Les reserves europees de gas, en el nivell més baix dels últims cinc anys: què implica?

Els mesos d'estiu Europa aprofita per omplir els dipòsits de gas de cara a l'hivern; la demanda acostuma a caure i, a més, els preus solen ser més baixos. Aquest any, però, les reserves estan al nivell més baix dels darrers cinc anys.

L'any passat per aquestes dates les reserves europees superaven de mitjana el 77%, ara estan al 64%. De fet, estan també per sota dels nivells dels últims 5 anys.

Espanya es troba en més bona situació, amb un 73% dels dipòsits plens, però lluny de les recomanacions de Brussel·les. De fet, la UE –arran de la crisi del 2022– va marcar-se com a objectiu mantenir els dipòsits al 90% abans del novembre. L'estiu passat la norma es va flexibilitzar: es permetia assolir només un 80% i s'allargava el termini fins al desembre.

I per què s'ha arribat a aquesta situació?

Ha estat un estiu atípic. D'entrada, les fortes onades de calor a Europa han incrementat la demanda d'electricitat per alimentar aires condicionats i ventiladors.

I, al mateix temps, una desena de centrals nuclears europees han hagut de tancar a l'estiu o reduir la seva producció per problemes de refrigeració. El seu forat l'han cobert en bona part les centrals de cicle combinat. I tot plegat ha fet que s'hagi cremat més gas del previst i s'hagin buidat encara més els dipòsits just quan s'havia de fer el contrari.

A aquesta situació s'hi suma un preu del gas massa elevat. És un desincentiu per omplir els tancs, com explica Antonio Delgado, director general de la consultora Aleasoft Energy Forecasting: "Els que han d'omplir les reserves sempre esperen trobar més bon preu per vendre el gas més car a l'hivern, però si ja veuen que el preu actual està al mateix nivell que a l'hivern, llavors no tenen aquesta necessitat imperiosa de comprar."

Europa, més preparada que el 2022

Quan va esclatar la crisi energètica del 2022, el gruix del gas –prop del 45%– entrava a Europa a través de gasoducte provinent de Rússia. Per això, quan Vladímir Putin va tancar l'aixeta dràsticament, Europa va entrar en pànic. Hi havia una por real al desabastiment. Ara aquesta possibilitat queda més lluny; el problema seran els preus.

Aquella crisi va servir per canviar moltes coses en la política energètica europea. El preu del gas es va disparar per sobre dels 300 euros/MWh a l'agost i va obligar els veïns europeus a buscar nous proveïdors més fiables.

Al final, no va faltar gas. Es va reduir el consum i es van construir plantes de regasificació en temps rècord per importar gas natural liquat (GNL). El gas deixava d'entrar principalment per gasoducte per entrar en vaixell.

"Pensa que el gas de gasoducte, si s'interromp, ho perds tot. Quan tens GNL això no passa, perquè tens centenars de vaixells que poden arribar a desenes de ports: hi ha flexibilitat", aclareix Antonio Delgado. Europa ha guanyat una oferta més diversificada.

Per tant, què passa si no s'omplen els dipòsits en la data prevista? Els experts hi treuen importància. "Ara la situació és totalment diferent, el gas ve fonamentalment en vaixell, metaners de GNL, tot Europa s'ha preparat amb plantes de regasificació, no hi ha cap perill de desabastiment, el problema serà el preu", conclou Delgado.

I és que, segons explica Delgado, els dipòsits tenen una finalitat estratègica, però no intervenen en el preu. "Si el dipòsit està ple i el preu internacional puja, el que ven ho vendrà a preu de mercat. I el mateix passa a la inversa: si el preu baixa, tot el que s'hagi comprat ara es vendrà perdent-hi diners", apunta.

Més competència en un mercat globalitzat

El mercat del gas natural liquat és global, els vaixells se'ls endú el millor pagador. Els metaners poden desviar-se –i ho fan– cap al comprador que pagui més. L'origen i el destí del gas no venen marcats per una canonada.

En una situació com l'actual, això es veu clarament. Els metaners que travessaven l'estret d'Ormuz viatjaven principalment a Àsia, que ara –amb el flux interromput– intensifica la seva competència amb Europa pel gas dels Estats Units. "Àsia és la fàbrica del món, necessiten molt gas, molta energia, i estan disposats a pagar el que faci falta", expliquen des de Aleasoft.

I ja ho estan fent. El GNL que surt dels Estats Units viatjava majoritàriament a Europa, però el conflicte ha canviat les coses i el juny passat part d'aquests vaixells han canviat la ruta, fins al punt que ja n'hi ha més que descarreguen a l'Àsia que a Europa.

Gas i llum més cars aquest hivern

Amb aquest escenari, l'encariment de l'electricitat aquest hivern serà inevitable. El gas continua sent indispensable per cobrir tota la demanda d'electricitat i això vol dir que si el gas puja, la llum també ho farà.

Es preveu que els preus de l'electricitat al mercat majorista superaran els 120 euros/MWh, ben bé el doble del nivell que han mantingut durant el primer semestre de l'any, en què de mitjana s'han mantingut al voltant dels 50 euros/MWh:

Els primers a notar-ho seran els clients del mercat regulat. Una part de la seva factura depèn directament del que passa al mercat majorista diari i ja han tingut una factura al juliol més elevada. La tendència s'aguditza encara més a l'agost.

Aquest mes el preu del MWh al mercat majorista ha superat els 118 euros de mitjana; és el doble que l'any passat. Amb tot, queda lluny encara dels nivells del 2022, llavors el preu del MWh va superar els 300 euros. Va ser un preu de vertigen, però és que el tancament dels gasoductes russos va polvoritzar tots els rècords de preus i el gas va enfilar-se per sobre dels 330 euros/MWh. Ara, ronda els 67 €, el doble que fa un any.

"El preu de l'electricitat pujarà amb tota probabilitat més al novembre i desembre i començarà a caure al març". Ho explica Antonio Delgado, que també adverteix que els que ben segur que ho patiran seran les indústries que consumeixen gas o molta electricitat si no han fet els deures i han comprat l'energia a un preu tancat per cobrir-se davant aquestes situacions.

Però, al marge de la geopolítica, el preu també vindrà determinat per un factor encara menys controlable: la meteorologia. La duresa de l'hivern a Europa marcarà també una diferència en el preu.