Arrenca al TC el debat sobre la llei d'amnistia, que quedarà avalada la setmana de Sant Joan

El Tribunal Constitucional (TC) ha començat a debatre aquest dimarts la sentència del recurs d'inconstitucionalitat del PP contra la llei d'amnistia. Sobre la taula hi ha l'esborrany, redactat per la vicepresidenta del TC, Inmaculada Montalbán, que avala el gruix de la llei.

S'espera que la sentència definitiva no arribi fins al ple que se celebrarà la setmana de Sant Joan. Un ple monogràfic que s'ha ampliat i es farà finalment durant cinc dies, del 23 al 27 de juny, segons ha confirmat el president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido.

Ho ha fet a petició del magistrat conservador Enrique Arnaldo, que ha demanat la mesura per poder analitzar a fons la ponència elaborada per Montalbán.

Segons fonts del TC, amb aquesta decisió Conde-Pumpido busca que els magistrats tinguin prou temps per abordar els arguments de la ponència i del recurs del PP, i també que la deliberació no quedi interrompuda ni separada del moment de la votació, amb l'objectiu de tenir la sentència enllestida al juny.

Les peticions del PP

Aquest dimarts, el TC haurà de respondre a les maniobres dilatòries dels populars, que en les últimes setmanes han reclamat al tribunal que ajorni la sentència, mentre espera la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre quatre qüestions prejudicials relacionades amb aquesta llei. S'espera que el tribunal rebutgi aquestes peticions d'última hora i que tiri endavant la deliberació. 

Els populars també van reclamar a Conde-Pumpido que s'apartés de les deliberacions, perquè la seva dona, exvocal del Consell General del Poder Judicial, es va pronunciar en un informe sobre la norma. S'espera que el TC també rebutgi aquesta petició. 

Aval al gruix de la llei, amb tres esmenes

Un cop resoltes aquestes qüestions prèvies, els magistrats entraran al fons de la qüestió, però el camí que resseguiran cap a la sentència ja està dibuixat en l'esborrany de Montalbán. Tot i que avala la major part de la llei, corregeix tres punts menors. 

D'una banda, Montalbán reclama acotar el termini d'aplicació de la llei entre l'1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023. 

També diu que cal aplicar l'amnistia també als delictes de qui es va manifestar contra el procés independentista i obliga a escoltar el criteri de les acusacions populars i no només el del ministeri fiscal i les entitats públiques perjudicades abans d'arxivar les causes obertes al Tribunal de Comptes. 

La resta d'arguments dels populars contra la llei són rebutjats de pla en l'esborrany de sentència: 

"El legislador pot fer tot el que la Constitució no prohibeixi explícitament o implícitament. Tot i que se'n pugui discrepar, no hi ha dubte que no respon a caprici o mer voluntarisme, perquè busca una millora de la convivència i de la cohesió social."

El futur de Puigdemont i Junqueras

La sentència que ha de sortir del ple de l'amnistia encara no es pronunciarà sobre una qüestió clau per al futur dels líders polítics del procés. El recurs del PP no entrava explícitament en la malversació i, per tant, la sentència en resposta a aquest recurs tampoc ho farà. 

Aquest delicte és al qual s'aferra el Tribunal Suprem per no aplicar la llei d'amnistia a Carles Puigdemont o Oriol Junqueras. 

Una de les excepcions que preveu la llei d'amnistia és l'enriquiment personal. I l'alt tribunal sosté que n'hi va haver en l'organització de l'1-O amb l'ús de diners públics.

Per saber què opina el TC sobre la interpretació que el Suprem fa del delicte de malversació caldrà esperar que resolgui els recursos d'empara dels líders independentistes.

Per tant, a curt termini, aquesta primera sentència, encara que declari la llei com a constitucional, no suposarà un canvi immediat en la seva situació: ni garanteix la tornada de Puigdemont ni dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig; ni aixecarà les condemnes d'inhabilitació que afecten, entre altres, Oriol Junqueras.

No serà fins que comenci a resoldre els recursos d'empara dels mateixos líders del Procés, que el TC no es pronunciarà sobre la malversació i, per tant, entrarà a qüestionar la no aplicació de l'amnistia per part del Suprem. 

Tot i això, segons fonts consultades per 3Cat, un cop comenci a rebre sentències del TC, el Tribunal Suprem encara derivarà el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, una via que pot trigar anys a resoldre's.

A priori, l'esborrany redactat per Inmaculada Montalbán comptarà amb els vots de la majoria del TC, és a dir, de sis magistrats proposats pel PSOE, i el vot en contra dels quatre proposats pel PP. Hi haurà dos magistrats que no participaran en la deliberació. El progressista Juan Carlos Campo es va abstenir voluntàriament, mentre que el conservador José María Macías va ser recusat. 
 

Crítiques de Brussel·les

Mentrestant aquest dimarts s'ha sabut que la Comissió Europea creu que l'1 d'octubre no va afectar fons de la Unió Europea tot i que ha criticat la llei d'amnistia. Brussel·les ho afirma en les al·legacions que ha enviat al Tribunal de Justícia de la Unió després de la petició feta pel Tribunal de Comptes. 

El govern espanyol creu que és un aval i que no es va finançar el referèndum amb aquest fons. Tot i això, la Comissió fa consideracions polítiques i parla d'autoamnistia pel fet que es acordar a canvi de la investidura de Pedro Sánchez. 

La filtració, que han avançat El Español, ha molestat la Comissió Europea, perquè, diu, viola les regles del Tribunal i posa en risc el procediment judicial.