Carme Elias anuncia que té Alzheimer: "És com si un ratolinet m'anés menjant el cervell"

El Brain Film Festival, el festival del cinema sobre el cervell impulsat per la Fundació Pasqual Maragall, ha guardonat Carme Elias amb el premi especial a la trajectòria durant la cerimònia de cloenda en què s'ha projectat "Las consecuencias", el seu últim treball, dirigit per Claudia Pinto. Ha estat en aquest escenari on l'actriu ha fet públic que té Alzheimer.

"Jo perdia facultats, suavitzades per la saviesa que em regalen els llargs anys dedicats a la meva estimada per escollida professió, la meva vocació. Però no podia continuar una escena, no podia parlar. El cor i el cos es rebel·laven", ha explicat.

I finalment, "després d'un llarg i dolorós recorregut de metges, pastilletes, pors, inseguretats, incerteses i també molta valentia, arriba la innombrable paraula: Alzheimer".

Amb aquest testimoni, l'actriu espera ajudar altres persones que també tinguin la malaltia. Precisament, també amb la directora Claudia Pinto, està rodant un documental sobre el procés d'acceptació i afectació de l'Alzheimer.

Carme Elias, amb 71 anys, acumula una llarga i prolífica carrera com a intèrpret tant de teatre com de cinema i televisió. Ha estat guardonada amb premis com el Goya per la seva interpretació a "Camino" de Javier Fesser, o el Gaudí d'Honor que l'Acadèmia del Cinema Català li va concedir l'any passat.

"Tot s'atura"

Elias ha estat clara en parlar de la malaltia i de com va el procés: "La memòria falla, primer subtilment. Després, poc a poc, més contundentment", ha dit en l'acte del Brain Festival.

"De cop i volta tot s'atura, i saps que et dirigeixes cap al no-res. I comença una agonia. Ets molt conscient del que fas, però et vas adonant també del que no fas, i cap a on vas. És cruel, molt cruel. I no hi ha res a fer."

L'actriu ha dit que vol donar "visibilitat i deixar testimoni de la perversitat d'una malaltia que no té marxa enrere, encara. Que no té cura pal·liativa, encara. Que et tanca a dintre de casa. Que no té esperança de recuperació, encara. Que et pren l'ésser. Que significa un després desconegut a la vida de qui la pateix."

Quan va saber finalment el diagnòstic, Elias va tallar tot els projectes de feina que tenia. Des d'aleshores, ens explica, viu envoltada de llibres i pel·lícules i en un moment de gran creativitat en què està aprofitant per escriure.

També ha revisat i ordenat tot el seu arxiu, que vol donar a l'Institut del Teatre. És un moment en què pot aprofitar un temps que sovint no ha tingut a causa dels seus compromisos professionals i del qual ara gaudeix després d'un procés llarg i dolorós d'acceptació de la malaltia.

"Estic en un estat molt creatiu. Intento disfrutar molt del dia a dia, d'un temps del qual mai he disposat i que ara el tinc tot al meu servei."

Una nova etapa que Carme Elias afronta gràcies a l'ajuda de la família i gràcies a una professió que li ha aportat les experiències de molts personatges que l'ajuden a tirar endavant.

TV3 l'ha pogut entrevistar i parlar sobre el procés d'acceptació de la malaltia i la seva professió. Aquestes són les seves reflexions: