Atacs massius a infraestructures de l'Iran: experts alerten del risc de crims de guerra
L'amenaça del president dels Estats Units, Donald Trump, d'ordenar un atac massiu contra infraestructures civils de l'Iran i enviar el país a "l'edat de pedra" si no reobre l'estret d'Ormuz abans de la matinada d'aquest dimecres ha encès totes les alarmes en l'àmbit jurídic internacional.
Més enllà de la seva retòrica, la naturalesa dels objectius anunciats planteja dubtes profunds sobre la seva legalitat i sobre el risc que aquests actes puguin constituir crims de guerra.
Des de la Casa Blanca, Trump ha afirmat que els Estats Units tenen la capacitat de destruir "tots els ponts de l'Iran" i deixar "totes les centrals elèctriques fora de servei" en qüestió d'hores. També ha afegit en una piulada matinal de dimarts que "tota una civilització morirà aquesta nit."
Són un seguit d'afirmacions que no només apunten a una escalada militar encara més greu en cinc setmanes de guerra, sinó que suggereixen una nova estratègia basada en la destrucció sistemàtica de la infraestructura civil d'un país.
El marc legal: què diu el dret internacional?
El dret internacional humanitari, codificat principalment en els Convenis de Ginebra i altres instruments com l'Estatut de la Cort Penal Internacional, estableix normes clares sobre què es pot i què no es pot atacar en un conflicte armat. En termes generals, està prohibit dirigir atacs contra béns civils que no constitueixin objectius militars.
Aquesta prohibició no és absoluta, però sí molt estricta. Perquè un objectiu sigui considerat legítim, ha de complir un doble criteri: contribuir de manera efectiva a l'acció militar i oferir un avantatge militar concret amb la seva destrucció.
A més, segons ha recordat el portaveu del secretari general de l'ONU, Stéphane Dujarric, fins i tot quan un objectiu és militarment legítim, cal respectar el principi de proporcionalitat: el dany a la població civil no pot ser excessiu en relació amb el benefici militar esperat.
En aquest context, les centrals elèctriques o els ponts poden ser objectius legítims només en circumstàncies molt concretes. Però una destrucció massiva i indiscriminada d'aquestes infraestructures, amb l'objectiu de pressionar políticament un govern, seria desproporcionat i es consideraria generalment il·legal.
La professora de Dret Internacional de la UAB Claudia Jiménez assegura que el que planteja Trump "viola absolutament tots els principis més bàsics del dret internacional humanitari."
Jiménez recorda que "els Estats Units mateix tenen aquests principis a les seves lleis, també el Pentàgon i va ser Washington qui els va promoure juntament amb la resta d'estats com a resposta a la barbàrie de la Segona Guerra Mundial".
Entre aquells principis hi havia "els de distinció i de proporcionalitat; és a dir, s'ha d'intentar aconseguir un equilibri i causar el mínim dany possible als civils, i si el mal que se'ls fa és desproporcionat respecte de l'objectiu militar, llavors no és un objectiu vàlid ni lícit."
Infraestructura civil: objectiu prohibit o zona grisa?
Els experts en dret internacional coincideixen que atacar infraestructures essencials com l'energia o l'aigua pot tenir conseqüències devastadores per a la població civil. Aquestes instal·lacions són vitals per a la supervivència de milions de persones, i la seva destrucció pot provocar crisis humanitàries immediates.
Segons diversos juristes, el llenguatge utilitzat per Trump --inclosa la referència a "retornar l'Iran a l'edat de pedra"-- suggereix que els objectius no se seleccionarien per la seva contribució militar, sinó per la importància que tenen per al funcionament de la societat.
Això, en termes legals, és problemàtic, ja que per intentar doblegar la voluntat d'un règim es castiga col·lectivament tota la població i la legalitat internacional prohibeix expressament els càstigs col·lectius.
Segons Brian Finucane, expert de l'International Crisis Group, aquest tipus d'estratègia no respon a objectius militars legítims, sinó a la coerció política. I això, en el marc del dret internacional, no és admissible.
El risc de crims de guerra
Diversos experts han advertit que una campanya d'atacs com l'anunciada podria constituir crims de guerra.
Ho han advertit més d'un centenar de juristes nord-americans d'universitats com Harvard, Yale o Stanford. Aquest abril, han publicat una carta oberta expressant "serioses preocupacions" sobre possibles violacions del dret internacional humanitari i la possible comissió de crims de guerra.
Aquestes preocupacions no són teòriques: si es demostra que els atacs no compleixen els criteris legals, els responsables polítics i militars podrien teòricament enfrontar-se a responsabilitats per crims de guerra, tant en l'àmbit nacional dels EUA com, eventualment, internacionals.
La presidenta del Comitè Internacional de la Creu Roja, Mirjana Spoljaric, ha estat especialment contundent: "La guerra contra infraestructures essencials és una guerra contra civils". Segons ella, aquest tipus d'atacs poden constituir crims de guerra, una tendència preocupant que s'ha estès en diversos conflictes recents com Gaza o Ucraïna.
