Tomb a Sèrbia: com una revolta d'estudiants aconsegueix derrotar a les urnes el règim de Vucic

Han fet una candidatura formada per persones alienes a la política i ara tenen el repte de convertir la victòria en un govern que sigui capaç de gestionar el país
El periodista Josep Maria Camps mirant a càmera
Periodista de 3CatInfo i antropòleg
6 min

Diumenge que ve, 1 de novembre, farà exactament 2 anys que va caure una marquesina de l'estació de trens de Novi Sad, la segona ciutat de Sèrbia, i va matar 16 persones que hi havia a sota.

Dos anys després, les protestes que va provocar aquella tragèdia han portat un canvi polític radical al país, amb la victòria aclaparadora d'una candidatura impulsada pels estudiants que les van liderar.

Com ha pogut passar això en una Sèrbia controlada fèrriament per l'expresident Aleksandar Vucic, que es presentava a les eleccions per continuar manant com a primer ministre i que ara s'ha quedat amb un pam de nas?

La corrupció darrere la tragèdia

La tragèdia de Novi Sad va destapar que la remodelació de l'estació de trens, acabada d'inaugurar, s'havia fet de mala manera i amb materials de baixa qualitat i que els responsables s'havien quedat els diners "estalviats".

Els equips d'emergències treballant a l'estació de Novi Sad, el novembre del 2024 (EFE/EPA/Marko Karovic)

Les protestes per denunciar-ho, liderades pels estudiants de Novi Sad, van ser reprimides per un grup afí al partit de Vucic, i això va esperonar els estudiants, que van estendre les protestes arreu del país.

Van aconseguir la dimissió del ministre d'Obres Públiques, Goran Vesić, i també que fos detingut acusat de corrupció, però això no els va aturar, i van continuar mobilitzats exigint la fi de les xarxes de corrupció de l'entorn del govern de Vucic.

Els estudiants passen de la protesta a la política

Les mobilitzacions van anar a més, i el març del 2025 van aconseguir que unes 300.000 persones es manifestessin a Belgrad, la manifestació més gran de les últimes dècades. La resposta del règim va ser intentar reprimir el moviment i algunes mobilitzacions van acabar en enfrontaments violents.

Els partits de l'oposició van intentar acostar-se als estudiants revoltats, però els estudiants van rebutjar relacionar-s'hi. En comptes d'això, el maig d'aquell any van anunciar que crearien una candidatura per presentar-se a les eleccions, però que no estaria composta per estudiants, sinó per ciutadans escollits per ells.

La magnitud que havia agafat el moviment de protesta i les picabaralles de l'oposició van fer que molts dels partits comencessin a donar-los suport i a anunciar que no presentarien candidatures.

Manifestants a Novi Sad protesten contra la corrupció del govern serbi
Manifestants a Novi Sad protesten contra la corrupció del govern serbi (Reuters)

Una candidatura contra la corrupció

Les facultats de tot el país es van repartir la selecció dels 250 candidats –un per cada escó del Parlament– i fa poc més d'un any ja els havien escollit, però no es van fer públics els noms per evitar-los la pressió.

Així, quan a principis de setembre Vucic va convocar eleccions anticipades, ja tenien la llista preparada i van presentar el programa polític, centrat a erradicar la corrupció de les administracions i aconseguir una gestió pública neta.

És un programa que han agrupat en aquests 3 grans apartats:

  • "Sèrbia o la màfia": proposen la confiscació dels patrimonis obtinguts il·legalment, la creació d'una policia fiscal especial, fer una auditoria al Ministeri de l'Interior, aconseguir que es publiquin els contractes públics i que es despolititzin els mitjans de comunicació.
  • "El coneixement és poder": Nomenar els directors de les empreses públiques amb concursos públics, posar fi al clientelisme, donar suport als emprenedors i als pagesos, i fer que els llibres de text siguin gratuïts.
  • "Sèrbia creix amb nosaltres": Limitar els contractes temporals a 12 mesos, que es controlin els preus dels medicaments, que hi hagi habitatge assequible per a joves i per al personal docent i sanitari, i que hi hagi "un metge a cada poble".
Dues partidàries de la Llista dels Estudiants celebren la victòria, aquest diumenge davant del Parlament de Sèrbia, a Belgrad (Europa Press)

Victòria oficialment liderada per un cardiòleg

L'èxit de la candidatura, anomenada simplement Llista dels Estudiants, ha sorprès a tothom: han aconseguit 141 dels 250 escons del Parlament serbi, 15 per sobre de la majoria absoluta, i han relegat el Partit Progressista de Vucic al segon lloc, amb 103 escons.

