Arbúcies s'omple de bruixes i bandolers en la Fira Terra

Arbúcies torna al passat. La Fira Terra de Bruixes i Bandolers omple els carrers del poble amb diferents activitats que mostren els temps convulsos que va viure aquesta vila el peu del Montseny i que tenien com a protagonistes les bruixes i els bandolers.

La llegenda del poble, "Dotze dones, tretze bruixes" explica que durant els segles XVI i XVII es van perseguir moltes dones del municipi titllades de bruixeria. Les dones utilitzaven el seu saber per fer curacions i ajudar als seus veïns. A causa d'això, se les acusava de tots mals que passaven al poble: una pedregada, malalties contagioses... i se les penjava davant de tot el municipi.

Al mateix temps, els bandolers es van convertir en el principal maldecap de la societat benestant, que anava traspassant els poders feudals a una creixent noblesa reial. El llegendari Joan Serrallonga, que robava als rics per afavorir els pobres, va sorgir d'Arbúcies i Sant Hilari.

Durant els dos dies que dura la fira, es fan recorreguts per zones on trobar herbes remeieres, s'expliquen i es representen llegendes arran d'aigua. També hi ha animació pel carrer, fira artesanal, tallers infantils, tastets de comerç i jornades gastronòmiques al voltant d'aquest tema.

Marca turística

La fira s'engloba dins la marca turística "Boscos de bruixes i bandolers" que s'ha impulsat a cinc municipis de la Selva, Osona i el Bages com Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Viladrau, Olost i Sant Feliu Sasserra.

Amb aquesta marca volen donar a conèixer el patrimoni ric, basat en la tradició oral, que ha transmès llegendes i contes. Uns contes que van néixer en una època marcada per un gran malestar social en què figures com els bandolers lluitaven per fugir de la misèria i les bruixes es convertien en caps de turc de tots els mals.

Els boscos del Montseny, les Guilleries i el Lluçanès van ser refugi perfecte d'aquests personatges que aquests pobles volen recordar ara en diverses fires i activitats.