El vinil torna a regnar a Barcelona: "Els joves han sabut descobrir el format físic"
Barcelona ha viscut aquest cap de setmana una d'aquelles escenes que semblen d'una altra època: cues a la porta i visitants amb presses per entrar com més aviat millor.
És la 40a edició de la Fira Internacional del Disc, que se celebra fins aquest diumenge a l'estació del Nord i converteix el recinte en un gran aparador del format físic: vinils, CD, cassets, pòsters, llibres, "memorabilia" i marxandatge musical.
"Qui primer entra primer troba"
Divendres a la tarda, just quan s'aixequen les persianes, la tensió era visible. No és només una fira: és una cursa. En un espai que concentra al voltant de 170 estands, on els expositors arriben d'arreu del món i les peces més buscades poden desaparèixer en minuts.
Aquesta edició ha reunit botigues i venedors especialitzats de països com els Estats Units, Alemanya, els Països Baixos, Itàlia o el Regne Unit, a més d'una forta presència d'expositors de tot l'estat. I això amplia el catàleg: des de grans clàssics del rock fins a novetats, passant per edicions limitades i material descatalogat.
"Barcelona té un encant especial"
El director de la fira, Pere Terrassa, defensa que Barcelona té un paper singular en el mapa europeu del col·leccionisme musical: "Barcelona és una ciutat amb molta tradició de fires del disc. Aquí ja es va començar als anys 80 i sempre hi ha hagut molta tradició, fins i tot més que a Londres o altres ciutats. Avui hi ha fires grans a altres llocs, però aquí hi ha un encant especial."
La fira, de fet, té arrels a principis dels anys 80 i s'ha consolidat com una de les cites destacades del calendari, amb una oferta que combina mercat i activitats culturals.
El relleu generacional
En plena era digital, la gran sorpresa és que el vinil no només resisteix, sinó que atrau. I Terrassa apunta directament a un canvi generacional que s'ha accelerat els últims anys:
El que ha girat una mica el món del vinil i el col·leccionisme musical és la gent jove, sens dubte.
I explica: "Fa 15 anys, menors de 40 era molt rar i ara hi ha moltíssima gent jove. Han sabut descobrir el format físic: està molt bé escoltar la música en 15 segons, però també t'ha d'entrar per la vista i sentir el que volia transmetre l'artista amb aquell disc."
A la pràctica, això es tradueix en perfils molt diversos: qui busca ofertes, qui completa discografies, qui compra per decorar o col·leccionar, i qui vol descobrir nova música.
D'ofertes a "joies" que volen
Passejar per la fira és entrar en un mercat amb dues velocitats: gangues i lots assequibles per remenar sense por, i peces especials, enganxades a les parets, que poden enfilar-se per sobre dels 1.000 euros.
Aquest contrast és part del magnetisme del format físic: la sensació que una portada o una edició poden convertir-se en objecte de desig.
Tresors d'importació i joies de col·leccionista
Un dels valors afegits és l'entrada de material internacional. La venedora Sara Arinyo, que treballa amb estoc d'importació, ho resumeix amb una frase que explica perfectament la lògica de la fira:
Busquen edicions estranyes, sobretot americana autèntica. Són discos que ja no es poden trobar, ja no es fabricaran mai més i són rareses.
I hi afegeix un element clau del col·leccionisme: l'escassetat. Quan es tracta de vinil antic, no hi ha segona oportunitat:
El vinil, allò antic ja no s'editarà mai més. Si busques un disc dels anys 50, 60 i no el trobes aquí, ja no el trobaràs mai més.
Una experiència cultural completa
La Fira Internacional del Disc també juga la carta de l'ambient: sessions de DJ, actuacions en directe i presentacions de llibres i discos que converteixen la visita en una experiència cultural completa.
És, en part, el que explica que hi hagi públic que no hi va només a comprar, sinó a passar-hi hores: remenar, xerrar, comparar edicions i escoltar recomanacions.
Com es "compra bé"? Les claus de l'expert Flowers
Per entendre què et pots trobar en una fira, com comprar i en què fixar-te, a 3CatInfo hem parlat amb Santi Vives Flowers, fotògraf i col·leccionista, una veu habitual d'aquest tipus de cites.
I deixa una idea que resumeix la seva "mirada experta": el col·leccionista no compra per acumular, sinó per trobar el que falta.