Diumenge, a les 22.05
"Assange, el gran perseguit", l'home més perseguit del segle XXI, a "30 minuts"
Eren les nou del matí de l'11 d'abril del 2019 quan uns policies britànics van entrar, amb una autorització judicial, a l'ambaixada de l'Equador a Londres. La seva missió era treure Julian Assange d'aquella ambaixada, on el fundador de Wikileaks s'havia refugiat el juny del 2012. Havia passat 2.487 dies en territori equatorià, a l'interior d'aquesta seu.
Tot havia començat dos anys abans, l'agost del 2010, quan Julian Assange era a Suècia, on va ser acusat de dos delictes de violació i d'agressió sexual.
Aquests càrrecs es van fer públics poc després que Assange va pronunciar una conferència de premsa a Estocolm per respondre a un telegrama que el Pentàgon acabava d'enviar a Wikileaks, que havia filtrat milers de documents que provaven tortures sistemàtiques dels Estats Units als empresonats de Guantánamo, l'assassinat de civils i periodistes iraquians com si fossin personatges de videojocs, i informes militars sobre les guerres de l'Iraq i de l'Afganistan que revelaven múltiples vulneracions dels drets humans amb abusos, tortures, segrestos i desaparicions. Wikileaks també donava a conèixer els telegrames de les relacions diplomàtiques entre els Estats Units i el món, com ara les que tenia amb Bashar al-Assad i el seu règim corrupte.
Davant de la possibilitat que fos detingut i empresonat, Assange va fugir de Suècia a Londres, on els magistrats anglesos van emetre una altra ordre de detenció contra ell i, per evitar-ho, es va refugiar a l'ambaixada de l'Equador, país que li va concedir asil polític.
Però el 2017, l'Equador va canviar de govern i el nou president, Lenín Moreno, va assenyalar Wikileaks d'estar al darrere de la publicació d'uns documents que l'acusaven, a ell i el seu cercle pròxim, de corrupció. Això, juntament amb el "comportament inadequat" d'Assange a l'interior de l'ambaixada i la intervenció "en els afers interns d'altres països" –referint-se al seu posicionament a favor del dret de Catalunya a l'autodeterminació i el paper que va tenir en el referèndum de l'1-O–, van ser els motius que van adduir per tallar-li l'accés a internet i al telèfon.
A partir d'aquell moment, les pressions nord-americanes es van accentuar, sobretot perquè un any abans Assange havia filtrat a través de Wikileaks milers de correus electrònics interns sobre el Partit Demòcrata nord-americà que van influir en l'enfrontament electoral entre Clinton i Trump, i van acusar Assange de ser prorús. Els Estats Units han presentat divuit càrrecs contra Julian Assange, entre els quals hi ha els de conspiració, pirateria informàtica i espionatge, que estan castigats amb una pena de 175 anys de presó.
Ja fa més d'un any que Julian Assange està tancat a la presó mentre al Tribunal de Westminster es fan les sessions de la vista per a l'extradició d'Assange als Estats Units. El reportatge "Assange, el gran perseguit" es pregunta si el fundador de Wikileaks és un espia o simplement un editor.
Al llarg dels 14 anys d'existència, Wikileaks ha publicat sempre les informacions que li fan arribar i que aquesta organització sense afany de lucre considera que són d'interès general. Fins ara, s'havia respectat la diferència entre l'espionatge i la publicació d'informació, però el cas de Julian Assange, l'home més perseguit del segle XXI, ho ha posat en qüestió.
Un reportatge de: M. Ladoux, E. Huver, S. Séga, S. Dridi, E. Samson, G. Peres
Producció: ARTE GEIE / SLUG NEWS - 2019