La victòria encara és més notable si es té en compte que són les eleccions amb més participació en 35 anys: ha votat el 68,8% de l'electorat i cal remuntar-se al 1990 per trobar-ne una de més alta.

És una candidatura que ha estat gestionada per un moviment descentralitzat i sense lideratges forts, i que ha escollit candidats que són persones sense experiència política, principalment professors universitaris, actors, metges, esportistes, pagesos i altres professionals.

El lideratge oficial, com a cap de llista, l'ha assumit el cardiòleg i professor de la facultat de Medicina de Novi Sad Ilija Srdanovic, però això no vol dir que ell hagi de ser el nou primer ministre del país.

Ilija Srdanovic celebra la victòria electoral amb els braços enlaire i envoltat de seguidors i periodistes a la seu del seu partit.
El cardiòleg Ilija Srdanovic, que encapçala la candidatura de la Llista dels Estudiants, celebra la victòria a les eleccions sèrbies (Reuters/Djordje Kojadinovic)

El repte de gestionar la victòria

De fet, ara el moviment dels estudiants té el repte de convertir aquesta victòria inèdita i històrica en un govern que sigui capaç de portar a terme el programa de la llista i de gestionar el país.

No els resultarà fàcil, per la poca experiència tant dels impulsors com dels candidats escollits, però també perquè no han definit un programa polític gaire precís, i això els ha permès recollir el suport de votants d'ideologies molt diverses.

S'enfronten a un aparell de l'estat controlat fèrriament els últims 14 anys per Vucic i el seu partit, hereu directe del règim de Slobodan Milosevic, acusat de crims contra la humanitat per la guerra de Iugoslàvia.

Milosevic va caure el 2001 per una altra mobilització popular liderada per joves, però els polítics que van gestionar el país després no van desmantellar moltes de les xarxes d'interessos i corrupció que hi havia.

"Cal recuperar l'estat"

Ho explica el jurista Savo Manojlovic, candidat a la Llista dels Estudiants, que diu que volen que al país "hi imperi la llibertat i la justícia" i que "qui hagi infringit la llei, afronti les conseqüències":

Cal recuperar l'estat, segrestat pels qui se'n van apoderar i el van fusionar amb el crim.

Molt probablement, el nou govern se centrarà en la regeneració democràtica sense modificar la política exterior del país, amb bones relacions tant amb Rússia com amb la Unió Europea, i continuaran sense reconèixer la sobirania de Kosovo.

En tot cas, cal destacar que els estudiants han sabut transformar la indignació en una organització política molt exitosa prometent institucions que funcionin en un estat de dret amb separació efectiva de poders.

També que ha derrotat una concepció diametralment oposada de l'estat, la de Vucic, molt personalista i basada en la concentració del poder en poques mans i amb un control ferri dels mitjans de comunicació.

Partidaris de la Llista dels Estudiants ballant al Parc dels Pioners, aquest dilluns a Belgrad (Reuters)

Encara han de pair la victòria

De moment aquest dilluns els guanyadors s'han dedicat a desmantellar el campament que partidaris de Vucic i el seu partit havien instal·lat en un parc de Belgrad al davant mateix del Parlament serbi.

Han calat foc a vehicles de la campanya del Partit Progressista de Vucic i han convertit el parc en pista de ball, per celebrar una victòria treballada durant un any i mig de preparació.

Nevena, una estudiant que ha participat en el desmantellament, ha explicat a les càmeres que "tothom està eufòric" però que encara no s'acaben de creure que la victòria sigui real:

S'ha de pair per creure'ns que això està passant de debò.

Pots recuperar el capítol de la sèrie documental "Punt de no retorn" de Raül Gallego dedicat al moviment dels estudiants a Sèrbia:

Temes relacionats

Avui és notícia

Més sobre Sèrbia

Mostra-ho tot