Barça 5 - Sevilla 0. Jordi Costa: "Sens dubte, el millor Barça de la temporada"

1. Valverde surt amb l'equip de capçalera, completat per Cillessen a la porteria i Coutinho al mig del camp. Tampoc no hi ha sorpreses a l'onze de Montella, que manté Navas al lateral dret

 

2. El Barça surt endollat (per no dir que escarmentat): més pressió, més intensitat, més pilota, més Iniesta. Tot més reconeixible. El Sevilla no es pot ni plantejar un contraatac

 

3. Bestial sortida en llarg de Cillessen, que elimina la pressió del Sevilla amb una passada a tres quarts de camp rival, Coutinho ataca l'espai, Soria dubta en la sortida i Suárez marca seguint l'acció. 0-1

 

4. Si algú s'imaginava alguna cosa semblant al partit de Lliga de fa tres setmanes al Pizjuán, Busquets (i amb ell, l'altura de la pressió) és la resposta dissuasiva

 

5. Només faltava Messi, que no està bé físicament, però és Messi. Ha aparegut de sobte, ensumant una deixada d'esperó d'Alba i ha clavat el 0-2

 

6. Se m'escapen els matisos del reglament sobre el que és un atac prometedor i el que és una ocasió manifesta de gol, però, per mi, l'agafada d'Escudero a Messi hauria de ser vermella

 

7. Ara en vertical: Alba, Messi, Suárez i 0-3. El Sevilla està mort. Després d'una primera part antològica, el Barça té les dues nanses de la Copa agafades

 

8. L'ombra nostàlgica del partit d'avui és Iniesta, que a més s'ha regalat un gol. Físic i estadístiques al marge, la seva manera d'interpretar el futbol es pot canviar, però no substituir. Una pèrdua irreparable

 

9. La continuïtat de Valverde arribava a la final suposadament qüestionada, però en surt reforçat. En canvi, el que surt tocadet és Montella

 

10. Sens dubte, el millor Barça de la temporada. Potser d'uns quants anys enrere. Jo no em pregunto per què avui sí i a Roma no; em pregunto per què m'he avorrit tota la temporada i avui m'ha caigut la bava. Com a resposta només se m'acut el compte pendent que l'equip tenia amb ell mateix

 

11. Trentena Copa del Barça. No em sembla bon negoci renunciar a cap títol per prioritzar la Champions, bàsicament perquè no garanteix res. Quan es juga bé a futbol, la valoració d'un trofeu menor, i per descomptat la d'un doblet, es multiplica