Crítica de les estrenes de cinema: tornen Tom Cruise amb "Top Gun" i Arón Piper
Ja fa temps que la cartellera acull amb il·lusió pel·lícules que estan d'aniversari. La nostàlgia ven entrades i el sector ho agraeix. Aquesta setmana li toca a "Top Gun" i la seva seqüela, i a una nova meravella del Studio Ghibli.
Però també hi ha estrenes destacades, com els nous films de dos sex-symbols, un de Hollywood, Glen Powell, i un d'hispanoalemany, Arón Piper.
"Top Gun"
El pas del temps no se li ha posat gaire bé. Les grans dosis de testosterona que destil·la encaixen poc en el present, però si la mirem amb ulls del 1986 aguanta perfectament com a blockbuster de manual.
El film es va convertir en una icona dels 80, Tom Cruise va passar a ser una superestrella i molts joves es van apuntar a les acadèmies de vol militars. Això no ho aconsegueix una pel·lícula qualsevol. S'ha de dir que la trama és força insubstancial, però la manera com està explicada et fa difícil abandonar-la.
"Top Gun: Maverick"
36 anys després, Tom Cruise modernitza la saga i, amb l'experiència acumulada de tots aquests anys, l'eleva per sobre de l'original. No només l'adapta a les noves narratives, sinó que la qualitat de les escenes d'acció i dels efectes especials i de so la converteix en tot un espectacle en pantalla gran.
Això sí, la trama és pràcticament idèntica i té una taca vergonyosa: no haver recuperat a Kelly McGillis, la protagonista de l'original, perquè als 65 anys ja no encaixava. Tot el contrari del que es va fer amb Val Kilmer, a qui se li va donar una oportunitat tot i que amb prou feines podia parlar.
"El castell al cel"
L'Studio Ghibli és una màquina de prodigis. Al capdavant, Hayao Miyazaki s'ha convertit en un director llegendari. Han estat artífexs de tantes obres mestres que n'hi ha que han quedat tapades per les que es mencionen habitualment: "El meu veí Totoro", "El viatge de Chihiro" o "La princesa Mononoke".
Aquesta aventura de pirates aeris n'és un exemple. Llàstima que no es reestrena en català, tot i que existeix la versió doblada a la nostra llengua.
"Jugada maestra"
Glen Powell, un dels nous sex-symbols de Hollywood, habitual de les noves comèdies romàntiques, protagonitza aquesta comèdia negra entretinguda però a la qual li falta una mica de sal i pebre.
Aquí interpreta un jove desheretat que té l'oportunitat de recuperar el seu lloc en l'arbre genealògic de la família si elimina uns quants cosins que té al davant. És enginyosa, però no prou; té mala llet, però insuficient; i en tot moment sembla que es quedi a mig camí del que pretén denunciar: que els rics sempre seran rics i els pobres, pobres.
"Hugo 24"
No feu cas del que aparenta, perquè és una bona pel·lícula de denúncia sobre el problema de l'habitatge i del camí sense sortida en què viuen molts ciutadans d'aquest país.
Arón Piper segueix demostrant que és un dels millors actors forjats a la sèrie "Élite" i aquí aguanta tot el metratge en primera persona. Interpreta un jove que intenta trobar feina sense haver estudiat i sense referències, que viu amb la seva germana en un pis d'on estan a punt de fer-los fora per impagament. Dura, però alhora esperançadora.
També s'estrenen la surrealista "Pizza movies", de Carlo Padial, amb Berto Romero i Judit Martín; la comèdia fantàstica "Movida celestial", amb Keanu Reeves; una revisitació de la novel·la de Manuel Puig "El beso de la mujer araña"; una cinta de terror irlandesa, "Hokum"; i el drama espanyol "Un hijo", amb Macarena García i Hugo Silva.
