Boom dels punts de recollida de paquets: la logística que deixa diners a la botiga de barri

Cada dia milers de paquets surten dels magatzems cap a les seves destinacions. Però no tots arriben directament a casa. Molts fan una parada intermèdia en una ferreteria de barri, una perruqueria o, fins i tot, un gimnàs. Són punts de recollida: negocis i establiments on els clients poden passar a buscar el que han comprat per internet.

El comerç electrònic creix i el model de lliurament en punts habilitats va a més. Ofereix més flexibilitat horària per al consumidor i, alhora, contribueix a reduir costos logístics i d'impacte ambiental.

Segons dades del sector, al voltant del 50% dels clients que passen per un punt de recollida acaben fent alguna compra a l'establiment. Cada recollida és una oportunitat de negoci més enllà dels ingressos per paquet entregat.

L'estratègia de donar-se a conèixer

Els comerços de proximitat creen aliances amb el comerç en línia. S'integren a la seva cadena logística com a aparadors de barri.

Orange Theory Fitness ha convertit la recepció en un punt de recollida de GLS com a estratègia de màrqueting. El gerent, Miquel Verdaguer, explica com una gestió senzilla pot convertir un client de missatgeria en un nou abonat: "Vam estar pensant maneres de donar-nos a conèixer i ens vam posar en contacte amb GLS per veure si podíem ser un punt de recollida per intentar generar més trànsit local del barri al nostre centre".

Quan una persona arriba per recollir un enviament, "li pots preguntar si ens coneixia, si viu a prop... Això el converteix en un client potencial".

El centre gestiona uns deu o quinze paquets diaris, un volum limitat per qüestions d'espai: "Tenim un despatx i una estanteria, que la vam comprar expressament per als paquets. I quan aquesta estanteria està fins a dalt, hem de parar, perquè no tenim més lloc".

Econòmicament, el servei genera entre 40 i 100 euros mensuals. Verdaguer admet que és una quantitat modesta, però ho fan, sobretot, per donar-se a conèixer a nous clients. La gestió recau en el personal de recepció i s'integra en la dinàmica del centre.

Un dels arguments més forts per escollir un gimnàs com a punt de recollida és l'horari. Orange Theory Fitness, per exemple, obre 14 hores seguides, inclòs el migdia.

Òptica Vendrell, al Poblenou de Barcelona, també utilitza els paquets de Correus Express per tenir un primer contacte amb els veïns del barri.

Gestionen uns tres paquets diaris de mitjana. El propietari, Jordi Vendrell, explica que "més, generaria massa feina i no poder atendre bé els clients". Admet que "els 20 euros mensuals que ingressa no paguen el valor real del servei".

Ser punt de recollida li permet ingressar per altres vies: "Sovint, alguns clients que venen a recollir paquets ho aprofiten per graduar-se la vista, comprar-se una cinta per a les ulleres, o per comprar unes ulleres per veure l'eclipsi solar". El límit el marca el client.

Quant s'hi guanya?

Hi ha comerços que gestionen tres o quatre paquets al dia, i d'altres que en gestionen més de cinquanta. En dependrà l'espai per emmagatzemar els paquets i la ubicació del negoci.

Els establiments que actuen com a punts de recollida cobren de mitjana entre 30 cèntims i 1 euro per paquet.

Melania Mesa, propietària de la Papereria Copi Ràpid, al barri del Poblenou de Barcelona, explica que treballen amb dues empreses de paqueteria. El volum de paquets varia considerablement segons l'època de l'any: "Per Nadal podem moure uns 100 paquets, mentre que la resta de l'any la xifra se situa al voltant dels 40. La compensació econòmica per paquet és d'entre 30 i 40 cèntims".

Carme Mas, de la Papereria Vallès de Castellar del Vallès, explica que gestionen uns 70 paquets diaris. Això és un ingrés d'entre 400 i 500 euros mensuals. Mas assenyala que hi ha èpoques realment intenses de feina. "Durant el Black Friday, el Ciber Monday o per Nadal, el volum de paquets es duplica, i tenim paquets repartits per tota la botiga".

Què passa amb els paquets que no es recullen?

