El preu de l'electricitat continua encarint-se a les portes de l'hivern: com pot afectar la factura

Encendre el llum cada vegada és més car. El preu de l'electricitat no ha parat d'enfilar-se des de principis d'any. Els clients del mercat regulat ja ho han notat i, a poc a poc, ho notaran també els del mercat lliure. Molts ja han rebut cartes de la seva comercialitzadora en què se'ls informa d'un increment de preus i l'explicació que els hi donen és la durada del conflicte a l'Orient Mitjà.

"La inestabilitat geopolítica fa mesos que està encarint el cost de l'electricitat i ens obliguen a actualitzar les tarifes", explica una comercialitzadora en una d'aquestes cartes als clients. "Hem intentat repercutir aquesta pujada el mínim possible, i amb aquesta renovació ajustem el teu contracte a aquesta realitat del mercat", explica una altra. I és que el conflicte fa mesos que dura i està portant el gas a nivells que ens recorden la darrera crisi energètica, la del 2022, conseqüència de la invasió de Rússia a Ucraïna.

Aquesta setmana el TTF, el gas de referència a Europa, tancava en 93,85 €/MWh, un nivell lluny encara dels més de 300 euros a què va arribar l'agost del 2022, però es tracta de la xifra més alta en el que portem d'any i suposa multiplicar per tres els 29 euros a què cotitzava a principis d'any.

Preu de gas i electricitat, vasos comunicants

Un gas més car acostuma a traduir-se en una electricitat més cara. La raó és que, tot i l'avanç que s'ha fet en renovables durant els darrers anys, les centrals de cicle combinat, que cremen gas per generar electricitat, continuen sent imprescindibles durant moltes hores del dia per cobrir tota la demana. Sobretot al matí i al vespre, quan el sol no escalfa prou o ja no hi és i bufa poc vent.

A més, pel funcionament del mercat elèctric –un mercat marginalista–, el preu del gas acaba contagiant el preu de la resta de tecnologies. Agnès Lomascolo, fundadora de la consultora energètica Nubec, explica que "no importa si en un moment tenim un 60% de renovables, que si és el gas el que està fixant el preu, totes les tecnologies anteriors cobraran el seu preu".

És a dir, si s'han d'activar centrals de gas per acabar de cobrir la demanda, el preu al qual ofereixin l'energia serà també el preu que rebran la resta de centrals nuclears i plantes renovables, tot i que hagin ofert la seva energia a un preu més baix. És el que sovint s'anomena "beneficis caiguts del cel".

En condicions de mercat normals, aquests ingressos s'accepten. S'entén que és la manera que les renovables, per exemple, recuperin part de la inversió feta. I és que a les hores centrals del dia –quan hi ha prou renovables per prescindir del gas– els preus es desplomen. Si aquests preus baixos es mantinguessin durant totes les hores, la rendibilitat d'aquestes plantes quedaria molt compromesa i també les futures inversions.

El fantasma del 2022

Aquest setembre el preu mitjà del megawatt hora al mercat majorista ha tancat per sobre dels 140 euros. I en el que portem de mes ja s'acosta als 160; de fet, és un nivell molt similar al de l'octubre del 2022. Uns nivells alarmants perquè durant aquella crisi es van veure preus per sobre dels 500 €/MWh molts dies.

És cert que l'impacte del que passa en aquest mercat majorista s'ha suavitzat en la factura. Ara, la tarifa regulada es compon de la cotització diària d'aquest mercat, però també dels mercats de futurs, que en contextos alcistes com el d'ara ajuden a suavitzar les pujades de preu.

L'escenari actual, però, no convida a l'optimisme. Entrem en un moment de l'any en què el pes de les renovables a la matriu energètica recula, perquè, amb menys hores solars, la fotovoltaica perd pes. I això passa a les portes de l'hivern, quan el consum torna a augmentar per alimentar els radiadors i escalfar les llars.

Per tant, en el que pugui passar els mesos vinents hi tindrà molt a veure la meteorologia. Els analistes plantegen tres escenaris. "Un primer escenari és aquell en què el conflicte geopolític s'arregla –més o menys– i llavors podríem veure caigudes al mercat gasista i això es podria traslladar al mercat elèctric", explica Lomascolo.

"Un altre escenari és que tinguem moltes renovables i, tot i que el conflicte continuï, si tenim la sort de tenir molta eòlica aquest hivern la situació també podria ser millor", continua. I, per últim, "hi ha una tercera situació, en què podem tenir onades de fred molt greus, el conflicte no se soluciona i, a més, no tenim eòlica", apunta. Aquesta és la situació més temuda, perquè aquí els preus sí que podrien disparar-se com ara fa quatre anys.

Torna el topall del gas

Davant aquest escenari, els governs europeus han engegat diferents ajudes i subsidis. Itàlia, un dels més afectats, acaba d'aconseguir el vistiplau europeu per aprovar un mecanisme similar al "topall del gas" que Espanya i Portugal van aconseguir engegar durant la crisi anterior apel·lant a l'excepcionalitat europea i que va estar vigent des del juny del 2022 fins al desembre del 2023.

De fet, mentre que a la majoria de països europeus el preu del megawatt hora oscil·la de mitjana al voltant dels 160 euros en el que portem de mes, a Itàlia supera els 222 €/MWh. "Itàlia és un país que està molt poc connectat amb la resta d'Europa, però, al contrari de la península Ibèrica, no ha fet tota aquesta revolució renovable tan ràpida i, per tant, pateixen molt aquests grans preus", explica Mar Reguant, investigadora ICREA a l'Institut d'Anàlisi Econòmica del CSIC.

Els detalls definitius del model italià i les condicions de la seva aplicació s'han de concretar. La previsió és que pugui entrar en funcionament al gener i l'objectiu és que l'elevat preu del gas no acabi impactant de forma tan directa en el preu de l'electricitat.

De fet, que es volgués recuperar d'alguna manera aquest mecanisme ja era previsible, segons Reguant. "Molts economistes europeus ja vam escriure una carta oberta durant la guerra d'Ucraïna per demanar que aquest tipus d'excepcions s'implementessin a escala europea, volíem que Europa ja tingués un mecanisme que en situacions de crisi es pogués posar en marxa", assegura.

Aquest mecanisme aconsegueix esmorteir part de la pujada sense posar en risc els comptes dels estats, explica Reguant, "perquè aquesta crisi és un problema de distribució de renda, hi ha tot aquest cost elevadíssim, hi ha empreses que obtenen beneficis molt alts, això és molt i molt costós per a les arques públiques de subvencionar":

Mar Reguant creu que el mercat marginalista funciona en situacions normals, "fins i tot a preu zero, però en condicions d'excepcionalitat s'ha d'intervenir perquè l'electricitat és un producte bàsic". El govern espanyol, però, no ha obert la porta a recuperar el topall del gas. De moment, només preveu rebaixes de l'IVA en el rebut de la llum –que passaria del 21% al 10%– si durant els mesos vinents l'electricitat acumulés pujades interanuals superiors al 15%.