Arrenca el curs a FP, uns estudis que s'han disparat: més de 30.000 alumnes més en sis anys

Aquest divendres 12 de setembre han començat les classes a batxillerat i formació professional (FP). El dilluns 8 de setembre van començar les classes els alumnes d'FP de grau bàsic, i ara ho fan els de Batxillerat i la resta de graus d'FP i PFI.

El curs arrenca amb "xifres rècord" d'estudiants catalans que enguany cursen formació professional, tant de l'oferta pública com de la concertada i privada. 

En concret, són 158.616 alumnes. Una xifra que en sis anys ha crescut en 30.000 estudiants.

La consellera d'Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, Esther Niubó, ha celebrat el "gran esforç" per potenciar aquesta etapa educativa que, diu, ha fet el Govern.

I ha anunciat que enguany hi ha hagut 71.242 nous matriculats a cicles formatius públics i concertats, dels 81.479 alumnes als que se'ls havia assignat plaça al juliol. 

Niubó ha destacat que en són 10.000 més que el curs passat, quan se'n van matricular 61.000. "És un salt històric, impensable fa un any", ha afirmat.

Els FP de grau mitjà més sol·licitats entre els estudiants són els d'Infermeria, els de Sistemes Informàtics i Xarxes i els de Gestió administrativa. Pel que fa als de grau superior, els que acumulen més matrícules són els d'Educació Infantil i els d'Administració i Finances.

Ho ha dit en una compareixença aquest divendres a l'institut Lluch i Rafecas de Vilanova, que lidera el nou el Centre de la Formació Ferroviària de Catalunya, impulsat per cobrir el traspàs de les competències ferroviàries.
 

12.000 places vacants

El departament va tancar les assignacions del juliol amb 14.000 sol·licituds pendents de resposta. I una estimació d'uns 3.000 estudiants encara sense plaça, que optaven a escollir entre les més de 15.000 vacants disponibles des de dimarts.

Coincidint amb l'inici de curs, a consellera Niubó ha traslladat que d'aquestes places vacants en queden 12.000 a hores d'ara. 

Fa cursos que l'administració intenta sortir-se'n perquè l'assignació de places no sigui un caos i cap estudiant es quedi sense. 

El principal problema rau en els calendaris de preinscripció d'FP i Batxillerat --i prèviament a les proves PAU--, que no estan ben coordinats. 

Això fa que molts estudiants dupliquin sol·licituds i s'inscriguin tant a Batxillerat com a FP, i en el cas del grau superior, estan pendents de saber si passen les PAU i entren al grau triat, o si canvien de parer a últim moment i van, per exemple, al mercat laboral.

Fa dos estius es va impulsar un sorteig presencial i públic d'adjudicació de places a mà alçada per repartir les places vacants, un recurs que ja s'havia provat de manera pilot abans que tampoc va acabar de funcionar.

I s'ha anat avançant la data de la preinscripció a l'FP en diverses ocasions per resoldre abans les adjudicacions, però el fet és que milers de places queden sense adjudicar amb el mes de setembre en marxa.

Ara fa un any, hi havia 31.404 sol·licituds per estudiar formació professional que no tenien plaça assignada, quan faltaven dues setmanes per començar el curs. Milers d'alumnes havien d'incorporar-se tard a les aules, amb matèria ja avançada.

Tres tandes d'assignacions

Per aquest curs es van organitzar tres tandes d'assignacions a l'estiu, i s'ha eliminat la repesca del setembre. 

A finals de maig, tots els alumnes interessats en l'FP van presentar la seva sol·licitud, amb fins a 10 opcions per ordre de preferència. 

Així, a principis de juliol es van publicar totes les assignacions i a mitjans de mes es va matricular tothom que havia entrat en primera opció. 

A partir del 18 de juliol, es van publicar les assignacions restants i tothom s'havia d'haver matriculat abans de finals de mes. 

En una tercera i última tanda, es tornaven a assignar places que finalment algú havia desestimat, i potser es podia millorar l'assignació final. 

El resultat va ser 81.479 places assignades abans de tancar el juliol, més del 80% dels sol·licitants amb plaça adjudicada, una xifra mai aconseguida. 

