Bruno Núñez, actor de "Sirat": "Sabia què era una 'rave', però no tot el que l'envoltava"

Diumenge arriba la gran gala del cinema, la nit dels Oscars. Serà també la culminació d'una carrera molt llarga i intensa a la vegada per a "Sirat". La pel·lícula ha estat nominada a molts guardons i gairebé a tot arreu. Per ara ha aconseguit sis Goya, cinc premis del cinema europeu, vuit premis Gaudí, i tot va començar amb el premi del Jurat al Festival de Canes.

I abans que arribés la nit de diumenge volíem parlar amb un personatge clau de la pel·lícula. 

Manel Alías: Per a molts ets "el nen de Sirat", per a d'altres l'Esteban, però avui t'hem de presentar com a Bruno Núñez Arjona. I el tenim acompanyat del seu pare, no de Sergi López, sinó del pare a la vida real, Pablo Núñez. Benvinguts!

Bruno Núñez Arjona: Gràcies.

MA: No sé si teniu nervis de cara a diumenge... 

BN: Hi anem amb nervis, però també sabem que és molt difícil que guanyem. Llavors anem una mica més calmats.

Pablo Núñez: Crec que no guanyarem, però el premi és haver arribat.

MA: Bruno, vas fer el càsting per al film amb 12 anys, ara en tens 14... Què tal això de fer una pel·lícula com "Sirat"? Com és la feina d'actor? 

BN: Bé, jo ara la recordo molt bé, però també va ser un rodatge dur. Perquè això s'ha de dir, l'Oliver és una persona que vol treure el millor dels actors i a vegades no és molt expressiva. Llavors, potser fins al final del rodatge, deies: 'Ho estic fent bé? Ho estic fent malament?' Crec que no va ser fins a Canes que em va dir: 'Gràcies per la teva feina'. Jo estava com dubtós, i no havia vist la pel·lícula. Estava tota l'estona així.

MA: Sabies, per exemple, què és una "rave", abans de fer aquesta pel·lícula?

BN: Sabia que era una festa, però no sabia tot el que l'envoltava.

MA: Ara ja la deus haver vist moltes vegades... I vosaltres, com a pares, al vostre fill li passen coses molt molt bèsties. Es pateix veient-ho? Us fa patir més sent-ne el pare?

PN: Una mica sí. Sobretot les escenes més complicades. Òbviament, érem allà. Vam preguntar-ho tot. Ens van assegurar tot i ho van assajar abans, vam veure les repeticions. I vam veure que estava tot controlat.

MA: Això al rodatge. I després, quan l'heu vist a sala, com a espectador i pare, fa patir?

PN: Quan veus una pel·lícula en què has estat al rodatge, ja no et sorprèn. Però, per exemple, a la seva àvia no li havíem dit res i quan va sortir de veure-la ens va fotre una bona bronca.

MA: De l'ensurt, esclar! I a tu Bruno, què et diu la gent, els companys de classe, la família, els amics... Què et diuen?

BN: Home, els que l'han vist diuen que els ha agradat molt, hi ha gent que els ha flipat, però a tothom els ha impactat. Moments que no t'esperes.

MA: Sí, és dur... Gaudeixes fent d'actor?

BN: Gaudeixo moltíssim. I ara feia bastant que no actuava, des de "Sirat". He fet alguns curts...

PN: La setmana passada vam anar a Navarra, a rodar. Va ser intensiu... Però s'ho passa molt bé.

BN: Cada vegada gaudeixo més.

MA: I després de "Sirat", us truquen més?

PN: És complicat. Per l'edat, ja deixa de ser nen... No hi ha molts papers, tampoc.

BN: Jo crec que el principal problema és que busquen el nen de "Sirat". I jo ja no soc el nen de Sirat.

MA: Esclar, has canviat. Fins i tot la veu...

BN: M'ho van dir! Érem a l'estudi doblant veus i la Laia Casanovas li va dir a l'Oliver: "Ja li ha canviat la veu". Era un mínim, però ja m'havia canviat.

MA: Com va ser la relació amb el Sergi López? El teu segon pare...

BN: Uau! Considero que és molt fàcil treballar amb ell. M'ho va posar molt fàcil tant a mi com a la resta d'actors. I a més vam tenir una química que no es troba normalment. En el primer càsting ja rèiem.

MA: No sé si tens pensat dedicar-te definitivament a ser actor...

BN: Home, si pogués, m'agradaria dedicar-m'hi. Però sé que és un món difícil on hi ha anys que són com una sequera. No sempre es poden fer pel·lícules. I quan surten, has d'anar directe.

MA: I als pares us agradaria?

PN: Sí. Per nosaltres és cansat, ens avorrim, però ell s'ho passa molt bé. Però si ell vol, sí, esclar.

MA: De moment ja has fet "La Mesías" i "Sirat". A veure què va sortint... Diumenge veureu la gala?

BN: És que m'agafa molt tard i dilluns tinc un viatge amb l'escola. Me'n vaig a Madrid.

MA: L'endemà us ho diran, doncs. A veure, teniu dues nominacions possibles. Una és millor pel·lícula internacional, i aquí n'hi ha una de favorita que és "Valor sentimental"...

BN: A mi personalment no em va acabar... Li faltava alguna cosa. I "El agente secreto" està molt bé, però al final et feia desconnectar...

MA: Li donaries a "Sirat"...

BN: També és veritat que no soc objectiu (riu). Però a mi "Sirat" és la que més m'agrada.

MA: També hi ha la nominació al so, que potser té més possibilitats...

BN: De "Sirat", el so m'agrada molt. Però també hi ha "Sinners", em sembla brutal. I la música, també. Allà el so té molt més pressupost. Però, espero que, pel treball, guanyi "Sirat". Crec que tenim oportunitats.

MA: Tu has arribat a pensar la quantitat de gent important que ha vist aquesta pel·lícula? Perquè ara mateix a Hollywood l'estan veient... 

BN: Sí, sí. Encara no em mentalitzo. 

MA: Doncs tant de bo que vagi bé i diumenge soni el nom de "Sirat". Però si no, com ja heu dit, el premi ja el teniu...

BN: És un gran honor per a qualsevol actor i una oportunitat gegant. Quan vam rodar, abans d'acabar el rodatge, els raveros em deien: 'Ens veiem a Canes!' Ells ho donaven per fet. Però és que la volada que ha agafat després ningú se l'esperava. Estem molt contents.