Armènia vota avui mirant a Europa i a Rússia, en unes eleccions polaritzades
Redacció
Armènia ha de decidir aquest diumenge si s'allunya definitivament de l'òrbita russa per acostar-se a Occident. Hi ha gairebé 2,5 milions d'armenis amb dret a vot en les eleccions legislatives més polaritzades dels últims anys, a causa de les pressions russes per l'acostament del país caucàsic a la Unió Europea. El vot exterior està prohibit.
La tensió política s'ha posat de manifest durant la campanya: d'una banda, hi ha hagut denúncies d'interferències russes i, de l'altra, s'ha acusat el govern actual de persecució política d'opositors.
El primer ministre, Nikol Pashinyan, és partidari d'estrènyer relacions amb la Unió Europea i els Estats Units. El seu partit, Contracte Cívic, lidera clarament les enquestes, amb aproximadament un 30% d'intenció de vot.
"Continuarem el camí de la reforma democràtica amb el suport dels nostres socis europeus", ha dit Pashinyan al col·legi electoral, i ha dit que després de les eleccions vol viatjar a Moscou, Washington, Brussel·les i París.
A l'oposició nacionalista i prorussa hi ha Samvel Karapetyan, que ha denunciat més d'un centenar de detencions entre els seus partidaris.
Ell està en arrest domiciliari des de fa gairebé un any, acusat d'intentar enderrocar les autoritats, però ha pogut votar i ha dit que cal formar "un govern legítim que pugui decidir el futur del país amb independència" al marge de la ingerència exterior.
Segons les enquestes, el seu partit, Armènia Forta, podria aconseguir entre el 10 i el 16% de vots.
Les advertències del Kremlin
Rússia ha adoptat nombroses sancions les últimes dues setmanes contra les importacions d'alcohol, fruita i verdura d'Armènia i ha amenaçat de tallar el subministrament de petroli i gas.
A més, representants del Kremlin han admès que volen estudiar jurídicament la possibilitat de congelar la participació d'Armènia a la Unió Econòmica Eurasiàtica (UEE), liderada per Rússia, una qüestió que es presentarà a la pròxima reunió del bloc al desembre.
Malgrat tot això, el primer ministre nega que s'hagin deteriorat les relacions amb Rússia i ha dit que tenen "caràcter institucional i estan basades en el respecte mutu".
Samvel Karapetyan no en té prou guanyant, perquè necessitaria la majoria parlamentària per poder reformar la Constitució i poder firmar la pau amb l'Azerbaidjan, després de 40 anys de conflicte, cosa que aplanaria el camí per tirar endavant projectes conjunts de transport al Caucas Sud.