Què expliquen els ERO de les últimes setmanes: les empreses es reestructuren i no tot és per la IA

Les empreses quan tanquen els comptes d'un any comencen a marcar les estratègies per assegurar els beneficis i la bona marxa de la companyia per al següent. Aquest any algunes de les multinacionals amb centres de treball a Catalunya, han plantejat retallades de plantilla per fer front a diverses situacions. Algunes de les multinacionals tecnològiques amb guanys i molt camí per fer, han optat per incloure en el seu full de ruta acomiadaments i automatització de feines per poder dedicar més diners al desenvolupament i la implantació de la intel·ligència artificial.

Majorel, una empresa dedicada als serveis d'atenció al client i moderació de continguts, ha fet reestructuracions de plantilla i ha portat feines, segons els sindicats, a altres països des que la va comprar una multinacional, Teleperformance. Ara està negociant amb els sindicats les condicions per acomiadar 347 persones a Catalunya i 422 a Saragossa al·legant pèrdues.

La multinacional francesa Capgemini ja ha tancat un preacord amb els sindicats per acomiadar 700 persones a tot Espanya, 130 a Catalunya. La tecnològica justifica l'expedient per l'impacte de la IA en l'organització i les feines a l'empresa i també a l'entorn incert de canvis que hi ha en aquest sector.

Per a l'advocada i sòcia directora del Departament de Dret Laboral de Baker Mckenzie, Mireia Sabaté, l'impacte de la IA en l'organització de les empreses encara és difícil de mesurar. El que es nota, segons ella, es la tendència de les empreses, sobretot de les tecnològiques, en justificar algunes de les reestructuracions per la implantació de la intel·ligència artificial i els canvis d'organització que comporta.

Sabaté afegeix que, en general, les empreses estan introduint a poc a poc processos de digitalització i automatització i que això es tradueix en un degoteig d'acomiadaments individuals. Per això conclou que "hem d'estar atents a les causes que poden venir d'una digitalització o d'una implementació d'intel·ligència artificial".

No tot és IA

Nestlé amb l'entrada del nou president, Pablo Isla, va posar en marxa una reestructuració a tot el món amb la intenció de reduir costos. A Espanya ha plantejat un expedient de regulació que afecta 300 persones, més de la meitat a Catalunya i amb especial incidència a les oficines d'Esplugues de Llobregat, on hi ha també el departament de vendes.

Tot i que hi haurà reduccions de personal a les cadenes de producció, el fet que el gruix sigui a les oficines fa pensar als sindicats que IA i deslocalització de serveis hi tenen molt a veure. Amb manifestacions i negociació esperen poder reduir, tant com puguin, la xifra de 158 sortides de les oficines de Barcelona, els 12 de Girona i els vuit de Reus que hi ha sobre la taula.

A l'empresa de repartiment a domicili, Glovo, la negociació ha rebaixat les xifres de l'expedient obert, que a Catalunya afectava 143 repartidors. L'afectació definitiva s'anirà negociant i concretant els pròxims dies. L'ERO arriba tot just un any després que l'empresa canviés el seu model de contractació obligat per la "llei rider".

El sector industrial es reestructura

Però dels acomiadaments col·lectius que s'han plantejat o s'estan negociant aquesta última setmana també n'hi ha un bon gruix d'empreses industrials.

Nissan, que va tancar la seva fàbrica de la Zona Franca el 2020, planteja ara acomiadar una part dels treballadors que li queden a Catalunya. La proposta és deixar sense pràcticament treballadors el centre de recanvis –125 de 137– que els sindicats veuen com un tancament encobert. A més aprimarà també la plantilla del centre tècnic.

Ficosa, la multinacional catalana de components per a l'automoció obre una nova etapa amb la família Pujol. Fundadora de l'empresa, ara n'ha recuperat el control després d'anys de tenir com a soci majoritari a Panasonic. En plena transició cap al cotxe elèctric, Ficosa ha plantejat una reducció de plantilla del 21% –172 treballadors– a la planta que té a Viladecavalls, mentre busca noves oportunitats de negoci en la indústria de Defensa.

Una paradoxa: bons indicadors econòmics i problemes a les empreses

Segons el soci de la consultora Metyis, Joan Josep Berbel, es veuran més reestructuracions d'empreses, sobretot en alguns sectors com el de l'automoció i tota la cadena d'empreses que en depenen, per exemple les de components mecànics. També en el sector del plàstic o del paper que està exposat a situacions de mercat que ja ha provocat reestructuracions o, fins i tot, tancaments, com el de les plantes d'Internacional Paper ara fa uns mesos a Valls i Montblanc.

Berbel assegura que hi ha una paradoxa. Mentre la situació macroeconòmica dona bons resultats, bons indicadors d'ocupació i de creixement de l'economia, en general, quan es mira cap a les empreses la cosa canvia.

Algunes ja fa temps que han intentat superar les dificultats i les tensions de la situació fent expedients temporals, però ara hi ha moltes opinions que aconsellen que en el cas que la situació de l'empresa sigui realment dolenta, és molt millor presentar un expedient per acomiadar treballadors i, de pas, donar més seguretat als treballadors afectats.

Per Berbel, l'estructura de la indústria catalana –moltes empreses proveïdores o propietat de grans multinacionals– és un problema: "La dimensió de l'empresa a Catalunya no té l'escala adequada per competir amb altres plantes del mateix grup a escala internacional, el que fa que la temptació pel tancament o deslocalització sigui forta. Per tant, el creixement és una condició per fer empreses més resistents. I això que sempre ha estat una necessitat, ara és una urgència."

És una descripció que pot explicar el cas de l'empresa catalana de cafeteres Quality Espresso, amb seu a la Zona Franca i que va ser comprada el 2018 per una multinacional italiana. Aquesta setmana ha comunicat que tancava la planta de producció i que podria deixar sense feina, segons càlculs dels sindicats, 80 de les 117 persones que hi ha en plantilla.

Concurs de creditors, un cas a part

Una situació diferent és la de Serra Soldadures, una empresa del metall de la Zona Franca, especialitzada en fer soldadures d'alta qualitat per als sectors d'aeronàutic i d'automoció. Va presentar concurs de creditors i ara l'administrador i la Generalitat busquen –a contrarellotge– altres empreses que es puguin quedar el negoci. Seria una manera de donar una solució a les 180 persones que hi treballen i, de retruc, també evitar els efectes que un tancament podria tenir per a les empreses vinculades.

De tota manera, en aquest cas també es reprodueix la situació d'empresa catalana, que acaba formant part d'una multinacional i que davant d'alguna dificultat decideix vendre's la planta.

Altres empreses del metall també passen moments complicats. Ruffini, de Rubí, especialitzada en injecció d'alumini, ha presentat concurs de creditors voluntari al jutjat. Té 130 treballadors que ara queden pendents del que pugui resoldre l'administrador concursal.

Només les dues primeres setmanes d'aquest mes entre anuncis, negociacions i acords uns 1.400 treballadors han vist de cop com la seva feina perilla. I aquests són només els expedients col·lectius que, per un motiu o altre, acaben fent-se públics. Altres es presenten, es negocien internament i passen desapercebuts per a l'opinió pública.

Segons Ernesto Poveda, president executiu de la consultora ICSA, les raons per obrir un ERO –sigui per acomiadar part o la totalitat de la plantilla– en aquests moments d'incertesa són diverses: "Bé per la situació geopolítica, bé pels avenços tecnològics, bé per falta de professionalitat en la gestió, hi ha coses que no acaben de funcionar a les empreses. Per tant, els cal buscar solucions i el que cal demanar és que siguin tan humanes com sigui possible."