L'argument dels objectius "dual-use"
Una de les possibles defenses legals dels Estats Units seria argumentar que moltes d'aquestes infraestructures tenen un ús dual, és a dir, serveixen tant a la població civil com a les forces armades.
De fet, segons publica el portal Politico, planificadors militars nord-americans estarien revisant llistes d'objectius per incloure instal·lacions energètiques amb aquesta doble funció.
Aquest enfocament, que és el mateix amb què Putin justifica els atacs massius contra plantes d'energia d'Ucraïna, podria proporcionar certa cobertura legal, però no elimina, segons els experts, la necessitat de complir amb la proporcionalitat i altres requisits.
A més, la destrucció massiva "en bloc"--com la que suggereixen les declaracions de Trump-- no permet una avaluació cas per cas, que és precisament el que exigeix el dret internacional.
"Abans que s'aprovin els objectius, han de passar per una revisió legal operativa", assegura Sean Timmons al diari The Guardian. Aquest exadvocat general de l'exèrcit dels EUA afirma que "algunes infraestructures civils, si les utilitzen els militars, poden ser un objectiu legítim segons les lleis de la guerra. Entenc la preocupació legítima de molta gent que creu que s'estan esborrant els límits, però al Pentàgon encara hi ha controls i equilibris i professionals".
Ara bé, el secretari de Defensa, Pete Hegseth, va reduir de 200 a 40 els empleats que treballaven en les oficines del Pentàgon que ajuden a la verificació dels objectius militars i la prevenció de danys civils.
Hegseth, que recentment ha dit que a l'Iran no s'ha de tenir pietat ni fer presoners enemics, va acomiadar poc després de jurar el càrrec a principis del 2025 els jutges-advocats generals dels exèrcits de Terra, Mar i Aire que vetllaven precisament perquè les Forces Armades complissin les normes i els codis de la guerra.
Eficàcia estratègica: dubtes importants
A més dels aspectes legals, també hi ha dubtes sobre l'eficàcia d'aquesta estratègia. Com és la tònica durant aquestes cinc setmanes de guerra, un èxit tàctic no n'implica un d'estratègic.
Pots decapitar la cúpula del règim iranià, però no evitar que al cap d'una setmana n'hi hagi una de substituta.
Pots destrossar gran part de les seves capacitats militars, però no impedir que continuï llançant atacs puntuals contra els veïns o bloquejant l'estret d'Ormuz.
I en la conjuntura d'aquest dimecres, pots apagar el país i deixar-lo sense llum, però no tens cap garantia que això faci capitular un règim teològic que lluita per la seva supervivència, que se sent empoderat i que, segons molts analistes que el coneixen de prop, no es pensa rendir mai.
Un atac massiu com l'anunciat pot ser profundament contraproduent a mitjà i llarg termini.
Com apunta la professora Jiménez, també dificulta molt qualsevol futura negociació per posar fi al conflicte. "Si destrueixes la infraestructura civil d'un país, els seus governants encara tindran menys incentius per dialogar amb tu més endavant: hauràs cremat tots els ponts".
El director de projectes sobre l'Iran de l'International Crisis Group, Ali Vaez, afirma: "Molts a l'Iran que realment volien una intervenció militar estrangera per desfer-se dels seus torturadors ara s'estan girant en contra d'una guerra que té com a objectiu infraestructures civils, està causant un nombre molt elevat de víctimes civils i està danyant els llocs històrics del país".
I per als iranians, que Vaez titlla de "molt nacionalistes, com a primer estat nació del món, és molt difícil quan el president Trump parla de tornar-los a l'edat de pedra, o que el mapa del país no serà el mateix. Això juga directament a favor de la República Islàmica i gira l'opinió pública cada cop més en contra dels Estats Units i d'aquest conflicte."
Lluny de debilitar el règim iranià, l'ofensiva de Trump podria reforçar el suport intern als aiatol·làs i fer més impossible l'objectiu inicial de canvi de règim.
Per no parlar que si se l'ataca com diu Trump, l'Iran no dubtarà a provocar encara més desestabilització regional i amb relativa facilitat pot bombardejar instal·lacions civils dels veïns, com dessalinitzadores, o bloquejar de facto amb l'ajuda dels houthis del Iemen la sortida del mar Roig, i impedir el trànsit del 20% del comerç mundial i que no surti ni una gota de petroli de l'Orient Mitjà.
Tot plegat, comportaria que el preu del petroli i del gas es disparés encara més, que hi hagués més escassetat de combustible en molts països i que augmentessin les perspectives d'un conflicte llarg i irresoluble amb repercussions econòmiques cada cop més greus per a tot el planeta.
El món jurídic internacional tem que el possible atac dels EUA contra infraestructures de l'Iran i les represàlies que prendran els aiatol·làs, acabaran de clavar l'últim clau al taüt de 80 anys de sistema multilateral que tenia com a pilar fonamental el dret internacional i el respecte a les normes internacionals.
La primera estocada recent la va donar Putin envaint Ucraïna, després la devastació israeliana de Gaza, i ara la guerra a l'Iran establirà un nou precedent que pot acabar d'enterrar la idea d'un món basat en normes i obrir de bat a bat les portes d'un altre un basat en la llei de la selva i del més fort.