Els estudiants de Sèrbia, pioners a Europa: de protestar al carrer a competir a les eleccions
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
Ara que les protestes d'estudiants sacsegen tot Europa, a Sèrbia -lluny de les portades dels grans mitjans- els universitaris porten dos anys impulsant de manera ininterrompuda manifestacions massives als carrers. I aquest diumenge es presenten a les eleccions per mirar de guanyar el govern.
Per primer cop, després de 12 anys en el poder, el nacionalista Aleksandar Vucic pot caure derrotat per aquesta candidatura estudiantil.
Han arribat a liderar les enquestes amb un programa de mínims, basat en dues promeses bàsiques: posar fi a la corrupció i restaurar l'estat de dret, molt tocat per la deriva autoritària de Vucic que denuncien les entitats prodrets humans.
"Fer coses diferents", la recepta dels estudiants
Els universitaris han desplegat una campanya porta a porta nascuda a les facultats, al marge dels partits opositors de tota la vida, i sense cap líder central.
Els joves, però, han defugit d'anar a les llistes. Hi van professors i acadèmics sense experiència política; proposats, això sí, pels estudiants.
Els universitaris, sobretot, el que fan és una feina de formiga per mantenir la campanya activa des de l'ombra. L'Aleksandar és un estudiant de Dret de 21 anys, i es dedica a ajudar els serbis que volen votar-los des de l'estranger.
En una entrevista amb Catalunya Ràdio, diu que la llista estudiantil ha pogut connectar amb votants de totes les edats perquè han trencat motlles.
Vam recórrer a peu centenars de quilòmetres per tot Sèrbia. Hem visitat gairebé cada racó del país. Hem impulsat protestes massives. Vam fer tot el que teníem al nostre abast abans de demanar a la gent el seu vot.
Des dels barris de Belgrad fins als pobles més petits del camp, els estudiants s'han donat a conèixer per tot el país amb un discurs ideològicament transversal per captar el màxim de vots. A la seva llista hi ha gent de dretes i d'esquerres, units amb l'objectiu d'enderrocar Aleksandar Vucic.
També hi ha gent que és prorussa, gent que és europeista... Però tots compartim els mateixos principis fonamentals. Volem un país en què l'estat de dret s'apliqui a tothom igual. Amb la mateixa llei per a tothom.
I amb aquesta estratègia, han aconseguit que la majoria dels partits opositors retirin les seves candidatures per concentrar el vot en la llista dels estudiants.
És una maniobra calcada a la que també va seguir l'oposició democràtica a la veïna Hongria per derrotar Víktor Órban, després de 16 anys en el poder.
Aquest paral·lelisme recorda el de Vucic, perquè tots dos líders encarnen el viratge cap a l'autocràcia electoral.
Segons l'institut V-Dem, són sistemes on se celebren eleccions, però sense un marc de llibertats civils i garanties democràtiques que garanteixin una competència justa entre els diferents partits que s'hi presenten.
El fantasma del frau electoral
A Sèrbia, les eleccions arriben després d'una campanya desigual, marcada per l'espionatge als opositors, les coaccions als votants i els dubtes en la composició del cens, segons denuncien les ONG prodrets humans.
"Unes eleccions no només es manipulen embotint més vots dins d'una urna", assegura a Catalunya Ràdio l'analista Ivan Juric, que treballa a CERTA, l'entitat de referència a Sèrbia per a l'observació independent dels processos electorals.
A Sèrbia, hi viuen 6 milions i mig de persones. I el cens electoral també és de 6 milions i mig de persones. Això sembla bastant il·lògic.
CERTA denuncia que el govern serbi es nega a dur a terme una auditoria independent del cens electoral. Per això, Juric té "poca confiança" en la seva validesa i denuncia casos de blocs d'edificis on hi ha empadronades més persones de les que hi poden viure.
"Normalment, sempre és gent que té lligams amb el partit que governa", sentencia. A part d'això, també explica que el vot clientelar està molt estès a Sèrbia.
La feina de molta gent depèn d'empreses estatals o de l'administració pública. S'exerceix una gran pressió sobre ells perquè votin el partit governamental.
El control del sistema judicial, l'ús de recursos econòmics estatals per fer campanya a favor del partit governamental i la falta de pluralitat als mitjans de comunicació, siguin públics o privats, són altres factors que juguen a favor de Vucic.
