Càntics racistes a Cornellà: què diu el protocol i quin recorregut té la investigació

Els càntics islamòfobs i xenòfobs que van ressonar aquest dimarts a la nit a l'estadi de l'Espanyol han traspassat l'esfera esportiva per convertir-se en un assumpte de debat polític i social.

Malgrat les declaracions de condemna posteriors, el debat se centra ara en la inacció dels responsables del partit i en el motiu pel qual no es va activar el protocol contra la violència, el racisme i la xenofòbia al futbol, un document subscrit per la RFEF, LaLiga, l'AFE i el Consell Superior d'Esports (CSD).

L'activació d'aquestes mesures d'emergència requereix, d'entrada, que els encarregats de l'organització del matx prenguin consciència de la gravetat de la situació.

En aquest sentit, cal tenir en compte que Rafael Louzán, president de la Federació Espanyola i màxim responsable de l'organització de l'amistós, va qualificar els incidents de "fets aïllats" en acabar el matx.

Una lectura que contrasta amb la virulència del que van percebre jugadors com Lamine Yamal o el conseller Berni Álvarez, que ha explicat que va amenaçar de marxar si l'organització no actuava.

Un protocol aplicat a mitges

Tot i que el protocol es va posar en marxa de forma tímida --es va emetre un advertiment per megafonia durant el descans--, el procediment va quedar encallat en aquest primer pas.

Segons estableix la normativa, l'àrbitre és l'única autoritat amb potestat per parar o suspendre el partit. En aquest cas, la responsabilitat requeia en el búlgar Georgi Kabakov, veterà internacional amb 13 anys d'experiència, acompanyat pel seu equip arbitral, també de Bulgària.

La barrera idiomàtica podria explicar per què els àrbitres no van reaccionar als càntics, però el protocol preveu mecanismes per corregir-ho.

Es tracta dels delegats de camp, els representants de la UEFA encarregats de vetllar pel compliment de les normes fora del terreny de joc.

Aquesta funció l'exercien dos representants espanyols, un fet que invalida l'excusa del desconeixement de l'idioma i que posa en dubte per què no van instar els àrbitres a prendre mesures més dràstiques davant la gravetat del que estava succeint.

Amb el protocol d'actuació a la mà, a l'article 11, on diu que només l'àrbitre pot aturar el partit, també diu que els organitzadors del partit –d'acord amb l'àrbitre– faran advertiments per megafonia, tal com va passar a la mitja part, que serviran perquè el col·legiat pugui acabar de valorar si li cal aturar el joc o no.

Aquí és on hi ha dubtes si les autoritats del camp van comunicar i traduir a l'àrbitre el que estava passant. En tot cas, el partit no es va parar i ningú no ho va demanar.

La FIFA ha sol·licitat un informe a l'àrbitre. La federació espanyola s'exposa a una sanció econòmica, i també al tancament de l'estadi per al seu pròxim compromís com a conjunt local.

La investigació dels Mossos

Arran dels càntics, la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra ha obert una investigació en l'àmbit penal i treballa de forma coordinada amb la Fiscalia d'Odi i Discriminació, que és l'encarregada de determinar si els fets poden constituir un delicte d'odi. 

En el marc d'aquesta investigació, els Mossos intentaran, entre altres qüestions, identificar les persones que van instigar les proclames islamòfobes. 

Si la via penal no prospera, analitzaran una possible actuació en l'àmbit administratiu, en aplicació de la Llei 18/2007 contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport, que sanciona les conductes dels espectadors en esdeveniments esportius.

En aquest cas, seria la Direcció General d'Administració de Seguretat, que depèn de la Conselleria d'Interior, la competent per decidir si s'obre un procediment sancionador per infracció administrativa.

La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha assegurat que els Mossos d'Esquadra estan investigant l'"origen" dels crits amb un doble objectiu: impedir que una situació així torni a succeir i que es pugui aplicar "tot el pes de la llei" sobre els responsables.

Per la seva part, el Ministeri d'Igualtat ha demanat a la Fiscalia que investigui si els crits constitueixen un delicte d'odi. Més enllà del gest polític, els Mossos i la Fiscalia d'Odi a Catalunya ja tenen oberta la investigació i, si hi ha fonament, acabarà judicialitzada.