Starmer anuncia la seva dimissió i aplana el camí perquè Burnham sigui primer ministre del Regne Unit
Keir Starmer ha anunciat la seva dimissió com a líder del Partit Laborista i com a primer ministre del Regne Unit. El premier britànic ho ha fet públic a les 10.30 del matí durant una compareixença al 10 de Downing Street, després de reconèixer que ha perdut la confiança del seu grup parlamentari.
L'anunci, que aplana el camí perquè el fins ara alcalde de Manchester, Andy Burnham, assumeixi les regnes del Partit Laborista i el govern del Regne Unit, arriba després d'un cap de setmana marcat pels rumors de la renúncia imminent de Keir Starmer.
"En cada decisió que he pres he anteposat el país que estimo", ha dit Starmer abans de dir que renunciava al lideratge de la formació laborista.
Starmer ha afirmat que ja ha comunicat al rei Carles III, cap de l'Estat britànic, la seva decisió i que el pròxim 9 de juliol s'iniciarà el procés per rellevar-lo al capdavant del govern britànic.
L'encara primer ministre, que va arribar al poder amb majoria absoluta el juliol del 2024, ha assenyalat que ha demanat al Comitè Nacional Executiu del Partit Laborista que estableixi un calendari per a la presentació de candidatures a la successió el pròxim 9 de juliol, procés que quedarà completat abans del recés parlamentari d'estiu, a finals del mes que ve.
Tanmateix, Starmer ha afirmat que farà tot el possible per vetllar per una transició "ordenada" al front de l'Executiu.
Al setembre, o fins i tot abans, hi haurà nou primer ministre
Si es compleixen aquests terminis, s'espera que el nou líder del Partit Laborista assumeixi el càrrec de primer ministre al setembre, abans que es reprenguin les sessions del Parlament britànic, o fins i tot amb antelació si només hi ha un candidat.
Com és habitual en aquests casos i per evitar un buit de poder, Starmer romandrà en el càrrec fins a l'elecció del nou líder. En aquest sentit, l'encara premier britànic ha assegurat que donarà "tot el seu suport" al seu successor.
Una decisió oficial que arriba hores després que el president dels Estats Units, Donald Trump, publiqués un missatge a la xarxa Truth aquest diumenge al migdia en què donava per feta la dimissió de Starmer. A més, Trump assegurava que el primer ministre britànic "ha fracassat estrepitosament en dos temes molt importants: la immigració i l'energia".
Contra les cordes
Fa dies que la posició del primer ministre laborista estava molt debilitada, després de la contundent derrota en les eleccions locals i regionals del 7 de maig i la pèrdua de suports que ha tingut des d'aleshores a les seves pròpies files. Arran dels mals resultats electorals —que ha suposat un important revés també a Gal·les i a Escòcia—, en menys d'un mes sis alts càrrecs del govern britànic han dimitit, entre els quals els ministres de Defensa i Sanitat.
Darrerament, diversos ministres, diputats i sindicalistes han pressionat Starmer perquè renunciï al càrrec o bé faci públic un calendari per a una sortida ordenada.
Segons la cadena Sky News, la ministra d'Afers Estrangers, Yvette Cooper, també s'havia sumat a les veus del seu entorn que li demanen que plegui.
En aquest sentit, Starmer ha tret pit aquest dilluns del seu paper per reflotar el Partit Laborista després d'estar 14 anys a l'oposició:
"Em van dir una vegada i una altra que el meu partit estava acabat, que estàvem condemnats a la història, que una majoria a les eleccions generals, i molt menys aclaparadora, era impossible. Però els vam demostrar que estaven equivocats, perquè vam transformar el nostre partit, eradicant el verí de l'antisemitisme, restaurant la confiança en l'economia, la defensa i la seguretat nacional, convertint-nos de nou en un partit."
El rival de Starmer
Tot i que el nom de Wes Streeting, el recentment dimitit ministre de Sanitat i situat en el sector més conservador del Partit Laborista, també sona com a possible candidat per rellevar Keir Starmer, qui parteix com a favorit és l'alcalde de Manchester, Andy Burnham, que dijous va guanyar les eleccions parcials a la circumscripció de Makerfield, al nord-oest d'Anglaterra, i amb l'escó a la Cambra dels Comuns ja pot disputar el lideratge a Starmer.
De fet, el mateix Streeting ja ha expressat el seu suport a Burnham, que aquest dilluns, hores després de l'anunci del primer ministre, ha jurat el càrrec de diputat.
Amb els índexs de popularitat per terra, Starmer havia de triar entre plegar abans d'hora o plantejar una batalla pel lideratge contra Burnham amb unes primàries al Partit Laborista.
Amb el nou primer ministre que sorgeixi, la Gran Bretanya haurà tingut 7 primers ministres en només una dècada, just quan es compleixen 10 anys del Brexit.
Una esperança de canvi fallida
Keir Starmer va arribar a Downing Street el 5 de juliol del 2024 per la porta gran després de guanyar les eleccions amb una majoria absoluta de 405 escons d'un total de 650. Una victòria esclatant que trencava 14 anys de domini conservador, marcats per la successió de cinc primers ministres, des de David Cameron a Rishi Sunak.
Fa només dos anys Starmer era l'enveja dels socialdemòcrates europeus, amb una de les majories més àmplies al Parlament de Westminster, i amb promeses de canvi que van il·lusionar l'electorat britànic però que no ha pogut complir.
Aquest exfiscal de 63 anys, sense carisma i de to pausat, va topar amb un clima econòmic desfavorable, un increment del cost de la vida, la sanitat pública en estat ruïnós i, no menys important, amb les guerres internes al seu partit i els intents de desestabilitzar-lo.
Ara, el Partit Laborista es debat entre els hereus de Tony Blair, que s'acosten al discurs xenòfob de l'extrema dreta de Nigel Farage, i els sectors situats més a l'esquerra, partidaris de les nacionalitzacions.
L'escena internacional ha estat un dels refugis de Starmer. El premier britànic ha organitzat diverses cimeres internacionals sobre Ucraïna. També va protagonitzar un acostament a la Unió Europea, tot i que no renega del Brexit. I ha impulsat les relacions amb la Xina, sense que això hagi afectat, aparentment, la relació especial de la Gran Bretanya amb els Estats Units.
Tot i això, la relació amb el president nord-americà, Donald Trump, no ha estat bona en els últims mesos. La guerra a l'Iran va marcar un punt d'inflexió perquè Starmer no es va alinear automàticament amb l'estratègia de Trump. Va posar pegues a l'ús de les bases britàniques per a qualsevol ofensiva, tot i que més endavant el va autoritzar amb matisos.
En l'àmbit intern, Starmer ha provat de treure rèdit de les diferències amb Trump per augmentar la seva popularitat, mentre mantenia una relació correcta, però freda, amb el mandatari nord-americà.