Segons l'anàlisi feta per CERTA, al conjunt de les televisions d'abast estatal, l'oposició només ha ocupat el 28% del temps dels informatius. El partit governamental, el 72% restant. Segons els càlculs d'aquesta ONG, Vucic ha fet més de 500 declaracions institucionals per televisió des de principi d'any.
Gent que ve expressament
CERTA també denuncia els obstacles perquè els ciutadans a l'estranger puguin votar. Tot i que s'ha duplicat el nombre de sol·licitants, el govern ha reduït el nombre de col·legis electorals per als serbis a la diàspora.
N'hi ha molts, com l'Aleksandar, un serbi que treballa de metge a Alemanya, que han decidit tornar a casa per agilitzar el procés, atès que tampoc està contemplat el vot per correu. S'acosta al micròfon de Catalunya Ràdio, al centre de Belgrad, per explicar el seu cas.
M'he quedat fins diumenge per poder votar. Per mi, és més fàcil votar a Sèrbia. A Alemanya hauria de conduir 300 quilòmetres fins arribar al meu col·legi electoral.
Pel carrer, molta gent té por de parlar sobre les eleccions. Alguns temen que els pugui passar factura a la feina o, fins i tot, amb la matrícula dels seus fills a l'escola. D'altres, surten del pas dient que no els interessa la política.
La Ielena és una dona que sí que accedeix a conversar amb Catalunya Ràdio. Es considera nacionalista -com Vucic- i de dretes, però assegura que aquest cop votarà la llista dels estudiants, perquè està farta de la "corrupció total" que diu que hi ha a Sèrbia.
Setze morts i uns contractes irregulars
De fet, la corrupció està en l'origen de les protestes massives dels estudiants que han propiciat la convocatòria d'eleccions anticipades d'aquest diumenge.
En les primeres mobilitzacions, els joves demanaven justícia per la mort de 16 persones, el novembre del 2024, per l'ensorrament d'un sostre a l'estació de tren acabada de restaurar a Novi Sad, la segona ciutat de Sèrbia.
La protesta, però, va anar a més quan una investigació va assenyalar que hi va haver irregularitats en els contractes de les obres de reforma, i que es van emprar materials de mala qualitat en la construcció de la marquesina ensorrada.
La UE, cada cop més lluny
La falta d'avenços en la lluita contra la corrupció i la deriva autoritària de Vucic han reduït les opcions de Sèrbia d'entrar a la Unió Europea.
Sèrbia és país candidat, però des de l'any 2021 no hi ha avenços en les negociacions. Segons una enquesta de CERTA d'aquest juny, la societat sèrbia es troba força dividida entre acostar-se a Rússia o a la UE.
De fet, la negativa del govern serbi a imposar sancions contra Moscou arran de la guerra d'Ucraïna ha allunyat encara més la relació amb Brussel·les.
I Vucic s'aprofita d'aquesta situació per "navegar entre dues aigües", segons explica a Catalunya Ràdio l'analista del Centre d'Estudis Europeus Berta López Domènech, una catalana experta en els Balcans.
Assenyala que la proximitat de Vucic amb el Kremlin li dona un accés econòmic als carburants russos. I a més a més, es garanteix el veto de Rússia al Consell de Seguretat de l'ONU per evitar l'aprovació de resolucions compromeses per a Sèrbia, per exemple, sobre Kosovo.
Al mateix temps, López Domènech explica que mantenir-se com a país candidat per entrar a la UE fa que el govern serbi continuï rebent les ajudes milionàries que Brussel·les paga a tots els seus aspirants.
Per això, considera que Vucic està més interessat a "mantenir l'statu quo actual de país candidat" que no pas en entrar a la UE, cosa que implicaria haver de democratitzar les estructures de l'Estat.
Vucic es beneficia de qüestions econòmiques sense haver de dur a terme reformes complicades en matèria d'estat de dret o de lluita contra la corrupció
La UE continua sent el principal inversor i soci comercial de Sèrbia, però en els últims anys la Xina també ha guanyat pes en aquest àmbit.
Les eleccions d'aquest diumenge, doncs, també tindran una lectura en clau geopolítica. López Domènech creu que aquests comicis poden ser un últim tren per evitar un distanciament més profund entre Sèrbia i la UE.