La gestió logística del servei tampoc no és un maldecap, assegura Carme Mas: "La feina que ens genera és recollir els paquets, veure que hi són tots i marcar cada paquet amb el nom de cada client. Uns 20 minuts al dia".

Mas indica que els paquets són als punts de recollida uns vuit dies. Passat aquest temps, si el client no recull el paquet, s'indica la devolució i torna al punt d'origen.

En el seu cas, gestionen paquets d'entrega i també d'enviament i devolucions. Això genera força pas de gent pel negoci.

Recollir un paquet i aprofitar per comprar

L'auge dels punts de recollida pot ajudar a revitalitzar els negocis de proximitat, que han entès sempre el comerç electrònic com un rival.

De fet, els diners que deixa aquest servei no són el principal al·licient. La propietària de Copi Ràpid assenyala que la visita per recollir un paquet sovint es transforma en venda: "Prop del 70% de les persones que venen a buscar un paquet acaben comprant alguna altra coseta, o tornen un altre dia".

Carme Mas, de la Papereria Vallès, hi està d'acord: "Sobretot ho fem perquè genera molt trànsit a la botiga, que compren o ens coneixen i tornen més endavant".

L'empresa de transport i paqueteria GLS ha presentat un estudi de satisfacció elaborat pel centre d'intel·ligència artificial de GLS a Barcelona, un dels tres que el grup té a Europa, que analitza l'impacte directe d'aquest model en l'activitat del comerç de proximitat. Segons l'estudi, prop de la meitat dels catalans (46%) afirma haver comprat algun producte a l'establiment quan hi acudeix per recollir un paquet.

Sònia Aira, directora de zona de GLS Espanya per Catalunya, Balears, Aragó i Andorra, explica que ara es viu "el gran fenomen de les entregues fora del domicili dels destinataris, l'anomenat Out of Home". És un fenomen que respon a "un canvi profund en els hàbits de consum i que obliga empreses, comerços i ciutadans a repensar com circulen els paquets per les ciutats".

Un altre gran pilar del model és l'argument mediambiental.

Concentrar entregues en un punt de recollida evita el trànsit de centenars de furgonetes per les ciutats i vehicles mal aparcats: "Si no fem tantes entregues domiciliàries i som capaços d'aglutinar les entregues en petits comerços és molt interessant".

Taquilles intel·ligents: els lockers, l'alternativa tecnològica

Un altre model que està creixent és el de les taquilles intel·ligents, els anomenats lockers, especialment populars entre els joves; instal·lades en centres públics, mercats municipals o estacions de metro, permeten operar amb un codi QR o una aplicació mòbil.

Algunes empreses ja disposen de taquilles refrigerades a diverses ciutats, que permeten recollir la compra, en un mercat municipal, per exemple, en qualsevol moment del dia.

És la proposta de Columat. Una companyia tecnològica barcelonina que gestiona fins a un milió de comandes al mes i treballa amb clients com Carrefour, Renfe o CaixaBank. Està especialitzada en taquilles intel·ligents connectades, els anomenats smart lockers, que permeten recollir, lliurar o retornar productes a qualsevol hora del dia. La proposta és senzilla: un armari connectat, disponible les 24 hores, on qualsevol empresa pot deixar o recollir el que necessiti de forma segura i còmoda.

Carmen Velasco, responsable de màrqueting i comunicació de Columat, explica que la proposta va més enllà de l'aparell físic: "Combina tres elements: taquilles intel·ligents refrigerades per a aliments frescos, congelats o medicaments, una plataforma de gestió en temps real i un servei d'operació que garanteix el funcionament sense incidències".

Alba Barnusell, alcaldessa de Granollers, defensa que adaptar els horaris és clau per apropar el producte de proximitat als consumidors digitals. L'alcaldessa reconeix que el canvi d'hàbits és profund i que el comerç de proximitat no pot ignorar-lo. Assenyala que:

Empreses del sector logístic i plataformes de comerç electrònic estan apostant cada cop més per aquestes modalitats: negocis com a punts de recollida i taquilles intel·ligents, que responen a les noves necessitats dels consumidors urbans.