Alerten del risc d'un vessament de cru al mar Roig pitjor que el d'Exxon Valdez

Si ningú hi fa res, la costa del Iemen s'exposa a un desastre mediambiental quatre vegades pitjor que el vessament de l'Exxon Valdez prop d'Alaska, el 1989. Va ser una de les marees negres més grans del món, juntament amb la que va originar l'explosió de la plataforma de BP al golf de Mèxic. 

Aquest és el seriós advertiment que l'ONU ha fet respecte a la situació de l'FSO Safer, un dipòsit de 44 anys amb 1,1 milions de barrils de cru a les bodegues abandonat des de fa més de 5 anys a les proximitats de la terminal petrolera de Ras Issa, al mar Roig.

Les Nacions Unides han advertit nombroses vegades del risc que suposa tenir aquest vaixell embarrancat al mar Roig, en una zona on hi ha un dels conflictes bèl·lics més cruents del món, que va esclatar el 2015.

El 27 de maig es va filtrar aigua a la sala de màquines de la nau. Submarinistes de les tropes houthis van poder arreglar la fuita, però el vicesecretari general per a Afers Humanitaris de l'ONU, Mark Lowcock, ha advertit el Consell de Seguretat que és "impossible" determinar quan temps més aguantarà la carcassa.

El Safer porta 1,1 milions de barrils de cru. Això és quatre vegades la quantitat vessada en el desastre de l'Exxon Valdez, un vessament del qual el món encara parla, 30 anys després".

Els rebels houthis (xiïtes zaidites), que controlen la zona van acceptar diumenge que una missió de l'ONU determini quines reparacions inicials es poden fer. Ja s'hi van comprometre l'agost del 2019, però es van fer enrere a última hora.
 

Plouria sobre mullat en un país devastat

Les Nacions Unides calculen que la seva missió es pot desplegar al Iemen en tres setmanes. La situació al país, però, és extremadament complicada per la guerra entre els houthis, que tenen el suport de l'Iran, i la coalició militar liderada per l'Aràbia Saudita. La guerra ha causat milers de morts i l'ONU l'ha definit com la pitjor crisi humanitària al món.

Una catàstrofe ecològica suposaria ara que plogués sobre mullat i la marea negra perjudicaria directament 1,6 milions de iemenites, principalment comunitats que viuen de la pesca a la costa oest del país. A més, les rutes marítimes es veurien afectades i, de retruc, també el subministrament d'aliments, en un país on ja pateixen fam i les epidèmies. I els experts calculen que la zona necessitaria almenys 30 anys per recuperar-se.

Si s'aconseguís extreure el cru, també caldria afrontar la disputa pels ingressos derivats de la venda de l'or negre. I, en aquest punt, les posicions del govern prosaudita i les milícies xiïtes estan, a hores d'ara, ben allunyades.