Sevilla
Andalusia aprova la primera llei sobre mort digna de l'estat
El Parlament d'Andalusia ha aprovat la primera llei sobre mort digna de l'estat. Aquesta llei concreta i detalla aspectes que ja queden recollits a la llei d'autonomia del pacient, però que fins ara han estat objecte d'interpretacions diferents, depenent dels centres sanitaris o de les creences dels metges. El text andalús regula la limitació de l'esforç terapèutic i estableix de quina manera els centres sanitaris hauran de procedir per retirar un tractament quan el pacient ho vulgui. El que no regula aquesta llei és l'eutanàsia ni el suïcidi assistit. A Catalunya, la voluntat dels pacients es pot expressar firmant un document de voluntats anticipades.
Mentre que PSOE i IU han donat suport als 33 articles de la normativa, el PP ha votat en contra de tres articles, ja que defensa que els professionals puguin acollir-se a l'objecció de consciència, el "respecte" a la llibertat individual i demana una "clara" regulació dels comitès d'ètica. Tot i això, a la llei s'hi han incorporat nou esmenes d'IU i dues del PP.
L'anomenada "llei de drets i garanties de la dignitat de les persones en el procés de la mort" regula la limitació de l'esforç terapèutic, prohibeix l'acarnissament terapèutic i permet als pacients rebutjar un tractament que els prolongui la vida de manera artificial. També dóna cobertura a la sedació pal∙liativa per alleujar el sofriment dels malalts, encara que això pugui "escurçar-los la vida".
Resol situacions com la que va viure la malalta amb distròfia muscular Inmaculada Echeverría el 2007, quan l'Orde Hospitalari de Sant Joan Déu va demanar-ne el trasllat de l'Hospital San Rafael de Granada, on va romandre paralitzada deu anys, a un altre centre públic en el qual es va autoritzar la desconnexió de la ventilació mecànica que la mantenia amb vida.
La consellera de Salut, María Jesús Montero, ha reconegut que aquest cas ha estat un dels inspiradors de la norma, que ha qualificat d'"avantguardista, valenta i sensible". Queda fora, però, del paraigua legal l'eutanàsia activa i el suïcidi assistit, ja que la comunitat no té competència per legislar aquesta matèria tipificada com a delicte al Codi Penal.
Tampoc regula l'objecció de consciència dels metges perquè, segons els juristes del Consell Consultiu d'Andalusia, ho ha de fer una llei estatal. "La llei traspassa les nostres fronteres i converteix Andalusia en referent legislatiu des d'una posició respectuosa", ha assenyalat.
La llei té com a objectiu principal que prevalguin els drets del pacient a l'hora de rebre determinats tractaments, i el compliment de les garanties d'aquests malalts per part de qualsevol institució sanitària, ja sigui pública o privada, fins i tot d'arrel religiosa.
El text també plasma que els professionals sanitaris que atenguin el pacient en la seva fase terminal hauran de respectar les decisions que prengui sense imposar les seves pròpies opinions personals, morals, religioses o especialitzades. Tal com ha defensat la titular de Salut, la norma recull el dret dels pacients que hagin de ser hospitalitzats a una habitació individual durant la seva estada, tant en l'àmbit públic com en el privat, i a estar acompanyats dels seus familiars durant el procés de la mort.
La popular Ana María Corredera ha expressat la seva "decepció" per la "manca de diàleg i la postura inflexible" de la junta en el tràmit parlamentari, i ha argumentat que hi ha "suficients" instruments per ajudar a morir dignament. Andalusia, segons ha dit Corredera, no compta amb recursos "necessaris" per garantir l'atenció a aquests pacients, tenint en compte les "mancances" de la xarxa sanitària com ara les poques habitacions individuals.
José Manuel Mariscal, d'Esquerra Unida, ha qualificat d'"històric" aquest moment per la capacitat legislativa de la comunitat i el desenvolupament d'un dels articles de l'Estatut, el qual regula els drets de la ciutadania. A més, ha fet una crida al govern central perquè sigui "valent" i legisli i reguli l'eutanàsia per conduir aquest país cap al "camí de la modernitat" sense que grups conservadors "li marquin l'agenda".
L'anomenada "llei de drets i garanties de la dignitat de les persones en el procés de la mort" regula la limitació de l'esforç terapèutic, prohibeix l'acarnissament terapèutic i permet als pacients rebutjar un tractament que els prolongui la vida de manera artificial. També dóna cobertura a la sedació pal∙liativa per alleujar el sofriment dels malalts, encara que això pugui "escurçar-los la vida".
Resol situacions com la que va viure la malalta amb distròfia muscular Inmaculada Echeverría el 2007, quan l'Orde Hospitalari de Sant Joan Déu va demanar-ne el trasllat de l'Hospital San Rafael de Granada, on va romandre paralitzada deu anys, a un altre centre públic en el qual es va autoritzar la desconnexió de la ventilació mecànica que la mantenia amb vida.
La consellera de Salut, María Jesús Montero, ha reconegut que aquest cas ha estat un dels inspiradors de la norma, que ha qualificat d'"avantguardista, valenta i sensible". Queda fora, però, del paraigua legal l'eutanàsia activa i el suïcidi assistit, ja que la comunitat no té competència per legislar aquesta matèria tipificada com a delicte al Codi Penal.
Tampoc regula l'objecció de consciència dels metges perquè, segons els juristes del Consell Consultiu d'Andalusia, ho ha de fer una llei estatal. "La llei traspassa les nostres fronteres i converteix Andalusia en referent legislatiu des d'una posició respectuosa", ha assenyalat.
La llei té com a objectiu principal que prevalguin els drets del pacient a l'hora de rebre determinats tractaments, i el compliment de les garanties d'aquests malalts per part de qualsevol institució sanitària, ja sigui pública o privada, fins i tot d'arrel religiosa.
El text també plasma que els professionals sanitaris que atenguin el pacient en la seva fase terminal hauran de respectar les decisions que prengui sense imposar les seves pròpies opinions personals, morals, religioses o especialitzades. Tal com ha defensat la titular de Salut, la norma recull el dret dels pacients que hagin de ser hospitalitzats a una habitació individual durant la seva estada, tant en l'àmbit públic com en el privat, i a estar acompanyats dels seus familiars durant el procés de la mort.
La popular Ana María Corredera ha expressat la seva "decepció" per la "manca de diàleg i la postura inflexible" de la junta en el tràmit parlamentari, i ha argumentat que hi ha "suficients" instruments per ajudar a morir dignament. Andalusia, segons ha dit Corredera, no compta amb recursos "necessaris" per garantir l'atenció a aquests pacients, tenint en compte les "mancances" de la xarxa sanitària com ara les poques habitacions individuals.
José Manuel Mariscal, d'Esquerra Unida, ha qualificat d'"històric" aquest moment per la capacitat legislativa de la comunitat i el desenvolupament d'un dels articles de l'Estatut, el qual regula els drets de la ciutadania. A més, ha fet una crida al govern central perquè sigui "valent" i legisli i reguli l'eutanàsia per conduir aquest país cap al "camí de la modernitat" sense que grups conservadors "li marquin l'agenda".