Augmenta un 45% el nombre de "sense sostre" a Barcelona en cinc anys de crisi

Cada cop hi ha més persones que viuen al carrer. És una realitat incòmoda i complexa, especialment agreujada per la crisi econòmica. És difícil de posar-hi xifres, però se sap que, al 2012, a Catalunya les persones sense llar que van anar als serveis socials eren 92 de cada 100.000, quasi un 1 per mil de la població.

A Barcelona és on n'hi ha més. A mitjans del 2013 hi havia a la capital catalana 2.933  persones sense sostre, un 45% més que cinc anys abans, al 2008. Llavors n'hi havia 2.017. El perfil d'aquests nous "sense sostre" és gent que no prové d'entorns marginals i és cada cop més divers. La majoria són homes, tenen estudis secundaris i una mitjana de 42 anys.

Molts aconsegueixen dormir en albergs, residències o pisos d'entitats, però encara n'hi ha gairebé un 30 per cent que dorm cal carrer. Segons les dades de l'últim informe de la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar, dels 2.933 "sense sostre" de Barcelona, 870 dormien al carrer, 565 vivien en assentaments i 1.468 estaven allotjats en equipaments.

L'Ajuntament disposava el març passat de 1.145 places als equipaments per a l'atenció de les persones sense llar, entre centre residencials i pisos públics i privats. Per això, la síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà,  insta l'Ajuntament a posar en marxa un pla d'actuació urgent per treure del carrer aquestes persones i ajudar a la seva inserció social i laboral.

La síndica proposa el que s'està fent en països nòrdics, conegut com "Housing First", garantir un habitatge per evitar que la marginació es converteixi en irreversible.

L'Ajuntament ha anunciat que en els pròxims mesos farà una prova pilot d'aquest sistema però reconeix que es difícil destinar-hi més recursos.