Així ha estat l'enlairament de l'Artemis 2

Aquí en Jeremy, ho fem per tota la humanitat.

La frase és de l'astronauta Jeremy Hansen, l'únic tripulant canadenc de la nau Artemis 2 al costat de tres astronautes estatunidencs; l'ha pronunciada minuts abans de l'enlairament, quan els quatre primers humans en viatjar a la Lluna des de 1972 ja eren dins de la càpsula Orion. 

Estava previst que s'enlairessin quan al Centre Espacial Kennedy, a Cap Canaveral, a Florida, fossin les 18.24.

Al final ho han fet uns minuts més tard, a les 18.35 --les 00.35 a Catalunya--: la nau Artemis 2 s'ha enlairat per fer un vol de deu dies que la portarà fins a la cara oculta de la Lluna i de retorn a la Terra.

L'enlairament s'ha fet amb 11 minuts de retard sobre l'hora prevista, després que el compte enrere quedés aturat en arribar als deu últims minuts, sembla que per donar temps a fer les últimes comprovacions.

A les 00.25, però, s'ha reprès i l'Artemis 2 s'ha enlairat sense problemes, 56 anys després que ho fes l'última missió tripulada a la Lluna, l'Apollo 17.

Artemis, el nom d'aquesta missió que ha de fer tornar la humanitat a la Lluna és, precisament, el nom de la germana bessona d'Apollo.

Dos minuts després de l'enlairament s'ha pogut veure com els dos coets de combustible sòlid adossats a banda i banda del coet principal s'han després per caure a l'Atlàntic. Uns minuts més tard s'ha després aquest coet principal, el de combustible líquid, que, per la trajectòria de la nau sobre la Terra, ja ha caigut al Pacífic.

A les 00.44, superats els vuit minuts considerats més crítics, els astronautes han quedat col·locats en l'òrbita correcta al voltant de la Terra, on estaran unes 24 hores comprovant els sistemes abans d'emprendre el viatge cap a la Lluna, d'uns quatre dies de durada. 

Vint minuts després de l'enlairament, un cop a l'espai, s'han desplegat els panells solars del mòdul ESM (Mòdul de Servei Europeu), que proporciona energia, aigua i altres subministraments a la càpsula Orion, que és l'habitacle on viatgen els astronautes.

Si tot va bé, els estatunidencs Reid Wiseman, Victor Glover i Christina Koch i el canadenc Jeremy Hansen arribaran d'aquí a uns dies a més de 400.000 quilòmetres de la Terra, el punt més llunya fins al qual ha viatjat mai cap ésser humà.