Cada cop més acomiadaments individuals: no totes les reestructuracions d'empresa es fan amb ERO
Els empresaris s'adapten a les noves circumstàncies de mercat o de producció, o als canvis tecnològics, ajustant les plantilles de manera continuada. Ho fan amb acomiadaments quirúrgics o incentivant –generalment, amb bones condicions econòmiques– la sortida dels treballadors. Eviten així arribar a una situació extrema que els comporti haver d'acomiadar un bon gruix de la plantilla per la via d'un expedient de regulació d'ocupació.
És un degoteig constant que es detecta en les estadístiques de conciliacions individuals d'acomiadaments del Departament d'Empresa i Treball.
De fet, gairebé tots els acomiadaments acaben passant pels serveis de mediació de la Generalitat. En principi, hi van els treballadors que no estan d'acord amb el motiu de l'acomiadament o amb les condicions que ofereix l'empresa i demanen la conciliació com a pas previ a la via judicial. Però també hi van els casos en què hi ha acord entre les dues parts, per deixar-ne constància administrativa, cosa que facilita altres temes com el de la tramitació de l'atur o la fiscalitat de les indemnitzacions que hagi pogut percebre el treballador.
L'advocat laboralista Andrés Pérez Subirana alerta que és un tràmit important i necessari: "La raó és que s'exigeix (un acte de conciliació) perquè la indemnització per acomiadament estigui exempta de l'IRPF. A més, és un document públic, com si fos una sentència. Per tant, és la manera."
L'estadística demostra que els acomiadaments individuals afecten milers de persones cada any. Si el 2016 van ser 44.297 les persones que consten com acomiadades, en el registre del 2025 van ser 66.081. Han crescut cada any i, aquest 2026, fins a l'agost ja se n'havien comptabilitzat 46.846, un 7,5 % més que en el mateix període de l'any passat.
En canvi, els afectats per un ERO van més lligats al cicle econòmic i a les necessitats de l'empresa per adaptar-s'hi i ni de bon tros afecten tantes persones. Les xifres tenen oscil·lacions en els últims deu anys. Després del pic d'11.006 acomiadats en un expedient col·lectiu, les xifres van retrocedir per tornar a pujar sostingudament des del 2023. Aquest any fins a l'agost hi ha 5.125 persones que han estat acomiadades en un expedient d'aquest tipus.
El soci del despatx d'advocats Cuatrocasas David Isaac Tobia destaca que l'ERO és un procediment molt reglat que obliga les parts a negociar i intentar trobar solucions: "Probablement, estava demonitzat, fins i tot per aspectes reputacionals de la companyia, però actualment moltes companyies assumeixen que és una manera ordenada i lògica de negociar una solució."
Els empresaris busquen subterfugis
Tot i que la llei preveu la possibilitat d'acomiadar un treballador procedentment amb una indemnització de vint dies per any treballat en nombrosos supòsits documentats i justificats, no sempre es fa així.
Alguns advocats laboralistes consultats per 3CatInfo, coincideixen que augmenten les empreses que busquen maneres diferents d'ajustar la plantilla. Són els que ho volen fer de manera més ràpida i sense haver d'explicar la seva situació econòmica o de producció.
I, segons Andrés Pérez Subirana, moltes vegades opten per reduir plantilles fent acomiadaments individuals per motius disciplinaris amb un patró. L'empresari, abans de demostrar la causa disciplinària, ja reconeix la improcedència i ofereix la indemnització de 33 dies per any treballat que marca la llei. Així, segons Pérez Subirana, l'empresari, "pagant 33 dies, elimina discussions possibles, que si ho fessin de manera col·lectiva potser serien més problemàtiques".
La lentitud de la justícia
Si el treballador opta per anar a la via judicial, llavors cal esperar que es fixi la data del judici, però amb la saturació dels jutjats, també dels socials, la data del judici pot ser a un any, dos anys i fins i tot a tres anys vista. Una situació que molts advocats diuen no haver vist mai.
Per això ara els advocats dels treballadors acostumen a plantejar la nul·litat de l'acomiadament si tenen arguments suficients. Així, si el jutge declara que l'acomiadament és nul, el treballador ha de ser readmès i, a més, pot cobrar els salaris de tramitació, o sigui els que li haurien pertocat des de la data de l'acomiadament fins a rebre la sentència.
Aquesta és l'única via ara per cobrar els salaris de tramitació que la reforma laboral del 2012 va eliminar en els altres casos. Abans d'aquesta reforma també els podia cobrar qui hagués patit, segons el jutge, un acomiadament improcedent.
Les reformes posteriors a la del 2012 no han revertit.
El cas de Salvat
Un dels últims casos que hem conegut és el de la farmacèutica Salvat, que ha decidit traslladar la producció que feia a la planta d'Esplugues de Llobregat a Alcalá de Henares, i per això està negociant amb els representants dels treballadors un acord per moure 143 treballadors a Madrid en els pròxims tres anys.
És una possibilitat, la de la mobilitat geogràfica, contemplada en el conveni de les indústries químiques, i la llei preveu que hi ha d'haver una negociació entre empreses i representants dels treballadors de quinze dies.
Ara són a la meitat de les negociacions i els treballadors estan preocupats i consideren que per a molts serà difícil poder assumir el trasllat a Madrid. La persona que no accepti anar a treballar a la planta d'Alcalá de Henares haurà d'optar per acceptar un acomiadament procedent amb una indemnització que, segons estableix la llei, són vint dies per any treballat.
Els representants dels treballadors asseguren que l'empresa té beneficis i que hauria de tenir en compte que molts d'ells fa dècades que treballen a la planta de producció d'Esplugues.
Salvat argumenta que és un canvi necessari perquè la planta d'Esplugues està obsoleta i, en canvi, la d'Alcalá de Henares –més moderna– està infrautilitzada i ha triat aquesta via en comptes de presentar un expedient de regulació de plantilla.