Begur rememora el lligam entre Catalunya i Amèrica de l'època colonial a la Fira d'Indians

Hi ha moltes cases a Begur que van ser construïdes per vilatans que havien fet fortuna a Cuba. Són el rastre més visible de l'emigració a Amèrica de 500 veïns del poble durant el segle XIX, en un moment en què Begur tenia 1.300 habitants. Molts van morir o van tornar pobres després de la seva aventura americana, però els que van acumular un capital van decorar les seves cases amb una rica ornamentació, que en alguns casos recordava la seva experiència a les Antilles. El fenomen es va donar en molts municipis catalans. Al Maresme, el Garraf o la Selva es conserva un important llegat dels indians o "americanos". La seva història s'ha estudiat a fons en municipis com Sitges, Begur o Tossa de Mar, però falta posar en comú la informació a nivell de tot Catalunya. Al primer Fòrum de Municipis Indians que es va fer ahir a Begur, amb representants de 10 municipis, s'ha proposat fer rutes pel patrimoni arquitectònic indià o crear un centre de recerca i documentació a Begur per impulsar el coneixement sobre aquesta època. Per l'arxiver de Begur i organitzador del Fòrum de Municipis Indians, Lluís Costa, conèixer els lligams entre totes dues terres "ens permetrà conèixer molt millor la història del nostre país que es fonamenta en bona part en els efectes que va representar l'emigració a Cuba". L'historiador local de Sitges David Jou ho exemplifica dient que la relació "a Vilanova i la Geltrú va tenir una importància molt gran, perquè en pocs anys va passar de 2.000 habitants a 12.000, i de tenir només la pesca i l'agricultura a tenir 5 fàbriques de teixits i filats mogudes a vapor". Tot no eren flors i violes, com explica el director de l'arxiu de Tossa de Mar, Mario Zucchitello: "Els joves, la força viva, emigrava, anava a treballar a fora i moltes vegades la família quedava desemparada. Era també un drama humà a vegades. I si tornaven amb cèntims millor, però si tornaven sense res o es morien allà, imagineu el drama per a la família que havia quedat a Tossa o a Catalunya." S'espera que la col·laboració amb municipis i arxius de Catalunya i Amèrica permeti conèixer la xifra total dels que van emigrar durant un segle i mig, i s'ha proposat elaborar un nou diccionari dels catalans a Amèrica.