Carlos Mazón: de la dimissió convulsa a l'aforament tranquil
Quan Carlos Mazón assisteix als plens de les Corts ocupa l'escó 98 de l'última fila, al costat dels socis de Vox. Des d'allà ha viscut un any tranquil i força discret.
Després d'aguantar crítiques de la societat valenciana per la gestió de la dana, que en demanava la dimissió, o els retrets per arribar tard al CECOPI o amb l'enviament de l'Es- Alert, el que no va poder superar Mazón va ser el funeral d'estat, on va ser durament increpat per les víctimes.
I, finalment, 1 any i 5 dies després, va dir que ja en tenia prou.
Per voluntat personal, hauria dimitit abans, hi ha hagut moments insuportables. Però ja no puc més .
En un discurs de 20 minuts, Mazón va defensar repetidament que ell no va tindre responsabilitat en l'emergència d'eixe dia, en què 233 persones van perdre la vida. Va acabar assumint algunes errades, però es va presentar com a víctima i va carregar contra el govern espanyol.
Creia que podria demostrar el que va passar aquell dia. La informació de la qual no vàrem disposar o les ajudes que no van arribar.
Un aforament que el protegeix
Aquell 3 de novembre del 2025, Carlos Mazón va dimitir, però no va abandonar la política. Segueix com a diputat i, per tant, està aforat. Mariló Gradolí, presidenta de l'Associació de Víctimes de la Dana, remarca que això és el que busquen ara les víctimes, resoldre ixa qüestió que el protegeix de la justícia.
L'única possibilitat és que el Tribunal Constitucional no li aplique l'aforament a Mazón.
La decisió pot demorar-se entre un i cinc mesos o potser més, ja que hi ha eleccions generals el pròxim 29 de novembre. Les víctimes tenen clar que si la decisió no és favorable, aniran a Estrasburg.
"Molta gent pensa que ha deixat la política, però segueix allà assegut al galliner, rient-se dels síndics de l'oposició i de les famílies. No assisteix quasi mai als plens. Quan ho fa, és perquè el seu vot és necessari", afegeix Rosa Álvarez, presidenta de l'Associació de Víctimes Mortals de la Dana.
La jutgessa de Catarroja que porta la causa, Núria Ruiz Tobarra, ha intentat investigar Carlos Mazón, però el Tribunal Superior de Justícia ho va rebutjar per unanimitat.
Tampoc ha comparegut com a testimoni, perquè l'Audiència de València va admetre la seua personificació en la causa, cosa que ho fa incompatible.
Això deixa només dues persones com a investigades: l'exconsellera d'Interior i Emergències, Salomé Pradas; i l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso.
Ni eleccions ni candidat oficial
Però ha passat un any, i a banda de les eleccions generals del 29N, el pròxim mes de maig hi haurà eleccions municipals i, en el cas del País Valencià, també eleccions a la Generalitat.
I ací és on el PP valencià té encara una assignatura pendent. A falta de 6 mesos per a ixa cita, encara ha de triar el seu candidat.
Juanfran Pérez Llorca encara no ha estat ratificat des de Génova i ni tant sols els populars valencians han pogut presentar proposta. Planeja sobre ell l'ombra d'uns dossiers on s'assenyalarien suposades irregularitats de la seua etapa com a alcalde de Finestrat.
En això estic molt tranquil. Que investiguen el que hagen d'investigar.
Juanfran Pérez Llorca pareix tranquil però el cas és que, per a molts, la decisió s'està allargant més del compte.