Els Estats Units, Israel i l'Iran accepten aturar els atacs dues setmanes i reobrir Ormuz

Acord d'última hora entre els Estats Units, Israel i l'Iran per aturar temporalment la guerra a l'Orient Mitjà, tal com ha proposat el Pakistan en el seu paper de mediació.

Tot just una hora abans que vencés l'ultimàtum que havia llançat Donald Trump assegurant que aquesta nit "moriria tota una civilització" si l'Iran no reobria el pas de petroli per Ormuz, el president dels Estats Units ha fet una publicació explicant que accepta suspendre els bombardejos i els atacs a canvi de la reobertura de l'estret.

Poca estona després s'han sumat a la proposta d'alto el foc temporal tant Israel com l'Iran, que ha anunciat negociacions de pau amb els Estats Units a Islamabad a partir d'aquest mateix divendres.

El ministre d'Exteriors iranià, Abbas Araghchi, ha confirmat que es garantirà el "pas segur" per l'estret d'Ormuz durant les dues setmanes de treva.

Trump, que ha portat la negociació fins al límit, diu ara que les converses estan "molt avançades" basant-se en una proposta de 10 punts presentada per Teheran per assolir una "pau a llarg termini". Ho ha afirmat a través de la seva xarxa social, Truth.

Hores abans que vencés el termini anunciat per Trump, el primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, li ha demanat formalment una treva de dues setmanes i ha instat l'Iran a reobrir l'estret d'Ormuz durant el mateix període com a gest de bona voluntat per permetre una sortida diplomàtica al conflicte.

Posteriorment, Sharif ha concretat que l'alto el foc entra en vigor "immediatament". Tot i que fonts de seguretat israelianes citades pel portal Ynet havien assegurat que també inclouria el Líban, posteriorment l'oficina del primer ministre, Benjamin Netanyahu, ho ha desmentit.

A més, les hores prèvies a l'anunci de treva, i fins i tot després, els atacs no s'han aturat.

Els Emirats Àrabs Units diuen que el sistema de defensa aèria està treballant per aturar míssils i drons procedents de l'Iran. S'ha informat d'explosions a Doha, Dubai i Bagdad, i també l'exèrcit d'Israel afirma que han rebut míssils de l'Iran.

Tant l'Iran com els Estats Units han reivindicat l'alto el foc com una victòria pròpia sobre l'altre. Trump ha dit a l'agència francesa AFP que és "una victòria total i completa" del bàndol nord-americà.

En canvi, el Consell Suprem de Seguretat Nacional de l'Iran ha presentat l'acord com una victòria sobre els Estats Units perquè Trump hauria acceptat les condicions iranianes per posar fi a les hostilitats.

La guerra, que havia entrat en la sisena setmana, ha causat més de 5.000 morts en gairebé una dotzena de països, inclosos més de 1.600 civils a l'Iran, segons recomptes de fonts governamentals i grups de drets humans.

Després de conèixer l'acord per un alto el foc, la UE ha celebrat la decisió, que defineix com una "desescalada molt necessària". Així ho ha expressat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula vor der Leyen, que ha demanat que continuïn les negociacions per "una solució duradora" al conflicte.

Unes paraules en la línia de les d'António Costa, president del Consell Europeu, que ha demanat a les parts que "compleixin amb els seus termes" per assolir una pau sostenible a la regió.

En un missatge a X, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha dit que un alto el foc sempre és una bona notícia, però ha demanat no oblidar "el caos, la destrucció i les vides perdudes". "Ara toca diplomàcia, legalitat internacional i pau", ha escrit.

Baixa el petroli, pugen les borses

Una primera reacció a aquestes notícies és la baixada del preu del petroli. L'anomenat petroli intermedi de Texas, que serveix com a referència principal per als preus del petroli als Estats Units, ha baixat gairebé un 18% en saber-se la desescalada del conflicte.

El barril, que havia pujat un 70% des de l'inici de la guerra, s'ha desplomat fins als 93 dòlars en obrir-se la via de la negociació.

És rellevant perquè els mercats financers i energètics utilitzen aquest preu com a indicador per establir el preu de molts contractes de petroli a l'Amèrica del Nord i reflectir l'equilibri entre oferta i demanda global de petroli.

Els mercats també han reaccionat favorablement a l'acord, i les principals borses asiàtiques han tancat amb pujades de fins a un 7%. Les europees també han obert aquest dimecres amb números verds.

Tothom en alerta

Tot i acceptar la treva, el Consell de Seguretat de l'Iran ha llançat un advertiment directe assegurant que tenen "el dit al gallet" i que qualsevol error, per petit que sigui, per part de l'enemic rebrà una resposta amb tota la força militar.

Durant aquest dimarts d'incertesa, els mitjans de comunicació iranians han emès una advertència sobre el tancament de diverses carreteres i ponts a l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units i Bahrain, i els han declarat zones militars.

L'exèrcit d'Israel ha alertat la seva població d'un possible increment d'atacs a mesura que s'acostava l'expiració de l'ultimàtum dels Estats Units a l'Iran, i l'agència iraniana Tasnim, citant fonts militars, havia dit que l'Iran atacaria infraestructures petrolieres claus a l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units si l'administració Trump ordenava atacs contra les centrals elèctriques de l'Iran.

El règim iranià havia advertit el president nord-americà que seria responsable de crims de guerra si complia amb l'amenaça, i també el papa Lleó XIV ha criticat les amenaces de Trump:

L'enviat especial de Catalunya Ràdio a l'Iran, Sergi Roca, ha explicat al programa "Matins" de TV3 que "per a la majoria d'iranians la sensació és d'alleujament":

Aquest dimecres, Roca relatava que la sensació al país és que tothom tenia clar que dormiria poc.

"Els atacs no s'han aturat ni un sol dia des del 28 de febrer i això fa que l'amenaça de Trump evidentment se l'hagin agafat seriosament. No ho hem pogut contrastar directament, però segons els mitjans oficials i imatges de xarxes, aquest dimarts hi ha hagut desenes d'iranians que s'han posat en punts i centrals elèctriques del país, com una mena d'escuts humans, i fins i tot a la població de Bushehr s'ha repartit iode a la població de forma preventiva per si hi ha un atac amb afectacions a la central nuclear", explica.

Tot plegat, en un país on internet i la connexió telefònica funcionen a estones i malament, cosa que encara genera més dubtes i inquietud en la població, que no sap si els familiars estan bé.