"Ballar amb el silenci", la història de Rosanna Camprubí, una campiona de ball sorda

La història de superació i esforç de la Rosanna dona una mica d'aire a un any marcat per la pandèmia. Va quedar sorda quan tenia tres anys pel tractament per una meningitis, però això no li ha impedit ser una de les millors en ball de saló de tot el país.

De petita va decidir que volia fer el que aparentment és incompatible amb la sordesa, ballar. Ho fa des del silenci i memoritzant els passos del seu company, Joan Boixader, el seu guia i la seva música particular.

Fa anys que s'entrena amb la seva parella tres hores diàries, per aprendre els moviments i memoritzar el ritme.

"Pas per pas, memoritzar hores i hores i hores per poder anar al ritme a través de la seva connexió, mirada, focus, moviment del cos."

El Joan explica que a vegades li estreny la mà, depenent de si la música és més ràpida o més lenta.

 

Són campions d'Espanya de balls de saló i no es podien imaginar que això passaria. Els jutges, diu la parella de la Joanna, el primer que miren és el ritme i posició.

"Si el ritme ja no el portes, és igual el que facis, miren altres parelles."

La Rosanna no ha escoltat mai un vals, un txa-txa-txa o un tango i se li ha d'explicar com és cada modalitat.

El seu somni és anar a competir internacionalment i ser dels millors. De moment, però, la Rosanna ja ha escrit un llibre, "Ballar amb el silenci", explicant tota aquesta experiència vital i de superació.