"Arrels", torna la història de Kunta Kinte

Basada en una novel·la d'Alex Haley del 1976, "Arrels" és el remake de la sèrie de televisió original del 1977. Narra la història de Kunta Kinte, un guerrer mandinga capturat i transportat a l'Amèrica del Nord per vendre'l com a esclau, i de la seva descendència.

A través de diverses generacions, la sèrie mostra les condicions de vida dels esclaus i la relació amb els amos de les plantacions i amb el poder establert, primer en el període colonial, sota el domini britànic, i posteriorment durant la guerra d'Independència, la fundació dels Estats Units i la guerra de Secessió.

Amb el fil conductor del vincle familiar, la sèrie presenta la cruesa de la vida quotidiana dels esclaus i els canvis històrics des de finals del segle XVIII fins a l'emancipació.

Capítol 1

El 1767, en Kunta Kinte és un jove mandinga de la regió de Gàmbia, a l'Àfrica occidental. Una família rival, la dels Koro, es dedica a capturar esclaus per vendre'ls als negrers europeus. Un dia que en Kunta Kinte va a la selva i es troba la seva amant, la Jinna, els Koro els segresten per demanar un rescat. En Kunta aconsegueix escapar-se i mata un membre del clan dels Koro, però poc després el capturen. Els Koro decideixen vendre en Kunta i la Jinna a la tripulació d'un vaixell d'esclaus britànic.

Capítol 2

En Kunta treballa a la plantació de tabac del seu nou amo, en John Waller. La dona de l'amo li posa el nom de Toby. Allà coneix en Fiddler, un altre esclau que és músic i que originàriament es deia Henry. Amb l'ajuda d'en Fiddler, en Kunta intenta fugir per Nadal, però un capatàs especialment cruel el captura i l'assota, i li recorda que ara es diu Toby, no pas Kunta Kinte. Quan en Kunta renuncia al seu somni de tornar a l'Àfrica, en Fiddler li diu que recordi sempre el seu nom autèntic, no el d'esclau.

Capítol 3

Coincidint amb la Guerra d'Independència dels Estats Units, en Kunta s'escapa de la plantació d'en Waller, mata en Connelly i entra en contacte amb un destacament de l'exèrcit britànic, amb l'esperança que, lluitant al seu bàndol, se li doni la llibertat. Aviat s'adona que els britànics només volen els esclaus com a carn de canó i s'escapa, però torna a caure en mans d'en Waller. Quan s'acaba la guerra, en Kunta es casa amb la Belle, una esclava que l'ha ajudat a curar-se de les ferides, i hi té una filla, la Kizzy.

Capítol 4

La filla d'en Kunta i la Bella, la Kizzy, es fa amiga de la Missy, la neboda del Dr. Waller, que li ensenya a llegir en secret. En Kunta entrena la Kizzy com si fos una guerrera mandinga, perquè estigui sempre preparada per plantar cara. La Kizzy s'enamora d'en Noah, un noi esclau, que intenta escapar aprofitant el caos d'una tempesta, però és capturat. L'intent de fugida d'en Noah fa que l'amo de la Kizzy la vengui a en Tom Lea, que la viola. La Kizzy té un fill fruit de la violació, en George.

El remake d'una sèrie mítica

Una de les sèries més cèlebres de la història de la televisió ha estat "Raíces". "Arrels" suposa el remake d'aquella aclamadíssima minisèrie que el 1977 va conquistar els cors de mig món.

"Raíces" es va convertir en la sèrie amb més audiència en la història de la televisió nord-americana. Van veure el seu desenllaç 130 milions d'espectadors i va tenir una mitjana de 80 milions per capítol. Va guanyar nou premis Emmy i un Globus d'Or, i va tenir dues seqüeles, la minisèrie "Raíces: Las siguientes generaciones" (1979) i la TV movie "Roots: the Gift" (1988). Per primera vegada es mostrava a la televisió el drama de l'esclavatge des del punt de vista d'aquells que el van patir.

L'escriptor Alex Haley i la polèmica

La novel·la autobiogràfica "Roots: The saga of an american family" va ser el resultat d'una dècada d'investigació. L'escriptor Alex Haley va viatjar a Juffure, a Gàmbia, on el seu avantpassat Kunta Kinte va ser capturat i va rastrejar la seva arribada als Estats Units. Encara que alguns genealogistes van posar en dubte el seu estudi i Harold Courlander el va acusar de plagiar la seva novel·la "El africano", la seva obra va ser traduïda a 40 idiomes i va ser guanyadora del Premi Pulitzer el 1976. A la nova sèrie, Haley hi apareix com a personatge, interpretat per Laurence Fishburne.

El mateix autor ha participat en el guió de la sèrie, escrit conjuntament per Lawrence Konner ("Breaking bad"), Mark Rosenthal ("La sonrisa de Mona Lisa"), Alison McDonald ("Padre made in USA") i Charles Murray ("Hijos de la anarquía")

Uns actors de luxe

Aquesta producció compta amb les interpretacions d'actors guanyadors de premis Oscar, com Forest Whitaker ("L'últim rei d'Escòcia") i Anna Paquin ("True blood"), acompanyats per Jonathan Rhys Meyers ("Els Tudor"), Laurence Fishburne ("Matrix"), i el raper T.I. La sèrie compta amb la direcció de Bruce Beresford ("Passejant Miss Daisy"), Thomas Carter ("Entrenador Carter"), Philip Noyce ("El col·leccionista d'ossos") i Mario Van Peebles ("Once upon a time").

Una acurada posada en escena

Gravada a Louisiana, on es van recrear els antics barracons d'esclaus, Califòrnia i Sud-àfrica, on es va construir un vaixell negrer, la sèrie de 8 capítols de 50 minuts compta amb una gran producció i precisió històrica a l'hora de mostrar la realitat de la cultura africana en els anys del comerç d'esclaus.

Una producció curiosa

La producció executiva d'"Arrels" va a càrrec de Will Packer, Mark Wolper (fill de David L. Wolper, productor executiu de la minisèrie del 1977) i LeVar Burton, que en la primera versió va interpretar el personatge de Kunta Kinte.

"Arrels" ha estat produïda per History Channel, A&E i Lifetime i la seva première simultània a tots tres canals va reunir 5,3 milions d'espectadors.