Brots verds entre les cendres de l'incendi dels Ports: la regeneració de la flora i la fauna

El color verd comença a despuntar entre les cendres de l'incendi del mes de juliol al massís del Port. Es tracta d'espècies mediterrànies d'arbusts que tenen la capacitat de regenerar-se després del pas de les flames.

En el cas d'altres plantes caldrà esperar a la primavera per veure-les créixer de nou a partir de les llavors. Els tècnics del parc natural són optimistes amb la capacitat de regeneració de la zona cremada. 

Les plantes que han començat a rebrotar són espècies mediterrànies ben adaptades als incendis, com el margalló, el llentiscle o el coscoll. 

En canvi, altres espècies també mediterrànies, com el romer o l'estepa, no tenen aquesta capacitat. "Caldrà esperar que germinin les llavors que hi ha a terra per tornar-les a veure, si plou prou, la pròxima primavera", explica el biòleg del parc natural Joan Mestre. 

Els pins també es recuperaran de manera natural, però el seu creixement és més lent. En el cas del pi blanc, una espècie també adaptada als incendis, l'escalfor del foc va fer esclatar les pinyes i les llavors han anat caient a terra perquè puguin néixer nous arbres.

"El que tenim aquí són espècies acostumades als períodes secs estiuencs i moltes estan adaptades evolutivament als focs, que són un element recurrent dels paisatges mediterranis", explica el director del parc natural, Toni Curcó.

La fauna, també afectada

Per la zona de l'incendi es poden veure alguns animals, com ocells, libèl·lules i sargantanes, però el pas del foc ha impactat en la fauna.

Els amfibis i rèptils són els més afectats. Els ocells, en canvi, poden fugir de les flames, però se'n veu alterat l'hàbitat. Això pot perjudicar algunes espècies, però, a d'altres, els pot afavorir. 

"Els primers anys després d'un incendi està comprovat que els ocells intenten criar de nou al lloc on van néixer, sobretot les espècies forestals, però, com que no poden fer-ho perquè el bosc ja no hi és, a poc a poc van marxant i són substituïdes per espècies d'espais oberts, algunes d'amenaçades", explica Joan Mestre.

L'incendi perjudica els ocells propis d'espais tancats, com la mallerenga, el pinsà o el picot garser, però per a espècies que prefereixen els espais oberts, com el còlit negre, el còlit ros o la perdiu, pot significar una oportunitat.

Segons Curcó, "no hi ha espècies amenaçades de flora i fauna que s'hagin vist afectades i les que s'han cremat es podran recuperar força bé".

El que no es podrà recuperar és el pi del Perillo, un arbre monumental situat en un dels itineraris més emblemàtics del parc natural. 

955 ha de parc natural cremades

L'informe que ha elaborat el parc natural ha calculat que, de les més de 3.000 hectàrees afectades per l'incendi, se n'han cremat 955 dintre dels límits del parc. D'aquesta superfície, un 65% són matollars, un 25%, pinedes de pi blanc i la resta, cingleres i conreus.

Aquest miler d'hectàrees afectades representen un 3% de la superfície total del parc natural.

Per tenir una idea de com pot evolucionar la zona després de l'incendi, el parc ha fet la comparació cartogràfica amb un altre foc que hi va haver a la mateixa zona el 1993, l'incendi de la Font Nova, que va cremar 566 hectàrees. El 90% de l'àrea afectada per l'incendi del 93 s'ha tornat a cremar aquest mes de juliol.

L'incendi ha estat catastròfic, ha provocat un gran impacte a la zona i hi va morir una persona, però el parc natural es podrà recuperar.

Ho afirma el director del parc natural, que explica que se sap que en un període d'uns trenta anys aquest espai es va regenerar totalment després d'un incendi: "Això ens pot servir per veure el ritme de recuperació, tot i que les condicions actuals no són exactament les mateixes que llavors a causa del canvi climàtic".