La piràmide de Kheops a Egipte està a prova de terratrèmols: n'eren conscients, els constructors?
Una recerca feta a Egipte ha descobert que la gran piràmide de Kheops ha sobreviscut 4.600 anys i molts terratrèmols gràcies a una estructura que l'ha feta a prova de moviments sísmics catastròfics.
El que no ha aclarit és si els que la van construir ho van fer amb aquesta intenció, o si simplement van idear-la amb la màxima solidesa possible i va ser això el que la va fer també resistent als terratrèmols.
El cert és que se sap que ha superat sismes de gran magnitud: per exemple, fa 180 anys, el 1847, n'hi va haver a prop un de magnitud 6,8 que va provocar una gran destrucció al Caire i el 1992 un altre de 5,8, i tots dos amb prou feines li van fer pessigolles.
La recerca no l'han feta amb sismògrafs comuns, sinó amb instruments innovadors que mesuren la freqüència a què vibren els materials, l'anomenat "soroll ambiental", que determina com es comporten en un terratrèmol.
"Aïllada" sísmicament del sòl de pedra
Han fet un total de 37 mesures a diferents punts de l'interior de la piràmide, de l'exterior i dels voltants, i han descobert que l'interior vibra a una freqüència entre 2,0 i 2,6 hertzs, amb una mitjana de 2,3.
En canvi, el terra de pedra sobre la qual està instal·lada vibra una freqüència molt inferior, 0,6 hertzs, una diferència que impedeix que les vibracions dels terratrèmols passin automàticament a la piràmide:
Això evita l'amplificació de la ressonància a través de la interacció sòl-estructura, un mecanisme clau que protegeix el monument durant l'activitat sísmica.
La resistència sísmica, un efecte col·lateral
La recerca l'han publicada aquest dijous a la revista Scientific Reports, del grup Nature, i les conclusions els han portat a predir que els possibles terratrèmols futurs "només produiran danys limitats" a la piràmide.
De tota manera, Mohamed ElGabry, un dels autors de la recerca, ha admès que difícilment els constructors ho van preveure, sinó que el més probable és que es limitessin a fer la piràmide "més estable i el duradora possible".
El seu excel·lent comportament sísmic sembla un efecte col·lateral molt positiu de l'extraordinària intuïció dels enginyers que la van concebre.
La forma piramidal per si mateixa ja té dos grans avantatges: una enorme base i un centre de gravetat relativament baix, dues característiques que li donen una gran estabilitat.
La cambra del rei i un califa obsessionat a arribar-hi
A més, han descobert que a mesura que augmenta l'alçària a l'interior, la vibració també augmenta, amb el nivell més alt a la cambra del rei, on arriba a un nivell 4,0, un fet que consideren lògic.
Però els investigadors han descobert que, en canvi, les cambres que són a sobre d'aquesta, les anomenades cambres de descàrrega, en comptes de pujar, el nivell baixa fins al 3,0, cosa que fa baixar el risc.
Una altra dada interessant que han descobert és que al túnel que el califa Al-Mamun va fer excavar a la piràmide a principis del segle IX dC, la vibració baixa a 0,8 hertzs, una mesura molt diferent de la resta.
En aquella època, a l'inici de l'islam, la gran piràmide no tenia cap entrada oberta, i per arribar als tresors que esperava trobar-hi, aquest califa va ordenar fer el túnel, pel qual van aconseguir accedir a un dels passatges interiors de la piràmide.
L'edifici més alt del món durant gairebé 4.000 anys
La gran piràmide de Giza, coneguda com de Kheops, el nom grec del faraó Khufu, està datada cap al 2.600 aC, i es calcula que van trigar uns 26 anys a construir-la, amb 2,3 milions de blocs de pedra.
Monuments anteriors demostren que els constructors havien fet prèviament dissenys més inestables, com les piràmides de Meidum i de Snefru, amb formes esglaonades o corbades, fins que van establir el disseny clàssic que coneixem tots.
Amb gairebé 150 metres d'alçària, la gran piràmide de Kheops va ser durant gairebé 4.000 anys la construcció humana més alta, i els autors de la recerca en destaquen la qualitat constructiva:
Els arquitectes de l'antic Egipte tenien un profund coneixement geotècnic, i optimitzaven el disseny de les estructures i la caracterització del lloc per assegurar una estabilitat mil·lenària contra els riscos sísmics.