Ara, un cop tancada la matrícula el 4 de setembre passat, s'ha avançat que d'aquestes places assignades, els alumnes s'han acabat matriculant a 71.242.

El mapa de la distribució de les places

Dimarts el departament va publicar el mapa amb la distribució d'aquestes places, on l'alumnat es podia matricular posant-se en contacte amb cada centre.

La majoria de vacants a grau mitjà eren de les famílies d'Informàtica i Comunicacions, Administració i gestió i Sanitat.

A grau superior, en quedaven sobretot de Serveis Socioculturals i a la comunitat, Informàtica i Comunicacions, i Comerç i Màrqueting.

La FP no para de créixer

La formació professional és una sortida cada vegada més valorada entre els joves a l'hora de continuar formant-se després de l'ESO. 

Enguany, 158.616 estudiants cursaran un grau mitjà o superior, de manera presencial. 

Hi haurà 2.231 estudiants més a l'FP pública --els que més creixen són els cicles de grau superior-- i 1.225 més a la concertada. 

L'oferta privada perd gairebé 3.000 estudiants matriculats respecte al curs passat.

Si ens fixem en tota l'oferta per cursar formació professional, que engloba programes de formació i inserció, itineraris formatius específics, grau bàsic, grau mitjà, grau superior, cursos d'especialització, estudis artístics de grau mitjà i superior, ensenyaments esportius i ensenyaments artístics, el curs que ve hi ha 7.583 places més i 305 grups nous.

L'opció de fer aquests estudis en línia també creix en gairebé 2.000 matriculats més respecte al curs passat. 

En aquest cas, però, el creixement es dona pràcticament tot en l'oferta privada, que suma 1.885 alumnes més.
 

Més centres s'acosten al món laboral 

La formació professional continua apropant-se físicament on hi ha el teixit productiu i els sectors professionals.

Això permet acostar els estudiants a les empreses, i els docents als professionals que comparteixen i actualitzen necessitats de cada sector.   

Aquest divendres han arrencat motors tres nous centres d'FP especialitzats: l'Institut de Teixits, ubicat a Canet de Mar --població referent del tèxtil a Catalunya--, l'Institut de Sant Pau --un centre d'FP sanitària al complex hospitalari de Sant Pau-- i l'Institut de Gastronomia de Barcelona.

Instituts que incorporen FP

El creixement de la demanda d'estudis de formació professional també es tradueix amb l'entrada de l'FP en centres on fins ara només es feia ESO i batxillerat. Aquest curs comencen cicles en quatre instituts:

• Institut Alexandre Riquer (Calaf)

• Institut La Serra (Sabadell)

• Institut Marta Mata (Salou)

• Institut d'Argentona

En el cas de l'institut d'Argentona, aquesta incorporació suposa l'arribada d'una vuitantena d'alumnes més i deu professors.
 

També tornen a classe els alumnes de batxillerat

Més de 100.000 alumnes comencen batxillerat, sigui primer o segon curs. Són gairebé 2.000 alumnes més que el curs passat. 

On creix més l'alumnat, i ho fa en gairebé 1.600 alumnes, és en el batxillerat privat.

És inevitable parlar de la selectivitat, encara que faltin nou mesos per a les proves. 

Les PAU continuen evolucionant per convertir-se en una única prova "de maduresa", tal com l'anomena el ministeri, on els estudiants hagin de respondre a una única pregunta interrelacionant tots els seus coneixements. 

Es va, doncs, cap a una selectivitat cada vegada més competencial i menys memorística.

Aquest juny passat, els alumnes que van fer les proves ja van veure alguns canvis, com ara l'eliminació de l'opcionalitat en una mateixa prova. 

Aquest fet obliga a preparar-se tot el temari i no poder descartar res.

Al maig, la Conferència de Rectores i Rectors de les universitats de tot l'estat, la CRUE, va arribar acords per establir un marc de referència, uns criteris en comú, perquè les PAU dels diferents territoris cada vegada s'assemblin més. 

No es va cap a un model únic per a tota Espanya, però sí que es marquen unes directrius a seguir pel que fa al tipus de pregunta, una estructura en comú basada en competències, criteris de correcció i orientacions sobre aspectes formals i lingüístics. 

Com a mínim, un 25% de cada prova ha de ser de caràcter competencial.