Cada vegada neixen més nens prematurs i cada vegada n'hi haurà més

Els experts treballen amb aquesta hipòtesi i busquen la manera d'evitar-ho perquè els nens poden tenir seqüeles i perquè és també una situació molt dura per als pares. D'entrada, aposten per un canvi en el model d'assistència de l'embaràs i que es posi més èmfasi en les primeres visites per detectar amb antelació els casos de més risc.

Divendres, el Gerard farà dos mesos, però en realitat encara no hauria ni d'haver nascut. La seva mare es trobava perfectament, però en una revisió van detectar que el fetus no estava creixent i van haver de treure'l amb poc més de 6 mesos. Va pesar mig quilo i ja li han hagut de fer una operació. Cada dia és una lluita i són petits passos per a la recuperació, una maternitat molt lluny de la qual s'havia imaginat.

Helena Ribot, la mare d'en Gerard, diu; "Ara, esclar, tot és molt irreal. Has de treure't llet amb una màquina. Arribes a casa i no hi és. Tens l'habitació buida, el trobes a faltar. El tens aquí... són moments que avui em veus forta, però si em veus abans-d'ahir estava trencada."

L'any passat van néixer a Catalunya gairebé 6.000 nadons abans de la setmana 37. Res no pot substituir el ventre matern, però a la unitat de prematurs s'intenta aconseguir el clima més similar combinant l'aproximació dels pares amb tecnologia punta. Cada petit detall compta per aconseguir l'èxit: que sobrevisquin, creixin i que no tinguin seqüeles neurològiques.

Martí Iriondo, cap servei de nonats de l'Hospital Sant Joan de Déu, explica les tècniques que utilitzen; "cuidem molts aspectes, ambientals, la llum, la intensitat del soroll, tot suma, no hi ha un tractament, és la suma de petites coses que fa que aquestes criatures puguin assolir un nivell mes alt de desenvolupament psicomotriu".

Però, sens dubte, el primer repte és reduir el nombre de parts prematurs. Experts de tot el món es reuneixen aquests dies a Cosmocaixa. Comparteixen experiències per trobar els marcadors fiables que alerten del risc de part prematur.

Ja hi ha indicadors i proves que es podrien fer servir per a una detecció precoç com l'ecografia, les anàlisis i l'estudi de la història clínica, però s'han d'utilitzar d'una altra manera.

Josep Maria Lailla, catedràtic d'obstetrícia i ginecologia de la UB indica quin és el camí per canviar aquesta tendència: "Canviar el model d'assistència en l'embaràs. Sobretot posar el màxim d'esforços en les primeres visites, no en les últimes. En les primeres per detectar aquell grup de pacients que tenen factors de risc de la prematuritat, però també d'altres patologies."

I és que és clar que cada dia que s'aconsegueix retardar el part compta i és un benefici per al nadó.