Bullying, trencar el silenci, a "Signes dels temps"

Els infants i adolescents víctimes d'assetjament a l'escola o al barri viuen tancats en un infern. Com es pot saber si el teu fill o la teva filla és víctima d'assetjament? I si és assetjador o assetjadora? Quina formació tenen mestres i professors per detectar i erradicar aquesta xacra de les aules? I la resta d'institucions i la societat, què hi poden fer?

Preocupa molt la salut mental dels infants i adolescents. Han augmentat els intents de suïcidi i les autolesions, i cada cop se sent parlar de més casos en què el bullying és el detonant. El cas de l'adolescent de Sallent que es va suïcidar, i que era víctima de bullying, destapa una realitat silenciada.

Per parlar d'aquesta problemàtica, aquest diumenge, "Signes dels temps" entrevista Carmen Cabestany, la presidenta de l'associació NACE, que va ser portaveu de la família. "Vaig estar a Sallent, vaig investigar sobre el terreny i vaig arribar a la conclusió que a més del cas de les bessones argentines, hi ha altres casos, des de fa molt de temps", diu. I respecte als protocols, creu que arriben tard perquè el mal ja s'ha fet. Denuncia que "mentre els centres continuïn sent jutge i part, no hi haurà solució, perquè un centre pot manipular aquest protocol, i nosaltres sabem, que molts cops, això es fa".

Fòbia escolar

Una víctima de bullying somatitza el patiment, el maltractament continuat, i "acaba tenint ansietat, depressió, estrès posttraumàtic, fòbia escolar, ideació suïcida o intent de suïcidi. Compte amb el tema de l'absentisme, perquè no és una cosa banal. Moltes vegades hi ha nois que tenen fòbia escolar, i la fòbia els impedeix entrar al centre educatiu." I explica el cas de la Nadia, alumna de 2n de l'ESO, que va patir bullying. Deia que, si se l'obligava a anar a l'escola, se suïcidaria. La seva mare va anar a l'Associació NACE, que ho va detectar a temps. Cabestany, en l'entrevista, explica com detectar que una filla o un fill pateix assetjament escolar.

La formació és imprescindible

Quina formació reben els mestres i professors a Magisteri, a Psicologia o Pedagogia? Hi ha formació continuada? "Hi pot haver una excepció, però no hi ha formació sobre l'assetjament escolar. I a secundària, a la formació permanent del professorat, tampoc hi ha cursets. Hi ha formació en diversitat, les TIC. I per què no en el bullying, que és un dels temes més greus a les aules?", explica Cabestany, que també es pregunta per què l'assetjament escolar es manté en silenci.

Seguir el cas perquè no rebroti

Carme Cabestany, en el seu llibre "El bullying es cosa de todos" (Libros Cúpula), fa una contundent radiografia del maltractament reiterat que pateixen les víctimes, i que sovint "es manté amagat". També parla de les claus per erradicar el bullying. Considera que si un mestre o professor detecta assetjament no n'hi ha prou amb una o dues intervencions: "Cal actuar bé perquè, si no veus la reiteració, que normalment no es veu, no veus la dimensió del problema i no l'afrontes adequadament. No n'hi ha prou de resoldre; s'ha de seguir el cas perquè no rebroti."

Reportatge: Projecte educatiu a Tetuan

L'ONG marroquina ATIL, amb el suport de l'ONG catòlica Mans Unides, du a terme un projecte educatiu a les zones perifèriques de Tetuan. L'objectiu és impedir la radicalització d'adolescents i joves. La majoria han emigrat del camp a la ciutat, viuen en zones massificades i en escoles amb una alta ràtio d'alumnes. El primer risc és l'abandonament escolar, i després la radicalització.

Fouad Amrani, director d'ATIL, explica que "radicalitzar-se és que es facin d'un grup ultra de futbol, o que tinguin comportaments autodestructius deguts a l'alcohol i altres drogues. I fins i tot, que una minoria s'integri en un grup religiós extremista." ATIL treballa en centres educatius públics. Organitzen activitats extraescolars, com ara esport, teatre, clubs de lectura i escriptura, ràdios escolars, etc. "Tot això millora el rendiment acadèmic dels alumnes." Amrani atribueix l'èxit a l'ONG Mans Unides, que cofinança el projecte: "No ens han deixat mai, ens han donat suport en moments durs, inclús durant la pandèmia. Nosaltres realitzem el projecte en el terreny, però és fonamental l'aposta de Mans Unides, que té un reconeixement nacional."

El programa 

"Signes dels temps" és un dels programes més veterans de TV3, amb 37 anys d'emissió. Actualment, està dirigit i presentat per la periodista Montserrat Esteve Mallofré. Agustí Vila és el realitzador; Imma Segarra Leal, la productora; Joan Grané Terrades, l'ajudant de realització; Sílvia Rodríguez Morató és a la producció; Eulàlia Tort Brodó i Lourdes Rojas Planas a la redacció i Àngels Serres Créixams a la documentació.  

El programa vol ser un espai de reflexió obert i pròxim sobre l'actualitat de l'Església catòlica, amb protagonistes d'aquí i d'arreu del món que treballen per defensar els drets humans, la cultura de la pau i la no-violència, l'espiritualitat, la justícia social i la sostenibilitat del planeta. "Signes dels temps" tracta temes pròxims a la realitat quotidiana, tenint en compte els valors cristians, i reivindica el sentit de la vida religiosa en una societat cada cop més secularitzada. A més, amplia la mirada cap a l'ecumenisme, el diàleg interreligiós i la saviesa de les tradicions.

tv3.cat/signesdelstemps
twitter.com/signesdelstemps
facebook.com/signesdelstemps