels directors més reconeguts del moment, David McVicar, que va debutar al Liceu amb Manon de Massenet la temporada 2006-2007 i de qui la crítica va dir: "David McVicar és un habilíssim narrador d'històries".
L'òpera es basa en la vida real de l'actriu Adrienne Lecouvreur, que es va enamorar del mariscal francès Maurici de Saxònia, fill bastard de l'últim rei de Polònia.
Adriana Lecouvreur va ser al segle XVIII l'estrella principal del teatre més prestigiós de França, la Comédie-Française. Es va distingir a l'escena per una naturalitat que contrastava amb la pompositat que imperava a França. Entre els seus admiradors hi ha Voltaire, que li va dedicar versos que exaltaven la bellesa, la gràcia i les virtuts de l'actriu.
Lecouvreur era una dona apassionada. Es va cremar d'amor per Maurici de Saxònia, per qui ho va sacrificar tot, va empenyorar totes les joies i li va donar tot el patrimoni perquè recuperés el tron perdut. Quan Maurici va tornar, després d'una campanya desastrosa, va abandonar l'actriu per la duquessa de Bouillon. Poc després, Adriana va morir en circumstàncies misterioses i, segons la llegenda, emmetzinada per la seva rival.
El paper protagonista d'aquesta òpera ha estat sempre un dels favorits de les sopranos, ja que és molt dramàtic i ofereix lluïment a una cantant amb personalitat i temperament.
La versió que es presenta a partir d'avui a Barcelona és una nova coproducció del Gran Teatre del Liceu amb la Royal Opera House Covent Garden de Londres, la Wiener Staatsoper, l'Òpera de París i l'Òpera de San Francisco. La direcció d'escena va a càrrec d'un dels directors més reconeguts del moment, David McVicar, que va debutar al Liceu amb Manon de Massenet la temporada 2006-2007 i de qui la crítica va dir: "David McVicar és un habilíssim narrador d'històries".