Apnees del son: factors de risc i tractaments per acabar amb la somnolència diürna

Si ronques i quan et lleves tens la sensació de no haver descansat, podries fer apnees de son. 

Aquest trastorn de la son se sol caracteritzar per uns roncs forts que es prolonguen de manera regular durant un temps i s'interrompen per un silenci de més de 10 segons, en els quals es talla la respiració. Un cicle que es repeteix durant tota la nit. 

Sovint qui pateix apnees no n'és conscient i és la parella qui se n'adona. 

Segons Alejandro Iranzo, neuròleg i cap de la Unitat de Trastorns del Son de l'Hospital Clínic, "les persones poden arribar a tenir 100 o 120 apnees per hora" que "provoquen microdespertars". 

Aquests despertars són tan breus que la persona no els recorda, però alhora són tan continus que impedeixen un son reparador, cosa que provoca, de rebot, mal de cap, somnolència durant el dia o signes de fatiga i pèrdua de concentració o irritabilitat. 

Hi ha tipus tipus d'apnea:

Apnea obstructiva: 

• La més freqüent
• Les vies respiratòries s'estrenyen o tanquen
• Se sol despertar amb un ronc o esbufec 

Es provoca quan els músculs de la part posterior de la gola es relaxen. Això provoca un bloqueig o obstrucció de les vies respiratòries que impedeix que arribi el flux normal d'aire als pulmons.

L'aire que entra pel nas i per la boca, quan arriba a la gola, xoca amb el paladar i la llengua i aquest xoc fa un soroll per la fricció, que és el ronc, sobretot quan es dorm panxa enlaire i s'està en la fase rem del son. 

La respiració es fa més sorollosa fins que de cop s'interromp un "mínim de 10 segons, tot i que hi ha apnees que poden durar fins a un minut", assegura Iranzo.

Quan el cervell detecta que la persona no pot respirar, envia un senyal i l'aire finalment aconsegueix passar gràcies a un sobreesforç dels músculs. 

Apnea central: 

• Poc freqüent
• El cervell no envia senyals adequats als músculs que controlen la respiració i s'interromp el flux d'aire (no és per una obstrucció de les vies)
• La pot causar un ictus o un tumor al cervell o bé una insuficiència cardíaca, que fa que el cor no enviï al cervell l'ordre de respirar

Apnea mixta: 

• Comença amb una apnea obstructiva que es converteix en central 

Qui pot tenir apnees?

En tenen entre el 2 i el 4% de la població adulta, sobretot homes amb sobrepès i hipertensió i dones postmenopàusiques. 

Hi ha diferents factors de risc que condicionen l'aparició d'aquest trastorn:

• Obesitat: l'excés de greix, especialment a la zona del coll, provoca que el teixit adipós pressioni i estrenyi les vies respiratòries
• Edat: entre els 40 i els 60 anys
• Amígdales grans, paladar tou molt baix o campaneta molt gran
• Llengua grossa (típic amb pacients amb síndrome de Down)
• Persones amb diabetis, colesterol, insuficiència cardíaca i renal i malalties de les vies respiratòries
• Consum de tabac, alcohol i sedants

Conseqüències per a la salut 

Les apnees, si no es tracten, tenen conseqüències potencialment greus per a la salut, ja que la interrupció de la respiració de manera puntual i continuada obliga el cor a bombejar més fort per compensar la reducció d'oxigen a la sang. 

"Les apnees es consideren un factor de risc cardiovascular", assegura Iranzo, perquè poden incrementar la pressió arterial, el risc d'arrítmies, d'insuficiència cardíaca, infarts i ictus. Fins i tot, les apnees no tractades "poden afavorir el risc de melanoma".

Els despertars nocturns repetits, per breus que siguin, fan que el son sigui més superficial, un descans insuficient que pot derivar en accidents laborals, oblits, dificultats de concentració, escàs rendiment a la feina, etc. 

Si creus que fas apnees és convenient que consultis el metge de capçalera, que et derivarà a una unitat de son amb un equip de professionals multidisciplinari que et farà un diagnòstic, normalment amb una polisomnografia (un estudi del son al domicili o a l'hospital).

Et diu si les apnees es donen quan la persona està en son superficial o REM, pots quantificar les apnees i la durada, i amb quina posició es donen, ja que algunes s'eliminen dormint de costat. 

Canvi d'hàbits 

Hi ha consells de canvi d'estil de vida que poden ajudar a reduir les apnees.

• Aprimar-se en cas de sobrepès
• Fer exercici
• Dormir de costat
• Una bona higiene del son (horaris regulars i ambient adequat)
• Respirar pel nas i no per la boca
• Evitar alcohol, cafè i sedants
• Deixar de fumar

Tractaments per les apnees

• CPAP: el pacient dorm amb una màscara facial (que subvenciona la Seguretat Social) que injecta aire a pressió de forma constant per mantenir obertes les vies respiratòries i evitar la interrupció de la respiració.

Portar la mascareta és un rotllo, però al Clínic hi ha una acceptació del 85%. Els metges i infermeres han de fer molt coaching, donant al pacient trucs per acostumar-s'hi de forma progressiva, començant per unes hores.

• Dispositius d'avanç mandibular: alguns pacients que tenen la mandíbula cap enrere poden utilitzar per dormir una fèrula que el dentista els fa a mida per ajudar la mandíbula a avançar, de manera que entri una quantitat més gran d'aire a les vies respiratòries.
• Cirurgia: pacients amb poques apnees que volen evitar l'ús de la màscara poden optar per l'extirpació de teixit de la part posterior de la gola (la campaneta, les amígdales, part del paladar o de la llengua en casos greus) per eixamplar les vies.
• Traqueotomia: quan l'apnea posa en perill la vida del pacient, en casos poc freqüents i extrems.

Quan el pacient té una malaltia neurològica que es diu atròfia multisistèmica, l'obstrucció no és a la gola sinó a la laringe. Les cordes vocals es van tancant fins que l'aire no pot entrar i aquestes persones es poden morir dormint.