Barcelona projecta la urbanització del voltant de l'estació de la Sagrera amb 11.300 pisos
Barcelona avança en el desenvolupament dels entorns de la futura estació de la Sagrera, en el que serà, segons l'Ajuntament, una de les principals transformacions urbanes de les pròximes dècades.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, n'ha donat els detalls aquest dimecres a la conferència anual "L'alcalde respon", organitzada pel Col·legi de Periodistes de Catalunya.
Des d'ara i fins al 2031, el consistori preveu invertir fins a 260 milions d'euros a construir un nou espai amb més habitatge, més pulmó verd, més equipaments i llocs de treball.
Volem garantir el dret a la gent de Barcelona a quedar-se a Barcelona. Necessitem espais que generin riquesa i oportunitats per a la gent.
Més enllà de la construcció d'una nova estació de tren, el projecte vol accelerar la reconnexió dels barris situats a banda i banda, uns districtes de Sant Andreu i Sant Martí històricament separats per la infraestructura ferroviària.
No esperem que s'acabi per fer ciutat. Quan l'estació emergeixi [previsiblement l'any 2032], Barcelona ja hi serà present.
El parc més gran de Barcelona
La transformació incorporarà un parc de 36 hectàrees i 4 quilòmetres lineals que es convertirà en el més gran de la ciutat, dues vegades més gran que el parc de la Ciutadella.
Aquesta peça alhora serà clau per estructurar el nou barri i també formarà part d'un corredor verd continu entre la Ciutadella, el litoral i el Besòs.
El parc lineal s'articularà amb diversos espais com ara la Torre del Fang i els jardins de l'entorn de l'estació de Sant Andreu Comtal, que ja són una realitat, i d'altres que s'aniran urbanitzant progressivament.
Aquest nou gran eix d'espai públic accessible contribuirà a millorar la qualitat urbana i ambiental. A la tardor, el consistori començarà un procés participatiu amb el veïnat per definir les característiques del parc, als entorns de l'estació, amb l'objectiu de començar a plantar l'arbrat a finals de 2027.
11.300 nous habitatges
L'Ajuntament preveu construir 11.300 nous habitatges --prop de la meitat protegits--, que podran acollir fins a 30.000 habitants.
Del total d'habitatges, uns 3.500 seran a la zona de Prim, prop de 2.300 als entorns de la Sagrera, més de 2.100 a les Casernes de Sant Andreu, prop de 1.400 a la zona de la Mercedes, un miler a la Maquinista i un miler més a la zona de Colorantes.
Alguns d'aquests habitatges, com els del sector de Colorantes o els municipals de Casernes, ja s'estan construint. D'altres, com els del sector de Prim i La Maquinista tindran el sòl disponible per començar a construir a partir del 2027.
Equipaments per als nous veïns
El projecte del consistori contempla 200.000 m² d'equipaments que donaran resposta a les necessitats dels 30.000 nous veïns d'aquestes zones.
De la vintena de nous equipaments, alguns ja estan acabats, com el CEM La Sagrera, que podria entrar en funcionament a l'estiu; l'Espai Jove Jaume Ollé de Casernes, i també l'Escola Bressol de Casernes, que podria obrir el curs que ve.
També es preveuen diversos equipaments esportius, sanitaris i culturals al sector Prim, així com al Triangle Ferroviari, a Casernes, al sector de la Maquinista i a l'antiga Mercedes.
"Estem avançant-nos a l'arribada dels nous veïns", ha dit l'alcalde.
10.000 nous llocs de treball
L'àmbit de la Sagrera es convertirà en un nou pol d'activitat econòmica amb més de 480.000 m² de sostre dedicat a usos comercials i hotelers i oficines, fent possible la creació de més de 10.000 llocs de treball.
Estem parlant del voltant més immediat de la Sagrera, com la zona de Prim, el Triangle Ferroviari, La Maquinista o les Casernes de Sant Andreu.
Amb la futura estació, Barcelona guanyarà una nova porta d'entrada ferroviària, que se sumarà a Sants.
La proximitat al hub de mobilitat potenciarà l'atracció d'empreses i talent i generarà sinergies amb altres àrees estratègiques com el 22@ Nord i Sud o Catalunya Media City.
La futura estació de la Sagrera esdevindrà un gran pol de mobilitat metropolità, amb capacitat per connectar persones, territoris i activitat econòmica.
