"The Mandalorian & Grogu" arriba al cinema perquè et tornis a enamorar de l'univers "Star Wars"
Disney va comprar Lucasfilm i els drets de "Star Wars" per més de 3.000 milions d'euros el 2012. Es pensaven que explotar la saga seria bufar i fer ampolles, posar-hi diners, fer algunes picades d'ullet als fans perquè estiguessin contents i obtenir, així, beneficis immediats.
Tot el contrari, es van trobar amb un fandom superexigent que va criticar fortament algunes de les seves decisions, com les contradiccions narratives en la trilogia de les seqüeles (2015-2019), la cancel·lació de l'univers expandit (convertit en "Legends") o la producció de sèries de televisió sense mesura. Han fet molts diners però menys dels esperats.
A l'altre plat de la balança, Disney també és responsable de les excel·lents "Rogue One", "Andor" i "The Mandalorian", que van aconseguir reconnectar amb bona part dels "waries" (així s'anomenen els seguidors de "Star Wars", en contraposició als "trekkies" de "Star Trek").
A més, "The Mandalorian" va sumar un nombrós públic jove nou, sobretot gràcies a un personatge que és la millor troballa de l'univers "Star Wars" des de la trilogia original: el simpàtic Grogu, conegut inicialment com a Baby Yoda.
Per això, ara Disney li demana ajuda a ell i al seu protector, Din Djarin, el guerrer mandalorià, per tornar al bon camí. "This is the way", com diuen els guerrers de Mandalore.
"The Mandalorian and Grogu"
La sèrie "The Mandalorian" té tres temporades oficials i dues d'apòcrifes amb un títol diferent: "El libro de Boba Fett" i "Ahsoka", que es mouen en el mateix univers. Qui les hagi vist totes, tindrà un pòsit important per entrar de seguida a la trama de la pel·lícula. Qui no, trigarà una mica més a entendre què està passant, però s'ho acabarà passant pipa igualment.
És simplement una pel·lícula d'aventures de ciència-ficció en què l'univers "Star Wars" és tan sols un decorat de fons. Als protagonistes no se'ls demana que salvin l'univers, ni hi apareix cap espasa làser, ni es parla en cap moment de la Força, més enllà que Grogu mou coses amb la ment i no cal que sàpigues per què. És el seu poder i ja està.
Per tant, és un film de gènere inofensiu, sense complicacions, com si fos un episodi ampliat de la sèrie, amb les seves escenes d'acció, persecucions, lluites i fugides, però també en què destaca la fidelitat i la solidaritat dels seus dos protagonistes, els dubtes abans d'afrontar cada missió, pels riscos que comporten, i un codi d'honor indestructible.
També és un film familiar, fins i tot més que la sèrie, amb grans dosis d'humor blanc. El gran responsable és un Grogu més adorable que mai, sumat a uns altres éssers diminuts divertidíssims, els Anzellan. Que tots ells siguin titelles aporta a la pel·lícula aquest toc artesanal proper i encantador, el mateix que tenia la trilogia original.
Per això, la pitjor decisió ha estat crear digitalment els Hutt, uns temuts gàngsters amb forma de llimac que fan la guitza a la rebel·lió contra l'imperi des d'"El retorn del jedi" (1983). No transmeten ni simpatia ni por ni encaixen en l'esperit general de la pel·lícula.
Per als nostàlgics, sí que apareixen criatures i robots inspirats en personatges de pel·lícules pretèrites i fa la seva primera aparició en una producció "live action" Zeb Orrelios, a qui fins ara només s'havia vist a la sèrie d'animació "Star Wars Rebels". A més, han fitxat Sigourney Weaver, la mítica Ripley de la saga "Alien" per interpretar un personatge secundari.
Però, més enllà d'això, "The Mandalorian and Grogu" és pura diversió de cinema de crispetes i doble sessió de tarda, un western espacial resultat de la suma de "Per un grapat de dòlars" i "Flash Gordon". Ni més ni menys. L'únic que es troba a faltar és la música de John Williams i una mica més d'èpica.
