La història de la Laila, a "Planta baixa"

Ballar amb les crosses: "El ball és l'únic lloc on no hi ha ni por ni dolor"

Nascuda al camp de refugiats de Tindouf, la Laila White va establir-se a Catalunya durant l'adolescència. Ha hagut de trencar amb el seu passat, el seu país i la seva família per poder-se dedicar a allò que vol: la dansa

Bàrbara Sedó

La Laila i la seva germana bessona van néixer fa 35 anys a Argèlia. Ella va contraure la poliomielitis amb afectació greu a les cames. Va poder venir a Catalunya a passar alguns estius, mentre que la seva germana no va tenir aquesta opció.

Per poder-se tractar de la seva malaltia, va establir-se definitivament a Catalunya, a Celrà. Al principi, visitava puntualment la seva família. Va arribar un moment, però, en què va decidir no tornar mai més:

No volia viure el que estava vivint la meva germana allà perquè era submisa.

No tot va ser fàcil per a la Laila. A més a més d'una operació i un complicat procés de rehabilitació, va haver-se d'enfrontar a l'assetjament que li feien a l'institut. Un assetjament que la va portar a refugiar-se a la intimitat de la seva habitació en la música, la dansa i la foscor.

 

 

Fa deu anys va decidir perdre la seva família per guanyar la seva llibertat. Ara es dedica professionalment a la dansa. El proper 29 d'octubre presentarà un nou muntatge amb la pianista Clara Peya al festival Temporada Alta.