"Aquesta obra no és un drama monumental, la gent riu", diuen Bruno Oro i Clara Segura
El programa 'El matí de Catalunya Ràdio', amb Mònica Terribas, ha entrevistat avui els actors Bruno Oro i Clara Segura, que han parlat de l'obra de teatre 'La rosa tatuada', de Tennessee Williams.
El programa El matí de Catalunya Ràdio, amb Mònica Terribas, ha entrevistat avui els actors Bruno Oro i Clara Segura, que han parlat de l'obra de teatre La rosa tatuada, de Tennessee Williams, que es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya fins al 2 de febrer. Aquí trobareu un recull de les declaracions més interessants que han fet durant la conversa amb Mònica Terribas a Catalunya Ràdio.
Entre el cine i el teatre
Clara Segura: "Nosaltres no hem vist la pel·lícula, tot i que jo he de confessar que n'he vist un tros, per mirar com havien resolt una cosa, i clar, és diferent. Tennessee Williams va tenir l'oportunitat al fer la pel·lícula de reajustar coses, que potser una de les crítiques que podria tenir l'obra de teatre és que les situacions estan una mica dilatades, mentre que a la pel·lícula van 'a tope'."
Els personatges: la modista, Serafina delle Rose, i el camioner
C. S.: "Ella té un problema, fa com d'Antígona, s'enterra amb vida amb les cendres del seu marit fins que apareix un home meravellós, transportador de plàtans, camioner. I el Bruno apareix, és com una fotocòpia del marit, sicilià, ella fa la comparació que no és la cara el que li recorda a ell, sinó el cos. I sent una dona de sang calenta, es planteja recuperar el desig."
Bruno Oro: "És un paper que em feia molta il·lusió i com ha dit la Clara jo tampoc he vist la pel·lícula perquè volia entrar verge, llegint el text de Tennessee Williams i entrar en el personatge. Jo volia fer un personatge una mica més ric, que no fos només un tarambana sicilià una mica patós, i amb això ha estat fonamental la química que tinc amb la Clara Segura. Hem tingut llibertat absoluta a l'hora de construir els personatges."
Retrobament a l'escenari
B. O.: "Ha estat un retrobament, sí, jo cada dia que em llevo penso 'quina meravella poder tornar a actuar amb la Clara Segura, meravella de persona i germana meva, i artísticament una bomba'."
C. S.: "Ens entenem tan bé, que pràcticament és perillós perquè ens n'anem tres pobles per endavant."
Una posada en escena difícil
C. S.: "Aquesta obra no és un drama monumental, la gent riu, sobretot a la segona part. És la primera vegada que veiem aquesta obra en català. Aquí es va fer, però en castellà."
B. O.: "És una de les obres de Tennessee Williams que menys s'ha representat perquè és molt difícil. Hi ha molts elements que a nivell de direcció espanten."
C. S.: "I això és mèrit també de la Carlota Subirós, la directora."
El preu de les entrades, un luxe
B. O.: "Sí, sí, totalment, el teatre és un luxe."
C. S.: "Hi ha una franja d'edat que estem totalment desatesos, que va des que ja no tenim carnet jove fins que som prejubilats."
Catradio.cat/mati
Facebook.com/elmatidecatalunyaradio
Twitter.com/maticatradio
Entre el cine i el teatre
Clara Segura: "Nosaltres no hem vist la pel·lícula, tot i que jo he de confessar que n'he vist un tros, per mirar com havien resolt una cosa, i clar, és diferent. Tennessee Williams va tenir l'oportunitat al fer la pel·lícula de reajustar coses, que potser una de les crítiques que podria tenir l'obra de teatre és que les situacions estan una mica dilatades, mentre que a la pel·lícula van 'a tope'."
Els personatges: la modista, Serafina delle Rose, i el camioner
C. S.: "Ella té un problema, fa com d'Antígona, s'enterra amb vida amb les cendres del seu marit fins que apareix un home meravellós, transportador de plàtans, camioner. I el Bruno apareix, és com una fotocòpia del marit, sicilià, ella fa la comparació que no és la cara el que li recorda a ell, sinó el cos. I sent una dona de sang calenta, es planteja recuperar el desig."
Bruno Oro: "És un paper que em feia molta il·lusió i com ha dit la Clara jo tampoc he vist la pel·lícula perquè volia entrar verge, llegint el text de Tennessee Williams i entrar en el personatge. Jo volia fer un personatge una mica més ric, que no fos només un tarambana sicilià una mica patós, i amb això ha estat fonamental la química que tinc amb la Clara Segura. Hem tingut llibertat absoluta a l'hora de construir els personatges."
Retrobament a l'escenari
B. O.: "Ha estat un retrobament, sí, jo cada dia que em llevo penso 'quina meravella poder tornar a actuar amb la Clara Segura, meravella de persona i germana meva, i artísticament una bomba'."
C. S.: "Ens entenem tan bé, que pràcticament és perillós perquè ens n'anem tres pobles per endavant."
Una posada en escena difícil
C. S.: "Aquesta obra no és un drama monumental, la gent riu, sobretot a la segona part. És la primera vegada que veiem aquesta obra en català. Aquí es va fer, però en castellà."
B. O.: "És una de les obres de Tennessee Williams que menys s'ha representat perquè és molt difícil. Hi ha molts elements que a nivell de direcció espanten."
C. S.: "I això és mèrit també de la Carlota Subirós, la directora."
El preu de les entrades, un luxe
B. O.: "Sí, sí, totalment, el teatre és un luxe."
C. S.: "Hi ha una franja d'edat que estem totalment desatesos, que va des que ja no tenim carnet jove fins que som prejubilats."
Catradio.cat/mati
Facebook.com/elmatidecatalunyaradio
Twitter.com/maticatradio
