Amnistia Internacional alerta de la nova era autoritària al món: "És un moment crític per a la humanitat"

Amnistia Internacional fa una crida urgent a aturar l'ofensiva de països com els Estats Units, Israel o Rússia contra els fonaments dels drets humans i l'ordre internacional. A l'informe de l'any 2025, l'observatori britànic qualifica aquests països de "depredadors antidrets" i alerta que vivim un "moment transcendental per a la humanitat". 

L'organització alerta que el món se situa "a tocar d'una perillosa nova era", impulsada per les accions d'algunes potències mundials i corporacions privades "contra el multilateralisme, el dret internacional i els drets humans".

La secretària general d'Amnistia Internacional, Agnès Callamard, ha assegurat que la "desintegració gradual" dels drets humans els últims anys ha afeblit el sistema de "rendició de comptes multilaterals".

Ens enfrontem al moment més difícil de la nostra època.

Callarmard afegeix que "la humanitat pateix l'atac de moviments antidrets i de governs depredadors decidits a imposar el seu domini mitjançant guerres il·lícites i xantatges econòmics".

L'informe insisteix que estem en un "moment crític per a la humanitat" i que està en perill l'"ordre internacional basat en normes". Segons l'observatori, aquests estats ofereixen com a alternativa un "nou ordre mundial racista, patriarcal i no equitatiu".

Les polítiques "submises" d'Europa i la falta d'un "contrapoder"

L'informe lamenta que la majoria d'estats no han denunciat els "actes depredadors" d'algunes potències que s'han saltat les normes internacionals, com ara els Estats Units, Israel, la Xina o Rússia.

Amnistia denuncia que la Unió Europea i "la majoria d'estats d'Europa" han mantingut una "actitud apaivagadora" respecte als atacs de Washington contra el dret internacional. També critica que "no han actuat amb decisió per aturar el genocidi d'Israel ni per posar fi a les transferències irresponsables d'armes i tecnologia que fomenten els crims de dret internacional".

La coordinadora d'Amnistia Internacional a Catalunya, Adriana Ribas, lamenta que la majoria de governs han optat per polítiques "molt tèbies i submises" que acaben encobrint "incompliments d'obligacions internacionals".

És molt trist que davant aquest nou ordre, amb els Estats Units o Israel accelerant la destrucció del dret internacional, no es trobin dempeus la majoria de governs europeus.

Ribas afegeix que un "exemple discordant" ha estat el cas d'Espanya, amb el govern de Pedro Sánchez com un dels "molt pocs estats" que han alçat la veu i han reafirmat la "primacia del dret internacional.

Els atacs que acceleren la "destrucció del dret internacional"

L'informe documenta crims de dret internacional generalitzats i "atacs creixents al sistema de justícia internacional", uns actes que, segons l'organització, danyen els fonaments que sustenten els drets humans a tot el món. Amnistia Internacional en destaca diversos.

• El genocidi d'Israel a Gaza. L'observatori denuncia que, malgrat l'alto el foc acordat l'octubre del 2025, Israel "ha continuat el genocidi contra la població palestina de Gaza" i "manté un sistema d'apartheid" a la Cisjordània ocupada. Insisteix també que "avança cap a l'annexió" d'aquest territori: "Les autoritats israelianes han permès o han fomentat que els colons ataquin i terroritzin impunement la població palestina", assegura l'informe.

• Les execucions extrajudicials dels Estats Units al Carib. Amnistia Internacional denuncia "més de 150 execucions extrajudicials" amb bombardejos contra presumptes narcollanxes i embarcacions al Carib i al Pacífic. També denunciat l'"acte d'agressió" contra Veneçuela amb el segrest de Nicolás Maduro.
• L'ofensiva de Rússia contra Ucraïna. Moscou ha intensificat els atacs aeris contra infraestructures civils "fonamentals" d'Ucraïna. Sobretot van augmentar els atacs amb drons i míssils contra la xarxa elèctrica, una ofensiva que es va intensificar els mesos freds d'hivern.
• Myanmar ataca la població civil. L'exèrcit va utilitzar parapents motoritzats per llançar munició explosiva sobre pobles, en atacs que van provocar desenes de morts, entre les quals també hi havia infants.

• La guerra a l'Orient Mitjà. L'ús "il·legítim" de la força dels Estats Units i Israel contra l'Iran ha tingut diverses agressions contra els drets humans. Des de l'assassinat de més de 100 nens i nenes en un "atac il·lícit" dels Estats Units contra una escola a l'Iran als atacs de totes les parts contra infraestructures energètiques, que han posat en perill "la vida i la salut de milions de civils", o els atacs d'Israel contra el Líban.
• L'ofensiva dels talibans contra les dones. A l'Afganistan, el règim talibà ha intensificat les "polítiques depredadores" contra la població femenina amb més prohibicions, que inclouen l'exclusió de l'educació, el treball i la llibertat de circulació.
• Massacre de civils a l'Iran. La repressió de les manifestacions contra el règim teocràtic, les més multitudinàries dels últims anys, que van causar la mort de centenars de civils iranians. Les autoritats de la república islàmica han reconegut més de 3.100 víctimes mortals, tot i que diverses organitzacions i activistes eleven aquesta xifra a més del doble.

Adriana Ribas considera que aquest panorama descriu un "clima d'absoluta impunitat", en què els diversos estats i actors que estan cometent agressions contra els drets humans "no es troben cap oposició". La coordinadora d'Amnistia Internacional a Catalunya considera que la falta de països que facin de "contrapoder" ens du a una situació "molt perillosa".

Pensem que no estem en un període difícil més, sinó que estem en un moment crític en què tot el que s'ha construït els últims 80 anys està en risc d'esfondrar-se.

L'ONG alerta de l'engany de governs com el de Trump, Putin o Netanyahu, que carreguen contra el dret internacional només en benefici propi. Ribas assegura que són "ells mateixos els que estan paralitzant aquests mecanismes" per als seus interessos.

Crida a "resistir de manera col·lectiva"

Com a nota positiva, l'informe destaca la resiliència d'alguns organismes internacionals. Ribas destaca, per exemple, que el Consell de Drets Humans de l'ONU hagi pogut "mantenir el seu treball i hagi ampliat el seu mandat sobre la missió de l'Iran". També ha impulsat mecanismes d'investigació a l'Afganistan o a la República Democràtica del Congo.

El text també recull el paper positiu de la societat civil, sobretot de la Generació Z, en revoltes a països com el Marroc o el Nepal, o les manifestacions propalestines arreu del món. I destaca la resistència ciutadana organitzada contra les batudes racials de la policia antiimmigració als Estats Units.

Hem vist protestes de la Generació Z a una dotzena de països. I a la desfilada de l'Orgull a Budapest, que estava prohibida, hi va haver 300.000 persones van desafiar-la. L'activisme és un exemple de resistència contra aquests atacs.

Amnistia Internacional fa una crida a "estats, organismes internacionals i societat civil" a rebutjar la "política de l'apaivagament" que han exercit la majoria d'estats davant aquestes agressions als drets humans i a "resistir de manera col·lectiva" per impedir que aquest "nou ordre" s'acabi imposant.