Alimentaria 2026: el protagonisme se l'enduen la proteïna i el menjar preparat
Ens preguntem cap on va el consum alimentari passejant per Alimentaria, ara que compleix 50 anys.
Menjarem llonganissa banyada en or? Embotits de peix, bròquil deshidratat o caviar de cargol? Són algunes de les novetats de l'edició d'aquest any d'Alimentaria-Hostelco.
Una visita a la "fira de fires", un dels tres grans certàmens internacionals de l'alimentació, ens dona les claus per veure cap on va el consum. Però haurem de resumir, perquè són 110.000 metres quadrats dedicats a espai expositiu amb 3.300 empreses de tot el món, des de grans corporacions multinacionals, a start-ups i cooperatives del sector primari; una radiografia molt real de l'ecosistema alimentari.
La innovació és un motor de la indústria, ens diu Maria Camino, de Prodeca, Promotora d'Exportacions Catalanes.
En aquest sector tan canviant o et poses al dia o estàs mort.
Per això en aquesta gran galeria hi trobem novetats per satisfer tots els nínxols de mercat, i aquests, quan són majoria, els hem d'atribuir a modes i a tendències.
Quan les novetats i les tendències no coincideixen
L'empresa gironina d'embotits Font-Sans ha presentat una joia de llonganissa, literalment, per celebrar els seus cent anys. Un embotit banyat en or comestible de 24 quirats que es ven a 30 euros i que és demandat, principalment, pels Emirats Àrabs. Un producte exclusiu que és novetat, però no tendència.
Com els xurros congelats farcits de Nocilla de l'empresa Maheso, pensats per satisfer un comprador llépol que vol tenir a casa una reserva de dolç. Un producte "d'indulgència", segons el lèxic que utilitza la indústria, perquè la recerca del plaer continua sent una pulsió que ens mou a l'hora d'ingerir.
En una societat amb tanta oferta i tan sobrealimentada trobem molt de producte amb sucre afegit i molt del que l'evita; una cosa i la contrària. Una altra qüestió són les creences i les necessitats de cadascú. Per això hi ha tants aliments "sense" i tants d'altres amb ingredients nutrients "afegits", que això sí que és tendència.
La proteïna és protagonista
Xips cruixents fets, només, de clara d'ou. L'empresa catalana de patates Torres disposa d'una tecnologia que permet aquesta elaboració, que ja va presentar en una edició anterior però que ara fa amb xocolata.
"No està pensat com una menja d'indulgència -ens diu Xavier Garcia, propietari de l'empresa fabricant- sinó més aviat com a snacks per substituir els batuts o els pols proteics tan demanats per esportistes i per gent que necessita reforçar la musculatura."
En la importància de la proteïna en l'alimentació hi coincideixen tant la medicina oficial com els que segueixen determinades dietes, com la baixa en carbohidrats, o la keto. Definitivament, la salut és una de les grans preocupacions del consumidor actual, cada cop més conscient de la importància del que menja per trobar-se bé. Un altre tema és com ho faci.
En la dieta keto o cetogènica, molt de moda gràcies a les xarxes socials, a més de la proteïna es glorifica el greix com a font d'energia. Per als seguidors d'aquests patrons alimentaris les cansalades són menja diària, com les rostes de quarta gamma, semipreparades per aconseguir de manera ràpida a casa o al restaurant la textura cruixent característica.
I, per cert, no cal seguir una dieta extrema, la cansalada viada cruixent té un mercat tradicional, com les cotnes fregides. En aquesta edició n'hem vist amb gustos afegits, com ara amb xili i llima; productes del porc que ha presentat a la fira l'empresa castellana Cárnicas Muñoz.
Sostenibilitat
Mel amb pols de grill de Mel Alemany. Caldrà veure si la proteïna alternativa d'origen animal a partir d'insectes s'instal·la entre el consumidor occidental inquiet i preocupat pel medi ambient i el canvi climàtic. De moment, es proposen els insectes en pols, perquè en la nostra cultura alimentària, ara com ara, no troben altra forma de consum que no sigui com a pinso per a animals o com a ingredient "dissimulat".
La proteïna vegetal pensada com a alternativa a l'animal ha perdut protagonisme. Tot i que els productes vegans segueixen tenint el seu espai, especialment per a aquelles persones que abandonen el consum animal per raons ètiques.
El menjar preparat
És el que ens diuen des d'una de les empreses càrniques més importants del país, Noël, que anys enrere va portar a la fira embotits a partir de vegetals. Ells han deixat de fer aquesta mena d'ultraprocessats perquè el seu mercat no els acceptava. Les seves novetats se centren ara en plats preparats llestos per escalfar i menjar; el que en diuen cinquena gamma.
És una evidència que els plats que estalvien temps en les cuines domèstiques i en les professionals segueixen una carrera imparable. "Cada cop més gent a les cases prefereix dedicar el seu temps a altres dedicacions o senzillament no sap cuinar. I als restaurants els preparats o semipreparats els estalvien processos, temps i personal", ens diu Josep M. Bonmatí, director general de l'AECOC, l'Associació Empresarial de Fabricants i Distribuïdors.
Cap on anem?
El restaurant a casa i a la botiga. Bonmatí ens afegeix una visió de futur en què es consumiran més plats preparats de restaurants a les cases, gràcies al delivery. Una pantalla més que estem passant. Alhora, als supermercats creixerà no només el menjar preparat, sinó el firmat per cuiners coneguts amb la possibilitat de seure a menjar-lo allà mateix. De manera que la línia entre grans superfícies i restaurants es diluirà.