Antoni Vives, l'alcalde de Lleida que va proclamar l'Estat Català l'any 1934
La Paeria ha commemorat el 140è aniversari del naixement d'Antoni Vives amb un acte d'homenatge que vol contribuir a recuperar la memòria d'una figura clau del municipalisme republicà a Lleida.
Vives va ser el primer alcalde d'Esquerra Republicana de Catalunya a la ciutat i va exercir el govern municipal en dos moments decisius de la història contemporània: els Fets d'Octubre de 1934 i els primers mesos de la Guerra Civil espanyola.
Durant l'homenatge, que va comptar amb la presència dels seus familiars, l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha recordat que Vives va reivindicar els valors democràtics.
És una figura clau de la Lleida del segle XX, però el seu record i reconeixement va quedar sepultat durant dècades de repressió i de silenci imposats per la dictadura.
Antoni Vives i Estover va néixer a Lleida el 4 de febrer de 1885, i va encapçalar una època molt convulsa. A la dècada dels anys trenta, Lleida era un escenari de fortes tensions socials, amb una pagesia altament mobilitzada, un moviment obrer actiu i una burgesia local que observava amb inquietud les reformes impulsades per la República.
Un líder republicà en temps difícils
Vives va ser membre de Joventut Republicana i d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i va arribar a la Paeria com a paer en cap amb el suport dels sectors progressistes i republicans de la ciutat.
Va exercir el càrrec en dos períodes: entre 1932 i 1934 i el 1936, just abans i durant l'esclat de la Guerra Civil. Segons el professor d'història de la Universitat de Lleida Manel López, "la seva trajectòria personal i política reflecteix els reptes i tensions d'aquell període convuls de la història catalana i espanyola".
Durant la seva primera etapa com a alcalde, Vives va encarar les reformes municipals i l'impuls de polítiques inspirades en els valors republicans en un context de profundes transformacions socials, laborals i culturals. La seva figura va simbolitzar la voluntat de fer de Lleida una ciutat més oberta i compromesa amb el progrés social.
Proclamació de l'Estat català
Un dels episodis més rellevants de la seva trajectòria política va tenir lloc el 6 d'octubre de 1934, quan Antoni Vives, des del balcó de la Paeria, va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal d'Espanya en el context dels Fets d'Octubre, tot seguint el pas del president de la Generalitat, Lluís Companys.
Aquest gest, d'una forta càrrega simbòlica i política, va situar el consistori lleidatà al centre del conflicte institucional amb l'Estat. La resposta del govern central va ser immediata: Vives va ser destituït del càrrec i empresonat (6 mesos i 1 dia), a conseqüència de la suspensió de l'autonomia catalana i de la repressió que va seguir als fets.
Tot i això, en esclatar la Guerra Civil el juliol de 1936, va tornar durant uns mesos a ocupar l'alcaldia. Aquest és un fragment del discurs d'investidura que va pronunciar al Saló de Plens el 18 de febrer del 1936:
Que ara com sempre en la vida de Lleida, el sentit de llibertat i el mutual respecte serà normatiu entre nosaltres.
Després de la derrota de la República, com molts altres dirigents republicans, va haver d'exiliar-se a França i va ser la fi de la seva carrera política. Va tornar l'any 1953 a Lleida, on va morir el 1959.
Record i memòria democràtica
El seu llegat tindrà ara continuïtat gràcies a la Beca Històrica Alcalde Antoni Vives impulsada per la Paeria i la Fundació Irla. El patró de la Fundació, Joan Manuel Tresserras, ha ressaltat que permetrà tenir una biografia més àmplia d'Antoni Vives.
Durant dècades, la figura de Vives va quedar en gran part oblidada en la memòria col·lectiva local, com va destacar la comunitat republicana de Lleida. Recentment, però, la ciutat ha començat a recuperar i dignificar la seva figura amb la recuperació de la seva tomba al cementiri de Santa Cecília, que ha servit per homenatjar-lo i posar en relleu la importància de la seva tasca en pro de la llibertat i la democràcia.