Cada any es registren 6.000 donants de moll de l'os a Catalunya, però no són suficients

Cada any es fan més de 6.000 donacions de medul·la òssia a Catalunya, que ja compta amb més de 84.000 donants en el registre internacional que els gestiona. Trasplantar la medul·la òssia és, moltes vegades, l'única opció de tractament en determinats càncers de sang, com leucèmies i limfomes.

Aquest dissabte es commemora el Dia Mundial del Donant de Medul·la Òssia i els professionals aprofiten per fer una crida a incrementar les donacions.

Actualment, només un 25% dels malalts que necessiten un trasplantament troben un donant compatible dins de la família. Per a la resta, es busca entre un registre de donants que, arreu del món, arriba als 44 milions de persones i que a Catalunya està gestionat per la Fundació Josep Carreras.

 

Un registre mundial per trobar donants compatibles

No tothom que és al registre s'acaba convertint en donant efectiu. Només ho acaben sent un de cada 730 homes i una de cada 1.900 dones. Ser donant implica entrar a formar part d'un banc de dades a nivell mundial.

El director d'aquest registre, el doctor Sergi Querol, explica que "les dades es comparteixen en aquest registre i quan un pacient ho necessita és on es busca un donant compatible".

Que un pacient trobi un donant compatible no és fàcil. A Catalunya, en deu anys, poc més de 500 persones han resultat ser compatibles amb algun pacient. La seva sang ha "fet match" amb la d'alguna altra persona i s'ha fet el procés de donació efectiva de la seva medul·la òssia.

És el que li va passar a la María José. Es va fer donant als 22 anys i, un any després, ja hi van contactar perquè havien trobat un pacient que podria ser-hi compatible. A partir d'aquí va començar un procés que explica que va ser molt senzill: "No és dolorós per res del món. La gent es pensa que t'han de punxar l'os, i això no és gens habitual."

"És més una por visceral que res que hagi de fer por de veritat."

Segons dades de la Fundació Josep Carreras, més del 60% de les donacions que es fan a l'Estat travessen fronteres i arriben a països tan llunyans com Sud-àfrica, Nova Zelanda i l'Argentina.

Tot i que la confidencialitat de donant i receptor és total, l'entitat ofereix la possibilitat de fer de mitjancera entre qui dona i qui rep. La María José, per exemple, explica: "La Fundació Josep Carreras em va fer arribar una carta en anglès. Era una carta preciosa dient que gràcies a aquest acte altruista aquesta persona que no coneixia podria gaudir més temps de la seva família, de fer les coses que li agraden."

"A la carta em deia que cada dia el sentia com un regal, i jo no parava de plorar llegint-la."

Qui pot ser donant?

Els requisits per ser donant són mínims. Només cal tenir entre 18 i 40 anys i gaudir d'una bona salut.

Estadísticament, però, els homes joves són els que tenen més possibilitats de ser compatibles amb un receptor. El doctor Querol explica que això passa pels canvis que provoquen els embarassos en el sistema immune de les dones. "Hagin tingut un part o no, l'embaràs provoca canvis en els limfòcits, una mena de vacunació que fa que les cèl·lules es tornin més vigoroses al rebuig."

Les dades indiquen que "un donant baró i jove tindrà un petit percentatge més alt de tenir èxit amb la teràpia", i per això "si tenim diversos donants compatibles, en igualtat de condicions, un baró jove es demostra més segur per al trasplantament".

La donació de medul·la no requereix ingrés i, de les donacions en vida, és l'única en què les cèl·lules es regeneren al 100%.