Aragó vota pendent del paper de l'extrema dreta: claus d'unes eleccions inèdites en 40 anys
El que havia estat històric aliat de Catalunya celebra eleccions autonòmiques. 1,3 milions d'aragonesos estan cridats a les urnes, la majoria a la província de Saragossa, que concentra el 73% de la població.
Els col·legis han obert a les nou del matí i tancaran a les vuit del vespre. A aquesta hora es farà públic el sondeig, que oferirem a 3CatInfo.
L'Aragó vota per primera vegada en 40 anys sense que coincideixin amb cap altra convocatòria. Els experts volen veure com això influeix en la participació. Uns comicis que venen marcats per l'ascens de l'extrema dreta i la divisió dels partits a l'esquerra del PSOE.
A les 11 del matí havien anat a votar el 10,8% del cens. Una dada que no es pot comparar amb fa tres anys perquè no es donava avanç de participació en aquesta hora.
El que sí que es pot comparar és el vot per correu, que ha caigut un 37% respecte a les eleccions de 2023, quan van coincidir les eleccions municipals i autonòmiques, com sempre havia passat a l'Aragó. Hi ha hagut 21.467 sol·licituds de vot per correu.
En total, s'elegeixen 67 diputats autonòmics, que es reparteixen amb tres criteris:
- 14 diputats per a cadascuna de les tres províncies
- Els 25 restants es fixen segons la població, tenint en compte que cal assolir un mínim d'un 3% de suports a la demarcació
- Hi ha un últim criteri de correcció per garantir l'equilibri territorial: la província més poblada (Saragossa) no pot tenir una ràtio de població per escó més de tres cops superior a la menys poblada (Terol)
Així, queden 35 diputats per Saragossa, 18 per Osca i 14 per Terol.
Explotar els greuges amb Catalunya
Durant la campanya electoral PP i Vox han fet servir els greuges amb Catalunya per esperonar l'electorat, com les llengües pròpies de l'Aragó (català i aragonès) el litigi amb les obres del monestir de Sixena I també el finançament autonòmic.
Tot i que el finançament ocupa la catorzena posició en les preocupacions dels aragonesos, segons els informes del Centre d'Estudis Sociològics (CIS), el debat també ha estat utilitzat pels partits minoritaris de tot l'arc parlamentari.
Per Ignacio Urquizu, politòleg i director de l'empresa d'estudis d'opinió Metroscopia, aquesta és una estratègia fàcil per no entrar en el debat de les idees.
Els greuges donen vots i el victimisme també.
També ho creu Cristina Monge, professora de Ciències Polítiques a la Complutense de Madrid. Monge considera que va ser un error que l'anterior president d'Aragó, el socialista Javier Lambán, mort l'agost passat, s'afegís a aquesta estratègia perquè això va beneficiar l'aleshores candidat popular, Javier Azcón.
En el mateix sentit s'ha utilitzat la proposta de finançament autonòmic i els acords dels socialistes amb l'independentisme. Això i els diversos casos judicials que assetgen el PSOE han estat constantment presents en els diferents debats televisius durant la campanya i han enfrontat els candidats popular i socialista. Una estratègia que ha acabat arraconant els problemes reals de la regió a un segon pla.
I és que Aragó sol ser el baròmetre de la política espanyola. El resultat electoral que es doni té moltes possibilitats que es repeteixi en unes futures eleccions generals. Per això sovint han centrat la campanya electoral en els mateixos arguments que s'utilitzen en la política espanyola, els atacs al govern de Pedro Sánchez i a l'independentisme.
L'ascens de l'extrema dreta
En aquestes eleccions, els partits de la dreta, des de S'ha acabat la Festa fins al Partit Popular, poden aconseguir el 57% dels vots, una dada històrica perquè no havien passat mai del 52%, segons Urquizu.
Això no vol dir que l'estratègia dels populars d'avançar les eleccions els hagi sortit bé. El gran beneficiat d'aquest ascens serà Vox, que retallarà distàncies amb el PP.
Per Urquizu, aquest ascens es dona perquè el jovent espanyol ha fet un canvi cultural. No és que siguin d'extrema dreta, manté, sinó que és per pragmatisme. "Si la democràcia no dona solucions als nostres problemes, haurem de provar una altra cosa", diu.
El politòleg diu que la polarització està generant paràlisi, no s'aproven pressupostos i el 75% de la gent enquestada té la sensació que Espanya no funciona.
Divisió a l'esquerra
La divisió a l'esquerra del PSOE també facilita l'ascens electoral de la dreta. És al voltant d'un 15% del vot, però per separat pot perdre representació.
Cristina Monge ens recorda que a les eleccions municipals, a Osca, la Chunta Aragonesista, Esquerra Unida, Podem i Equo es van presentar per separat. Tots es van quedar a tocar del 5% exigit per entrar al consistori. Cap hi va arribar.
La divisió desmobilitzarà probablement el votant d'esquerres, que no té al·licients per anar a votar i que penalitza més als partits amb què simpatitza. Però pot tenir un altre resultat, que és que concentrin el vot útil en el PSOE.
Tot plegat comportarà la més que probable reducció de partits a l'hemicicle de les Corts d'Aragó, al palau de l'Aljafería. El Partit Aragonès tindrà difícil mantenir el seu escó malgrat l'agressiva campanya del seu candidat, i Podem podria també perdre'l precisament per la recerca del vot útil a l'esquerra del PSOE.
Finalment, serà la participació, que sol estar per sobre el 65%, la que donarà una idea dels resultats d'aquestes primeres eleccions autonòmiques a l'Aragó que se celebren en solitari.