Al món li falten moltes més Jacindes

Als ultres els peta el cap: mentre bolsonaristes, trumpistes i putinistes fan l'okupa, una de les primeres ministres més joves del món plega voluntàriament, perquè ja no li queda energia i vol dedicar-se un temps a la família. Inspiradora, icona, model, Jacinda Ardern demostra que els bons líders no són uns ionquis del poder i que un dels actes més grans de valentia és mostrar-se vulnerable.

També en política, també en aquest món turbocapitalista i infectat per l'extrema dreta i el populisme, la bondat, l'empatia, la compassió, la tolerància, no és una feblesa sinó una fortalesa.

De Nova Zelanda, els kiwis, el ball haka dels All Blacks al rugby i el llegat que deixa Ardern, a 20.000 quilòmetres d'aquí: la raresa de tenir la capacitat de posar-se en la pell de l'altre. La seva retirada és una (altra) molt mala notícia per a la política internacional, per a la lluita contra el canvi climàtic, la pobresa infantil i el sensellarisme.

Multilateralista en un món gris dominat pel nacionalisme supremacista i el masclisme, un lideratge empàtic que prova que els polítics poden ser humans, han de ser humans, saber dir prou, i que les coses es poden fer d'una altra manera. 

Com agafar una baixa de maternitat, tot i les crítiques ferotges i l'assetjament masclista, i presentar-se a la seu de l'ONU a Nova York amb la seva filla de només tres mesos. Com posar-se el vel al funeral de la cinquantena d'assassinats en l'atemptat supremacista contra dues mesquites, prohibir la venda d'armes i proclamar que migrants i refugiats són més neozelandesos que el terrorista. Com aturar-ho tot per tenir la mortalitat més baixa per coronavirus del món.

Quan Jacinta va néixer, Obiang ja era al poder a Guinea Equatorial, fa 43 anys. El Camerun fa 40 anys que té el mateix president. El Congo i Cambodja, 38. L'aiatol·là Khamenei fa 36 anys que és líder suprem de l'Iran. Lukaixenko, 28 a Bielorrússia. Ortega, 25 a Nicaragua. Vladímir Putin, 23. Kagame, 22 a Ruanda; com Baixar al Assad a Síria. Erdogan, 19 a Turquia. Orban 16 a Hongria. Tots són homes, enganxats al poder. Casualitat?

La trobarem a faltar. Al món li falten moltes més Jacindes.