Anar drets a l'autopista: els usuaris dels busos exprés del Maresme reclamen més seguretat
Fa anys que els usuaris dels autobusos exprés del Maresme denuncien la mateixa situació: llargues cues a les parades, vehicles saturats i desenes de passatgers obligats a fer el trajecte drets, asseguts a les escales o encabits en qualsevol espai disponible.
Una realitat quotidiana que, després de diversos incidents i arran de l'accident recent del Montseny, ha tornat a obrir el debat sobre la seguretat d'aquests trajectes per carretera.
La Teresa ho ha viscut en primera persona. Viatjava asseguda a les escales de la part posterior d'un autobús quan una forta frenada va acabar amb una lesió important.
En arribar a Barcelona, una frenada brusquíssima em fa sortir catapultada, amb temps de pensar: 'Què et trencaràs, la mandíbula, el nas o el llavi'?
El resultat va ser un nas trencat.
Com ella, nombrosos usuaris alerten que les condicions de viatge actuals poden convertir qualsevol imprevist a la carretera en una situació de risc.
La Plataforma Millorem Bus Baix Maresme reclama mesures per reduir aquesta exposició i garantir que els viatgers puguin anar asseguts i amb sistemes de retenció adequats.
Tenim por. Un efecte dissuasiu del conductor, pel motiu que sigui, a una autopista, a 80 quilòmetres per hora, i la gent es matarà.
La mateixa Teresa subratlla una aparent contradicció normativa: "Els autobusos no tenen l'obligació de portar cinturó a cadascun dels seients, ni tan sols als de davant. Les dues fileres de davant són per a la gent més vulnerable i ni tan sols aquí tenen l'obligació de portar cinturó."
Malgrat la percepció de risc entre els usuaris, viatjar dret en un autobús interurbà continua sent legal en determinades circumstàncies.
Des de l'Alt Maresme, l'assemblea d'usuaris –més de 500– autoanomenats "Els patidors del bus línia 618 Segalés", que uneix Pineda amb Barcelona, denuncien que, en el seu cas, s'està incomplint la llei.
Catalunya es limita a la normativa internacional, que permet que hi pugui haver passatgers drets en trajectes inferiors a 50 quilòmetres. Des de l'Alt Maresme, apunten que la distància entre Pineda i la plaça Urquinaona de Barcelona és de 57 quilòmetres.
S'estudien millores de seguretat després de l'accident del Montseny
Ara el govern estudia possibles canvis arran de l'accident del Montseny. Segons ha explicat, revisarà si la normativa vigent permet introduir millores en matèria de seguretat viària, tot i que no prendrà decisions fins que concloguin les investigacions.
Des de l'executiu recorden que s'emmarquen en la normativa internacional, on queda regulat quins autobusos poden transportar passatgers drets i en quines condicions.
Tot i això, a Andalusia, per exemple, aquesta normativa és més restrictiva i no permet portar gent dreta a cap línia interurbana de més de 30 quilòmetres.
Aquí, la consellera d'Interior, Núria Parlon, va contemplar la possibilitat de prohibir que la gent anés dreta als busos interurbans, especialment a zones de muntanya.
L'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) adverteix, però, que qualsevol canvi hauria d'anar acompanyat d'un augment de l'oferta.
Si canviem la normativa i reduïm la capacitat dels busos, deixarem gent a terra. I això és una cosa que no podem permetre, perquè aquesta gent anirà a buscar el cotxe.
També l'empresa Moventis, operadora de diverses línies exprés del Maresme, sosté que es podria reforçar el servei amb més vehicles i conductors, però recorda que aquesta decisió correspon a la Generalitat i que requereix planificació prèvia.
Les incidències a Rodalies saturen els serveis de busos
El problema, segons coincideixen usuaris i operadors, va més enllà de la gestió dels autobusos. La saturació actual està estretament vinculada a les dificultats que arrossega el servei de Rodalies. Les incidències, els retards i la incertesa sobre la puntualitat han empès molts viatgers a abandonar el tren i optar pel bus per desplaçar-se fins a Barcelona.
Aquest transvasament de passatgers ha tensionat unes línies que ja funcionaven al límit. La diferència de capacitat entre els dos sistemes és significativa: mentre que un tren pot transportar prop d'un miler de persones, un autobús difícilment supera els 70 o 80 passatgers.
Els testimonis dels usuaris reflecteixen aquesta preocupació creixent. Maria del Mar Isus defensa que cal una nova planificació del servei davant el creixement demogràfic de les poblacions de l'entorn metropolità.
Posar més busos i fer una nova planificació per a tota la gent que ha anat viure fora de Barcelona.
Altres recorden que els viatgers estan pagant un servei públic i reclamen unes condicions adequades. Però el que més preocupa, de nou, és la seguretat. Ho explica Alejandro Hernández:
Cada vegada que hi ha una frenada, un sotrac, te'n vas directe. Ja hi va haver un accident i bé, és allò de "no passa res fins que passa". La crònica d'una mort anunciada.
Gemma Prat recorda un episodi recent en què una frenada va fer caure diversos passatgers els uns sobre els altres.
Cal posar aquestes percepcions en context. Els autobusos continuen sent un dels modes de transport per carretera amb menys accidentalitat.
Segons les dades disponibles, només el 0,4% dels accidents de trànsit registrats a Catalunya van implicar autobusos. Això no elimina el debat sobre les conseqüències que pot tenir un sinistre quan hi ha viatgers drets, però sí que obliga a distingir entre el risc percebut pels usuaris i la sinistralitat real del sector.
La qüestió de fons és si l'augment de la demanda ha acabat superant la capacitat d'un sistema pensat per a un volum menor de passatgers.
Mentre les administracions estudien possibles canvis normatius, milers de persones continuen pujant cada dia a autobusos plens. I moltes viatgen dempeus, a la mateixa velocitat que circulen els vehicles per l'autopista. I la majoria, sense cinturó.